Com es viu immers en una revolució? Quines reflexions, sentiments i contradiccions pot generar en la societat que la protagonitza? Quin és el grau de tensió que pot suportar una societat abans d?esclatar? Sense perspectiva. A cop calent. Sense espai per a la reflexió pausada. Aquest llibre ens presenta les meditacions, apunts i reaccions de dos historiadors i un periodista davant de l?huracà polític desfermat a Catalunya entre finals de l?estiu i els inicis de la tardor d?aquest 2017. Perquè l?octubre català marcarà un punt d?inflexió en la història del país. Durant quaranta dies, la política i la societat catalana s?han vist remogudes i regirades sense pausa ni fre per una llarga llista d?esdeveniments transcendents: detencions, referèndum, repressió policial, empresonaments, proclamació d?independència, suspensió, govern cessat, exili i el carrer com a protagonista. Res no tornarà a ser com abans. El catalanisme tou ?inclusiu, genèric? ha mort. L'independentisme de masses, comptant amb la majoria parlamentària i el compromís del govern, ha intentat fer el gran salt, mentre que l'espanyolisme català adormit, acompanyat de la força repressiva de l'Estat espanyol, ha basat la seva ofensiva en la denúncia de les tensions socials derivades del Procés.

CiU i PSC, la centralitat perduda és el títol d’un llibre d’investigació periodística que explica com, a partir d’un procés de davallades electorals, coincident amb un altre procés, el de l’auge del sobiranisme i l’independentisme a Catalunya, un partit polític socialista (PSC) i una federació catalanista (CiU), que havien estat centrals durant molts anys al país, pateixen una crisi d’identitat que, en el cas de CiU, porta a la pèrdua de votants i a l’escissió de la federació, i, per part del PSC, comporta una important reducció de la quota electoral i la baixa de molts dirigents identificats durant anys amb una de les dues ànimes del partit, la catalanista.

Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi ens explica les emocions, els sentiments i les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família. Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Molí de Baix, a Artigues, fins a la inquieta Barcelona que es prepara per a la celebració dels Jocs Olímpics. És la crua història d'una relació paternofilial marcada pel ressentiment provocat per uns fets inexplicables que, inevitablement, han forjat el caràcter sorneguer, a voltes desfermat, d'en Santi Tibau, mestre d'escola desencisat i amant de la bona literatura. Històries paral·leles farceixen la trama de la novel·la: retrobaments d'amors juvenils, reivindicacions polítiques reprimides, vetllades inoblidables... Passat i present, vida de poble i de ciutat, desamor i passió, feixisme i faisme, lluita clandestina i repressió. Contrapesos amb els quals en Santi furga en la vida de la seva família. El narrador ens va submergint en el seu món interior amb un relat culminat per un final inesperat i sorprenent, i la necessitat imperiosa d'acceptar el seu passat com a clau de volta d'un text que no ens deixarà indiferents.

L'Èric i la Martina decideixen continuar el treball sobre els valors de l'esport. Provaran noves disciplines i aprendran valors com ara: el compromís, la gestió dels imprevistos, creure en un mateix, el respecte, el joc net... A més, aquest cop també tindran l'oportunitat de conèixer esportistes amb discapacitat. Aquesta experiència serà tan enriquidora que decidiran incloure l'esport adaptat en el treball. Més enllà d’això, la història està enllaçada per l'amor entre els dos protagonistes, un amor profund que tindrà episodis complicats. Per superar les dificultats amoroses, hauran de posar en pràctica els valors apresos al llarg de la història.

El diari de la Joana és un àlbum il·lustrat creat amb el desig d'explicar a tothom, amb una visió sensible i sempre amb humor, la síndrome de Down, a través d'una nena molt especial, carismàtica i molt divertida. La Joana és una nena de 9 anys, alegre i curiosa, envoltada d'una família que l'estima i una escola on la comprenen. Però també, de vegades, ha de ser molt valenta i afrontar les dificultats de conviure en una societat que, encara avui dia, està plena de prejudicis i estereotips difícils d'eliminar.

En el año 1915 no hay esperanzas de que la guerra finalice. Los dos bandos intensifican su actividad bélica. En tierra, se trabaja en el desarrollo de nuevas armas y se generaliza el uso de los temidos gases químicos. En el mar, los submarinos alemanes son una amenaza constante para barcos y mercancías. Y en el aire la tecnología perfecciona el potencial mortífero de los aviones.
Italia abandona su neutralidad y se une a los aliados. Un nuevo frente en el Imperio Otomano, en la península de Galípoli, dará lugar a episodios dramáticos. A principios de 1916 se inicia la batalla más larga y sangrienta de la Gran Guerra, la de Verdún, auténtica ratonera para todos los ejércitos involucrados.
Brigitte Labenne persiste en contribuir al cese de las hostilidades. Otto von Durnstein, inmerso en experiencias extremas, es pesimista sobre el éxito de su bando. Henry Taylor interviene al fin en la batalla europea y se reúne con sus paisanos de Terranova. Baltasar Moné continúa con sus negocios empresariales y aprovecha la inercia
de las nuevas necesidades de material bélico. Y Enzo Salandra, profundamente marcado por la decisión de su país, Italia, debe tomar decisiones trascendentales para su futuro y el de otros personajes.

La novela relata las vicisitudes del reino franco de Jerusalén durante los últimos años del reinado de Amalarico, los de su hijo Balduino el leproso y su hermana, Sibila, hasta la toma de la ciudad por Salah-al-Din en 1187. El relato empieza en 1170 cuando el escriba Hugo de Poitiers viaja a Jerusalén como amanuense del cronista Guillermo de Tiro. Allí conocerá al joven heredero Balduino, a quien le unirá una amistad que se acrecentará con los años. Asistiremos a las maquinaciones de Isabel de Couternay para hacerse con el dinero enviado por el Emperador de Bizancio con el fi n de que el rey Amalarico pueda armar un ejército con el que defender Tierra Santa y que ella quiere usar para liberar a Reinaldo de Ch?tillon. Tras la muerte del rey Amalarico, es coronado su hijo, Balduino, enfermo de lepra desde los diez años. Contra todo pronóstico, el nuevo rey resulta ser un monarca hábil y al que los barones y las tropas siguen sin titubear en su empeño por salvaguardar las plazas del reino de la amenaza árabe. Este es el mundo del que Hugo de Poitiers formará parte primero como escriba y después como caballero defensor de los Santos Lugares. Como tal asistirá a la defensa de Kerak, que es asediada por las tropas de Salah-al-Din, ayudará a gobernar al rey doliente y conocerá el amor de Helena, una de las damas de compañía de la reina María Comneno.

La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d'aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s'han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil. Les Joventuts Llibertàries s'estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l'explotació laboral la possibilitat d'accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l'avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.

L'autora va voler, inicialment, que aquest llibre fos testimoni de les receptes de cuina de la gent de Llagostera. La idea principal era que les àvies del poble deixessin empremta de la seva saviesa culinària, que sovint queda restringida a la família quan s'asseu a taula i gaudeix de l'àpat. Després els sabors i les sensacions queden desats en el record i sovint ningú de la família no els reprodueix. Tothom treballa, té pressa, no cuina, ja se sap. Però, mentre el llibre anava agafant forma, s'anava ampliant la llista de cuiners. Primer van ser, com he dit, les àvies, però després van venir els fills i els nets, que sabien receptes heretades. Aleshores, em vaig preguntar per què no obria el llibre als professionals de la restauració, que també cuinen receptes ancestrals i alguns, fins i tot, tenen reconeixement internacional. I ja, posats a fer, vaig accedir que hi col·laboressin persones que, sense ser de Llagostera, hi mantenen una estreta relació, ja sigui per professió, per vincles familiars, per veïnatge. Tanmateix, mai no he perdut de vista que les receptes recollides en aquest llibre tenen com a ingredient principal els bolets que collim a Llagostera i els seus entorns.

Els solitaris acostumen a viure amb combustions internes permanents. La Sara recorda prou bé quan va començar la seva. Tenia set anys, i junt amb la seva família es mudava a la masia que l?apartaria del seu barri barceloní per sempre més. Aïllada a la nova escola, perseguida pels seus germans, ignorada pels seus pares, aviat va tornar-se una nena turmentada que patiria en silenci el rebuig dels altres. Fins que va aparèixer la Júlia, l?amiga imaginària que va trasbalsar-li la vida. Ara, amb dinou anys, recull malalts mentals a Sierra Leone agafada al volant d?un Land Rover com s?agafa a la vida: ben ferma. El paisatge i la gent africana, junt amb el sabor de l?amistat i del primer amor, l?empenyen a confessar-se en una llibreta on es barregen les vivències del present amb les del passat: la passió actual que sent per en Motza, noi que ha patit una infantesa marginal com la seva, amb les cartes de la besàvia Cinta, l?excèntrica de la família, a qui no va conèixer però que té com a referent. Pàgina a pàgina, sense apartar la mirada de l?Àfrica, la Sara ens convida a fer un viatge interior marcat per la superació davant els entorns opressius. L'autor ens presenta una novel·la directa, inspirada en el món femení, que fem nostra des de la primera plana.