Encara és molt gran el nostre desconeixement sobre l’alfabetització o, amb més propietat, els “nivells d’alfabetització” a la Catalunya de l’època moderna (segles XVI-XVIII). Com també l’aprenentatge de les primeres lletres a l’escola i a la llar, a la ciutat i al camp. Aquesta obra intenta contribuir a millorar aquesta situació historiogràfica al nostre país. Ben entès, aquest llibret és sols una primera aproximació, una crida a investigar uns camps fonamentals per comprendre millor la societat catalana i l’europea del període. Aporta, però, noves fonts i nous mètodes per a una història dels processos alfabetitzadors i de les pràctiques culturals vinculades (com ara la lectura en veu alta).
La Catalunya urbana era habitada per un nombre significatiu de persones alfabetitzades, ja fos per prestigi (social o estamental) o bé per necessitat (de l’ofici o del càrrec). Com també el camp, el qual no era, per descomptat, un “mar d’analfabetisme”. Els governs municipals i l’Església influïren decisivament l’aprenentatge de les primeres lletres i l’esperonaren, com també, és clar, la mateixa societat. Així, l’ensenyament era una necessitat social que, millor o pitjor, era atesa per les autoritats, de grat o per força, amb l’escola com el principal “agent” de l’alfabetització.
Certament, la situació arreu era complexa: un món d’antic règim (i preestadístic) dominat per l’analfabetisme i per l’alfabetització “limitada” i “incompleta”, progressos i regressions dels processos alfabetitzadors, les dificultats de l’ensenyament femení, etcètera, enmig del diàleg o la simbiosi entre l’univers de la impremta i les cultures orals i manuscrites.

Vasa concibió la idea de escribir estos relatos al ponerse en circulación la nueva moneda europea. Con el mismo espíritu crítico y didáctico que manifiesta en todas sus obras, preparó una serie de relatos sobre figuras relevantes de la mitología clásica, muchas de las cuales, empezando por Europa, adornan las nuevas monedas que ya ocupan el lugar del dracma.
Este conjunto –similar al que, sobre historias de dioses y héroes de la antigua Grecia, nos dejó hace ya unos años Mª Àngels Anglada en Ediciones Destino– se publica simultáneamente en Grecia y en nuestras latitudes. La presente traducción al castellano aparece ilustrada por las recreaciones que Mariona Millà ha elaborado a partir de una íntima comunión con el texto. Dicha colaboración, específica para esta edición, sumada a la circunstancia de que la obra contiene un relato inédito, «El euro», confiere al volumen una especial solvencia.

El llibre, a mig camí de la novel·la i el document històric, és un recordatori dels fets que van precedir, i les conseqüències que va tenir per Catalunya, l’anomenat Tractat dels Pirineus de 1659.
L’obra repassa, per tant, la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i la dels Segadors (1640-1652) en el marc dels enfrontaments entre la monarquia espanyola i la francesa abans de centrar-se en la revolta dels catalans del nord que havien esdevingut, contra tot pronòstic, súbdits de Lluís XIV.
–Jo, pare –digué en Gori–, veig que aquesta conferència de pau serà una porcada i Catalunya serà la moneda de canvi que utilitzaran els castellans per pagar els seus deutes amb Europa.
–A la guerra –digué en Jaume a en Gori– tot s’hi val! La vida no té cap valor. Certament, la monarquia castellana ens ven a França a canvi de la pau. Que aquesta guerra l’hagi declarada el cardenal d’un rei que s’anomena cristianíssim contra un altre rei que s’anomena catòlic, no ho entenc.
La visió castellana ens la resumeix sor Maria Jesús d’Àgreda: «Y esté cierto Vuestra Majestad que, por la paz, perder es ganar».

En Jan, el petit de la granja de Can Comes, amb la seva cadira de rodes supersònica, i en Griset, la seva mascota, un hàmster grassonet, inicien un viatge cap a Groenlàndia, on viuen moltes emocions i coneixen la Luka, una nena inuit. Entre ells neix una bonica amistat i comparteixen els seus secrets més preuats.
Aquest viatge no hauria estat possible sense el dron que en Pere, un prestigiós inventor que viu al costat de la granja en una casa pintada amb els colors de l'arc de Sant Martí, ha regalat a en Jan el dia del seu aniversari.

Una parella sense fills decideix d’adoptar-ne un. Passen els anys i aquest noi, en Tzannos, de salut delicada, es casa, ben jove, amb la filla dels servents de la seva família, la Lina.
Un mal dia a la mare del jove, l’Elisabet, li diagnostiquen un tumor a la matriu. Com que a Grècia no hi troba remei, decideix viatjar fins a Londres i allí consultar els millors especialistes. Se’n va just quan la jove parella ha sabut que espera un fill.
La diagnosi de Londres no deixa lloc al dubte: no hi ha cap tumor a la matriu; malgrat la seva edat ja avançada, l’Elisabet està embarassada.
Mitjançant aquesta història tendra, l’escriptora es proposa reflexionar sobre el sentit de les coses extraordinàries. Precisament perquè respecta la natura, vol subratllar que no s’hi produeixen mai esdeveniments de mal gust: cap mort no surt del sepulcre i torna a viure, no torna a créixer una mà que va ser tallada, una carabassa rodona no esdevé un cap humà, als vells no els surten dents...
Per contra, en múltiples ocasions, la natura és escenari –i els éssers humans en són protagonistes– d’esdeveniments curiosos, capricis, capaços de fer-nos la vida més agradable. La fertilitat sovint n’és la clau de volta, per aquest motiu en la coberta apareix la imatge d’una magrana, símbol de fecunditat.

Febrero de 1955.
Un grupo de alumnos en un internado de la época franquista traza planes para huir de la férrea disciplina. Intentado fugarse, descubren unos túneles que durante la Guerra Civil habían servido como refugio antiaéreo, los cuales van desde el colegio, San Cugat de la Montaña, hasta el Tibidabo, pasando por una escuela monjas ubicada a poca distancia. En los túneles ocurren toda clase de aventuras y encuentros secretos. Una de las noches muere un vigilante. ¿Accidente o crimen? Los muchachos se conjuran para no desvelar lo ocurrido.
Primavera de 1985.
Dos décadas después de salir del internado, uno de ellos, Agustín Navales, emprendedor de éxito, intenta localizar al grupo de compañeros para invitarles a la inauguración de una nueva empresa, saber de sus vidas y, sobre todo, descubrir el paradero de Celia, su primer amor de infancia, un amor nacido en aquellos túneles. Con este objetivo contrata a un investigador. A medida que el detective va descubriendo su paradero, la narración nos adentra en las vivencias de cada uno y en el rastro vital que dejó en todos ellos lo ocurrido durante la infancia.

Malgrat l’aparença d’un recull de dotze narracions autònomes, el llibre constitueix en realitat una mena de puzle en el qual les peces que el conformen són capítols d’un relat més ampli que els acull en un escenari comú: els mesos de l’any. Un any que comença a transcórrer a partir de setembre, igual que en un curs escolar. I és que els protagonistes són uns joves estudiants d’un institut de Secundària.
Aquests personatges actuen de fils conductors que van relligant i entreteixint els dotze episodis fins a acabar per mostrar-nos el calendari que en resulta sota una silueta, a la seva manera, també novel•lesca. Ho fan tot donant-se a conèixer i reapareixent al llarg de les quatre estacions, juntament amb les vivències que comparteixen amb entusiasme: les peripècies de la vida escolar, el gran espectacle de la vida i l’amor, els conflictes familiars...

La batalla del Ebro fue la más dura y sangrienta de la Guerra Civil Española. En la que más medios humanos y materiales volcaron los contendientes. Fue un enfrentamiento militar de gran dimensión, pero en paralelo a la lucha en las trincheras se libró otra batalla, la de la propaganda.
El objetivo de este libro no es tanto explicar la batalla del Ebro como mostrar cómo la explicaban los dos contendientes en los partes de guerra y en la prensa. Es bien conocida aquella frase que dice que, «en la guerra, la primera víctima es la verdad». Con ironía, el Canciller de Hierro, Bismark, apuntó: «Nunca se miente tanto como en la guerra, en las campañas electorales y un día después de caza».
El libro evidencia la manipulación de la verdad. No se detiene en afirmaciones teóricas o generales ni se limita a aspectos puntuales, sino que analiza día a día los partes de guerra y catorce publicaciones de los dos bandos (ABC de Madrid, ABC de Sevilla, Diario de Navarra, El Día Gráfico, El Norte de Castilla, El Noticiero Universal, El Socialista, Faro de Vigo, Fotos, Heraldo de Aragón, La Publicitat, La Vanguardia, Solidaridad Obrera y Treball). Son periódicos que van desde organizaciones comunistas y anarquistas hasta carlistas y falangistas, pasando por las de la izquierda burguesa y la derecha monárquica. Un análisis completo.

L'Ona, amb motiu de la restauració d’un pis familiar, troba un manuscrit de l'Eloi Junqueres, el seu rebesavi, periodista d'esports en actiu des de finals del segle XIX fins al 1938.
Aquests textos porten com a títol Apunts diaris del Foot-Ball Club Barcelona i en ells narra la història del club, una crònica dels orígens d'aquest esport a la ciutat amb esment especial al període 1899-1900, el primer del Futbol Club Barcelona.
El diari de l’Eloi Junqueres posa de manifest l’amistat que l’unia amb el primer president del club, el suís Walter Wild, fet que li va permetre esdevenir el cronista principal d’aquell temps i deixar constància en els seus escrits de dates i fets fins ara desconeguts del públic en general.
A través de l’obra, el lector també podrà descobrir el neguit d’una ciutat, Barcelona, que enderroca les muralles que la tenallaven, comença la construcció d’infraestructures pròpies d’una metròpoli i fa tot el possible per atraure molts estrangers a la ciutat. Una memòria de Barcelona que s'hauria de preservar.

Aquesta és una novel·la sobre l’amistat, l’amor i la recerca de sentit a la vida. És també una exploració sobre la profunditat de la mirada humana. Però, per damunt de tot, és una reflexió sobre el fet inevitable de morir-se, potser el darrer tabú del nostre temps.
El protagonista s’hi enfronta a través de l’accident patit pel seu millor amic i acaba descobrint el que és, també potser, el darrer secret de l’obra de Gaudí. El mateix protagonista ens explica aquesta descoberta, tot i que dubta sobre si allò que va viure va ser real o somniat. Amb l’empremta vital de la Sagrada Família, els pensaments i els records flueixen i els salts temporals entre present i passat, entre Barcelona i l’Àfrica, se succeeixen de forma trepidant. Després d’haver viscut vint anys al continent africà, torna a Barcelona amb la intenció d’esclarir les raons de la pèrdua dels seus dos millors amics i la dona a qui tots tres havien estimat.
A través de la mirada d’una noia, espera trobar el Sant Jordi que Gaudí va erigir al Park Güell, a la vista de tothom, però que ningú, tret d’ella, no ha sabut veure encara.