Narracions orientals parteix de textos de l?Índia i de l?Orient ?Grècia inclosa? que Marguerite Yourcenar va descobrir en lectures fetes entre el 1922 i el 1929, però també es nodreix de l?experiència com a viatgera de l?expedició que va fer, a través del Bòsfor, el 1932/33 en companyia d?Andreas Embirikos, a qui dedicà aquest recull publicat el 1938 per Gallimard. Al llarg del creuer que van compartir i de les converses amb Andreas, armador i psicoanalista, Yourcenar descobreix Grècia i una orientalitat que l?enlluernen i que desitja immortalitzar.
Després del seu fracàs amorós, la vida pot tornar a ser bella. Les llegendes transmeses d?avis a nets ?que ara sent en boca d'Embirikos? quedaran recollides en aquestes Narracions orientals, i la capbussada que, al llarg del creuer, haurà fet en la seva ànima produirà, a més, El tret de gràcia, Focs i Els somnis i els atzars, que li permetran de superar el seu sofriment, tot universalitzant-lo i fent-ne elevada matèria literària.

Quin secret conté l?arxiu d?en Jordi que portarà l?Andreu als perills més inesperats? L?arribada a la ciutat de l?advocat parisenc Andreu Estor, per l?enterrament del seu cosí Jordi, ens obre la capsa dels secrets d?una societat trasbalsada, just abans de la mort del dictador. Ell, tan vinculat als Fets del Maig francès, descobrirà a Girona quatre aspectes de la ciutat que el captivaran. El marc físic del barri històric, que s?alça als turons per damunt dels rius, amb racons d?aire medieval. La ciutat en ebullició política, amb gent que es mou per tots els racons, en subterranis, en les sagristies de les esglésies, tramant accions contra el franquisme. Uns documents secrets que semblen interessar a algú i que el duran a diverses situacions compromeses. I, sobretot, la reconstrucció del personatge d?en Jordi, un veritable desconegut que va prenent cos a mesura que l?Andreu s?interessa pel seu arxiu i la seva vida secreta. Teixint aquests elements amb molta habilitat, l'autora ens fa reviure el període convuls de la tardor del 1974 a la primavera del 1975, potser per fer-nos adonar que els motius d'inquietud encara no han prescrit.

A la primera part, Gangsters, la noia bufona sempre a l?ombra del mafiós pren la pistola, com a símbol de poder, i executa la seva pròpia vida com li plau, sense manies, al límit. Ella és la gàngster en un decorat vermell i negre que esclata. A la segona part, Ploma, la noia gàngster, que treballa de vedet, ens descobreix la seva intimitat. Cada ploma, un secret femení. No importa biològicament quin sexe tinguis de naixement. Mil colors per a mil plomes. A la tercera, Vaudeville, les vedets ens manifesten la soledat de qui lluita per aconseguir l?objectiu que s?ha marcat. Vermell i negre per ballar a l?escenari triat.
A Gàngsters, ploma i vaudeville tot es capgira. Tot és més real que inventat, potser poc convencional, això sí.

Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure?l. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava. «El mar deu ser molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s?imaginava el mar un dels
nens d?aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser...», «El mar deu ser...».
El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula als seus alumnes amb l?ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l?estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure?l per primer cop i poder dir: «El mar és...», «El mar és...». Però el somni d?aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l?esclat de la Guerra Civil. Aquesta novel·la recull la història d'una promesa que no es va poder complir.

En Miquel Pons, un químic jubilat resident a Munic, als setanta anys decideix passar un dia anant amunt i avall del carrer on va néixer i on va viure les tribulacions, sovint dramàtiques, de la seva família, al llarg de la segona meitat del segle passat. Per la seva ment van desfilant personatges i situacions que abasten des de la infantesa, en plena dictadura franquista, fins als primers anys de la transició. El seu pare, advocat laboralista, va ser processat per col·laboració amb els maquis i condemnat a tres anys de presó. La família, menystinguda per la gent del poble, es traslladà a Barcelona, però la gran ciutat no va ser més acollidora que el poble que havien deixat enrere. Ja en la transició democràtica, el germà gran, també advocat laboralista, viu amb entusiasme els esdeveniments polítics, mentre que ell, en Miquel, s'ho mira amb escepticisme. És ja des de Munic, on treballa en una multinacional química, que decideix viatjar als seus orígens i acaba passant un dia sencer al carrer de la seva infància, una jornada de rememoració personal.

¿Quantes raons té el primogènit del comte Flor per odiar el seu germà bastard? ¿No n?hi ha prou que Florià sigui plantós, agradable i un magnífic escriptor, i Severià, en canvi, sigui lleig, intractable i incapaç de crear una obra d?art? ¿Pot l?odi fer que un home mati el seu germà? Si el seu pare prefereix el bastard fins i tot per heretar el títol de comte; si ell aconsegueix robar-li les dones més boniques i tractar-les com esclaves; si triomfa a la França de la Revolució Francesa i entra a formar part de la Cambra dels Lords a Gran Bretanya; si l?afavoreix Azhar, la més sensual de les criatures, i també Amédée, l?amic més fidel; si és menys intel·ligent que ell, menys capaç d?enriquir-se, però més estimat i més idolatrat, fins i tot per la seva pròpia esposa, Jeanne-Thérèse... ¿No són això prou raons per matar el seu germà? Cal no oblidar que tot allò que té Florià és seu per raó del seu naixement...
Tot, fins i tot la vida.

Aina Gomis és una història coral desmentidament realista i vagament cinematogràfica. Dues amigues de l'ànima es veuen sovint per repassar la xarxa de contactes que és la seva vida. L'una es complica la vida fent de consultora sentimental d'un amic virtual i s'exalta cada cop que ensuma una injustícia. L'altra és educadora social a temps complet, canta com els àngels i no sap com s'ho fa però es veu que sap omplir la vida de tothom amb qui es relaciona. Al seu voltant, un clarobscur de personatges impregnats de desesperança i moments d'alegria. Un dissenyador bohemi i enamoradís que no sap on dar-la, una mare correctora i amant que no sap si és adúltera, un amic amb cames de cigonya que sembla de dibuixos animats, una madrastra desubicada que vol ser actriu musical, un banquer vidu que s'evadeix del que no té, una alta directiva que s'evadeix amb el que va tenir i, per si faltava algú, el fantasma d'una vella glòria de les finances que es dedica a fer la guitza a tothom qui troba.

Los niños y niñas de Bañuelos no habían visto nunca el mar y, en enero de 1936, su maestro los animó para que lo imaginasen y lo describiesen. El resultado fue un cuaderno monográfico sobre la inmensidad azul. «El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo». Así es como se imaginaba el mar uno de los niños de este pueblecito de Burgos. Las descripciones se repetían: «El mar será...», «El mar será...». El maestro Antoni Benaiges, que revolucionó su escuela dando la palabra a sus alumnos con la ayuda de la imprenta Freinet, les prometió que irían a Mont-roig del Camp, en casa de su familia, para verlo por primera vez y así poder decir: «El mar es...», «El mar es...». Pero el sueño de aquellas criaturas y la promesa del maestro quedaron truncados para siempre el 18 de julio de 1936, con el estallido de la Guerra Civil. Esta novela relata la historia de una promesa que no se pudo cumplir.

La tercera novel·la publicada de Domènec Jofresa ens fa reviure un episodi tràgic, basat en fets reals: la desesperació d?una mestra republicana que veu, impotent, com els franquistes, en la immediata postguerra, li arrabassen la vida del seu marit sense que un amic de tota la vida, responsable falangista, faci res per evitar-ho. Aquesta història pren relleu de manera especial perquè, prèviament, l?autor ha sabut explicar-nos i fer-nos participar de l?amistat, forjada al llarg de la infància i la joventut, d?una colla de cinc, d?entre els quals els dos personatges citats, tots ells ?tres homes i dues dones? nascuts als primers anys del segle passat.
Amb el pas del temps, les relacions personals quedaran marcades pels ambients familiars de cadascú però també, i sobretot, per un secret inconfessable i per l'esclat de la guerra. L'autor ha tingut l'encert d'introduir en la trama múltiples referències al món de l'espionatge i contraespionatge de l'epoca de la mà, per exemple, de Risso; l'M15 britànic; l'alemany Knappe Ratey o el doble espia Garbo/Arabel. Aquest fet dota l'obra d'un plus d'intriga.

El multi milionari Francis Gallart cau fulminat per una bala al bell mig d'una sala envoltat dels seus convidats. La sala era tancada i cap dels presents ha pogut cometre el crim davant dels altres. A més a més, no es troba cap arma a ningú. El tret tampoc no ha pogut entrar des de l'exterior ni des de cap dispositiu ocult a la mansió. La policia es troba desorientada i és incapaç de resoldre aquest trencaclosques. Marcel Zúñiga, nebot adolescent del difunt, era l'únic dels convidats a la festa que en aquell moment no era present a la sala. Potser per això és també l'únic que té la clau per resoldre el crim. Però, per fer-ho, abans haurà de viure una aventura on es barrejaran la top-model més famosa del món, la seva professora de català, dos intents d'assassinat i, sobretot, el fantasma del Canigó, un personatge mil·lenari de llegenda que és, per increïble que pugui semblar, l'únic sospitós de l'assassinat.