L'Edgar, un home de trenta anys tímid i asocial, que sempre ha viscut a redós de la seva mare que acaba de morir, assisteix una nit a una violenta agressió en un cementiri. S'emporta a casa seva la víctima inconscient i es jura a si mateix que en serà el salvador. Amb el temps s'instal·la entre tots dos una estranya relació personal, per bé i per mal. A qui vol salvar, l'Edgar? A ell o a la seva víctima?
Amb una escriptura ritmada i plena d'una singular humanitat, El Crist obès examina d'una manera implacable les arrels del Bé i del Mal. Una obra potent i rica de sentit, signada per un dels actuals dramaturgs quebequesos més destacats.
L'obra és guanyadora del Premi Literari del Saló del Llibre de Saguenay, 2012.

El tema central d'aquest llibre és l'exploració poètica del vincle amb els orígens. El títol ho indica de forma ben suggeridora: 'Orígens, ressons i contrallums'. No es tracta d'orígens remots, perduts en un passat llunyaníssim i irrellevant per a l'ara i aquí, sinó d'uns orígens que ?malgrat el seu misteri i la seva indefinició? enriqueixen la consciència actual del ser, del fer i de l'estar. Ressons i contrallums són les dues maneres com aquesta vinculació amb els orígens es fa present en l'ara, en aquesta obra poètica: en els ressons, amb diverses obertures vers la totalitat; en els contrallums, amb una atenció meravellada i sorpresa en fragments i aspectes concrets de l'ara.
'Orígens, ressons i contrallums' suggereix una riquesa de consideracions que ens invita a entrar en el llibre.

Aquesta obra és una autobiografia, però no només això; és també una visió singular de Catalunya, retratada des de l?òptica d?una nissaga familiar que va ser pionera de la indústria tèxtil catalana. És una reconstrucció sociohistòrica que ens situa, i a la vegada és situada, en el diàleg que manté el relator amb la seva memòria.
Resseguint el fil dels seus orígens, Josep Almeda, mentre dialoga amb els seus ancestres i els seus amics, ens va desgranant els fets familiars més destacables ?que van esdevenint vida i història alhora?, emmarcats en els esdeveniments socials, econòmics, polítics i culturals del país.
L'autor reflexiona sobre Catalunya; sobre les derrotes i les victòries; sobre l'economia, el capitalisme i el rol de la burgesia; sobre la seva classe social o sobre la pèrdua del sentiment religiós i de la fe. Sobretot, reivindica la figura del seu pare, silenciat per la família. Aquest llibre, doncs, ens parla de la història d'un temps i d'un país en primera persona. Són les arrels ?i els seus dies? que ens conviden, des d'unes memòries desencaixades, a interpel·lar el present i el futur de Catalunya.

Els articles recollits en aquest llibre han estat escrits durant els últims anys en paral·lel al procés que viu la societat catalana i Catalunya com a país. També al mateix temps que la crisi, que a més de ser econòmica és moral, de la societat espanyola i del Regne d'Espanya com a estat nació.
Fa uns anys pensava que Catalunya podia i havia de ser mestra d'Espanya per construir un estat vertaderament federal o confederal i una societat democràtica i animosa. Ara ja no ho crec. El projecte d'Espanya que s'ha realitzat és un final de camí, és un estat que s?ha tancat les portes a si mateix. La cultura política rància, excloent i autoritària del nacionalisme espanyol ha negat qualsevol reconeixement o diàleg intern, i la bulímia de la cort madrilenya, un vertader forat negre, ho ha devorat tot.
La meva curiositat inicial per aquest país, el qual veia culte, tolerant i creatiu, va passar a ser d'admiració pel seu nervi cívic i la seva valentia. La llibertat es guanya amb raó i valentia. I tot el que està passant a Catalunya és el més valent, democràtic i constructiu que li ha passat a l'Estat espanyol en els últims quaranta anys. Qui desitgi la democràcia i qui estimi la llibertat, com és possible que no estigui amb Catalunya?

Aquest llibre no va de records orals, sinó d'escrits d'alumnat de la dècada dels anys trenta del segle passat. També d'articles publicats en revistes escolars o sindicals de l'època republicana. Són testimonis vius de com els infants percebien les notícies sobre guerres passades o com van viure en la pròpia pell l'horror de la Guerra Civil. Un 80 % del material aportat correspon al període 1936-1939.
Cal destacar el diari del mestre Enric Gibert, amb les redaccions dels seus alumnes sobre la Gran Guerra (1914-18), i els dos diaris de les germanes Arnau Pitarch, escrits entre juny de 1936 i desembre de 1937. Tres diaris inèdits a nivell d'obra publicada.
Amb l'objectiu de recuperar la memòria escolar d'una etapa crucial de la nostra història, Salvador Domènech ha tingut l'encert de recopilar en aquesta obra tres diaris i més de dos centenars d'escrits inèdits.
La finalitat és que pugui esdevenir un llibre de referència a l'hora de reflexionar sobre la guerra ?de qualsevol tipus i en qualsevol època? sobretot en les escoles, espais culturals i centres de debat.

Som als anys cinquanta del segle xx. En Nèstor viu en un pis del carrer de l'Om, al Raval. A partir de les cartes antigues que en Paquito, el seu veí i amic, descobreix en el capçal del llit, es recrearà una història fins aleshores desconeguda. Els esdeveniments es remunten a començaments del segle passat, una època convulsa de la nostra història en què la lluita per la supervivència quedava tenyida per la injustícia social i la violència als carrers. Les restes d'un cadàver a casa d'en Nèstor seran testimoni punyent d'aquell temps passat. La novel·la, doncs, es desenvolupa a cavall de dues èpoques. D'una banda, el temps d'en Nèstor, atrapat entre el neguit per descobrir els fantasmes ocults de la seva infantesa i un sentiment de culpa impregnat d'amor. De l'altra, el temps de la Maria i la Cinta, atrapades en una Barcelona de començament de segle xx que les obligarà a lluitar per tirar endavant i que les farà còmplices de fets que mai no haurien imaginat. L'esquerda de l'àngel és una novel·la combativa, però al mateix temps analítica, ja que explora a fons les relacions d'amistat i el comportament humà en situacions límit.

M’acosto a Blanes, per Helena Batlle Julià Primera impressió, per Joan Adell I El territori. La ruta geogràfica II Ahir i avui. La ruta històrica III El patrimoni col·lectiu. La ruta arquitectònica i artística IV Els serveis docents i sanitaris. La ruta pel dia a dia de les persones V El món associatiu. La ruta pel dia a dia dels grups VI Festes i diversions. La ruta pel calendari tradicional i els llocs d’oci VII L’activitat agrícola. La ruta per les masies VIII L’activitat industrial. La ruta pels polígons IX L’activitat artesanal i comercial. La ruta pels tallers, despatxos i botigues X L’activitat turística. La ruta hotelera i gastronòmica XI Blanencs de camí ral i noms rellevants. La ruta biogràfica Blanes: un balcó ple de fronteres, per Carles Capdevila Cronologia Bibliografia i hemerografia

'Nocturns de trementina' és un recull de 50 contes bojos, fantàstics, estrambòtics, sarcàstics, alegres, naïfs. Com la trementina, un conegut dissolvent, aquest llibre es proposa diluir, al final del dia, les cabòries quotidianes a través de la ràpida lectura de les historietes que el conformen.
Cadascun d'aquests relats nocturns situa, en escenes quotidianes, personatges aparentment excèntrics, però que en realitat existeixen, i qui més qui menys en coneix algun. Les peripècies i actituds de tots ells sorgeixen, a vegades, de la ficció, d'una imaginació innocentment gamberra.
Altres vegades parteixen de fets viscuts, d'anècdotes vistes. Quines tenen base real i quines són nascudes de l'al·lucinació creadora és un secret que l'autora no pensa revelar.

L'obra està formada per una sèrie de vint relats i dos epílegs precedits cadascun d'ells per frases de diferents autors. El conjunt presenta el testimoni social d'històries quotidianes (o no tant) de la crisi o les crisis personals derivades de la fractura social, dels oblidats, de personatges peculiars, de maníacs, de marginats, de pares, de mares, d'infants, de records, de desesperança, d'esperança.
És un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la dècada que ens ha tocat viure, però amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l'esdevenir. Les vides anònimes són així, fins que un dia s'obren pas a les pàgines de successos...

Iulian Dumitrescu era catedràtic de Geologia i Paleontologia a la Universitat de Bucarest. Seguint un pressentiment, va presentar-se a Castellar de n'Hug, a casa d'un antic bidell d'institut. Miquel Palau guardava un fragment de tauleta del temps en què feia d'arqueòleg aficionat. Dumitrescu el va sorprendre mostrant-li l'altra meitat de tauleta... trobada a l'altre extrem d'Europa. Com hi havia arribat? Com havia estat la vida de la persona que l'havia fabricada i decorada catorze mil anys enrere? I què hi tenien a veure, els neandertals, amb tot plegat? El cas és que hi havia ossos seus en el jaciment, i eren milers d'anys més moderns que les estimacions acceptades sobre l'època d'extinció d'aquests homínids.
Lluna va ser la primera a conèixer el foraster que arribava a la tribu dels llunaplena. Tot en ell era estrany: la forma de vestir, l'accent que tenia en parlar, el color dels cabells i, fins i tot, el nom. Es deia Nanuc, una paraula que no volia dir res. Ell explicava que en la llengua de la seva tribu significava «os blanc», però gairebé ningú no creia aquella història de llengües diferents, igual com no creien que hi hagués altres tribus més enllà de la infranquejable serralada de muntanyes que Nanuc assegurava haver travessat.