'Ombres de foc' és una obra de ficció històrica que segueix la família Klein des dels anys trenta fins als seixanta del segle passat. A través dels Klein, el lector descobrirà la bogeria ideològica que va envair Europa i que va portar a la Segona Guerra Mundial, i repassarà els corrents de pensament i els avenços mèdics que es produïren en les dècades posteriors, específicament en el camp de la nefrologia.
La novel·la, que té com a primer escenari l'entramat polític de la Guerra Civil Espanyola, combina les referències a personatges històrics -Sigmund Freud, Josep Rovira, Adolf Hitler, Winston Churchill, Jacques Derrida...- amb altres de ficció vinculats amb les Brigades Internacionals i la Resistència Francesa.

"Desig de llum i d’ombra" és una petita crònica de març a març i un altre març encara, passant per algun octubre que ja novembrejava. Mesos que insinuen el canvi sense ni tan sols prometre’l. El primer Març era el de 2012, i recomponent i ordenant els poemes que el conformen el poeta hi troba el retrat del qui cerca, amb l’esperança apedaçada de dubte, que algú o alguna cosa (l’amor?) el redimeixi de rebolcar-se en el racó més fosc d'ell mateix.
"No sé si el llibre volia ser una davallada als inferns de pa sucat amb oli. Sí que puc dir que el diàleg ombra-llum va esdevenir una fixació. De manera més o menys conscient buscava imatges que expressessin la violenta dolçor d’aquest agermanament i les guardava preveient l’ocasió de bolcar-les en versots."

Otoño de 1934. Barcelona. Mientras la ciudad se recupera de la frustrada proclamación del Estado Catalán, los periódicos de medio mundo se preparan para cubrir el combate por el título mundial del peso pluma entre los célebres boxeadores Josep Gironés y Freddie Miller. Pero el Teatro Circo Olympia no sólo acoge las peleas del cartel principal: antes del combate estelar están programadas varias series previas, dónde, aprovechando la expectación, y sin contemplaciones de ninguna índole, los mejores boxeadores aficcionados de la República intentan hacerse un sitio en el mundo de las cuatro cuerdas. Hasta allí, siguiendo los pasos del prometedor púgil gallego“O Camión”, imbatido hasta la fecha, viaja también el peculiar periodista de sucesos Sebastián Faraldo, reconvertido en un no menos peculiar cronista deportivo. Las cosas, con todo, vuelven a su cauce habitual cuando nuestro protagonista se ve abocado a investigar un sofisticado asesinato cometido en el mismísimo ring.

L’inspector Domenico Garini, de la Questura de Florència, és a les portes de la jubilació i de retornar a la seva Siena natal per viure-hi el retir amb tranquil·litat. Però la intenció d’arribar al final de la carrera policial amb placidesa s’esfuma. Les investigacions que, al llarg dels anys, ha desenvolupat amb correcció pateixen una doble complicació. D’una banda, apareixen tres cadàvers a la vall del Chianti i entra en escena un agent de la Interpol enigmàtic i autoritari. I de l’altra, es produeix un assassinat a Roma que la policia atribueix a un assassí que l’inspector havia investigat dècades enrere: el Maltès. L’inspector va a Roma amb la missió d’assessorar l’equip d’investigació de l’assassinat. Mentrestant, el Maltès es mou ràpid i lluny del seu abast; aquest cop a Florència.

Al sud-est de la població de Maçanet de la Selva hi ha les restes del que fou el monestir cistercenc femení més antic de la Corona d’Aragó, el de Santa Maria de Valldemaria, ja documentat el 1158. A Valldemaria hi hagué vida monacal fins el 1580, moment en el qual la comunitat de Valldemaria va preferir sol·licitar ser acollida per la benedictina de Sant Daniel de Girona en lloc d’optar, com semblaria natural, per la de la seva regla, la cistercenca de Santa Maria de Cadins. Aquesta dada fa palesa una desavinença, és evident. Però des de quan i per què estaven enfrontades les dues comunitats? Quines relacions va mantenir amb el bisbat i amb les poblacions veïnes? I una pregunta encara anterior, per què un grup de religioses van decidir en una data tan reculada instal·lar-se en un lloc tan aïllat, de ben segur feréstec i desprotegit? Com devia ser la vida de la comunitat en la soledat d’aquelles terres? Van aconseguir aquelles monges fer prevaler al llarg dels anys les ànsies d’una vida contemplativa i autosuficient o van sucumbir a les temptacions del poder i del plaer? Aquesta obra donarà resposta a aquestes i moltes altres preguntes tot endinsant-nos en la vida monacal i religiosa de l’edat mitjana.

Una colla de lletraferits passen el temps en una finca de Collserola, damunt l'herba arranada, sota els desmais; no hi falta de res. S'engeguen els aspersors. Algú els proposa un repte: cada matí un contes, però han de ser eròtics. Cadascú ho entén a la seva manera. Els uns busquen el picant; uns altres, les pessigolles; d'altres, encara, la rialla oberta; els de més enllà van decidits cap a les humitats. Són relats per engrescar, per llegir espitregats, mig ajaguts, per abans o després de la migdiada. Qui hi busqui el plaer literari, també l'hi trobarà. El resultat el teniu entre les mans. Com si d'un nou Decameró es tractés, les ganes de narrar són tan fortes com les ganes de ... de deixar-se fer. De viure el moment. Catorze relats escrits a l'ombra del Decameró i sense complexos.

"Unidad 120050" relata una operación llevada a cabo por una célula rebelde de ETA que se muestra visceralmente contraria al actual proceso de paz. Estos etarras deciden golpear al Estado español de una forma tan diferente e innovadora como letal, algo que, están convencidos, abrirá finalmente las puertas a la independencia para el País Vasco.
Aunque el libro es ficción, se basa en documentación y en situaciones reales que podrían ocurrir o bien ya han sucedido, pero que aún no han sido hechas públicas. La información hasta ahora no pública tiene que ver con la participación de sectores relacionados con la CIA en la guerra sucia que se llevó a cabo en España y Francia. En el libro, los intereses de la CIA y de USA con respecto a la suerte que corran los movimientos independentistas en España y en Europa en general son claros y las autoridades norteamericanas actúan en consecuencia. Esta conexión también pasa desapercibida actualmente para la mayor parte de la población española.

Aquest és un llibre de converses en el qual una vintena de persones molt conegudes, i professionalment reconegudes, exposen el seu punt de vista al voltant de la qüestió més transcendental, transversal, compromesa i decisiva que s’ha plantejat al llarg dels darrers tres-cents anys al nostre país: el procés sobiranista fonamentat en la reclamació del dret a decidir.
El lector hi trobarà un seguit de punts de vista sobre Catalunya, sobre la seva futura relació amb Espanya, amb Europa i amb el món. Vint converses amb vint personalitats amb les quals l’autora manté un pols amb l’objectiu d’establir les claus del procés des del punt de vista científic, econòmic, cultural, social, artístic, periodístic, polític i acadèmic, amb una condició prèvia: la llibertat per expressar cadascun el que vulgui a favor o en contra de la independència de Catalunya. Per això aquestes converses no deixaran indiferent i seran, de ben segur, motiu de discussió i de polèmica.

Com a tantes altres llars, la guerra civil era un tema tabú a ca els Anglesola; una mena de desgràcia natural que havia fet enfollir ambdós bàndols i que convenia oblidar. I com a tantes altres llars, la dels Anglesola amagava als armaris els seus propis fantasmes, disposats a sortir així que la realitat esquerdava per qualsevol racó el vel de l’oblit.
Llavors, tot d’una, qui ha viscut còmodament amb una història que descobreix fingida, i a partir de la qual n’ha fet la seva pròpia, ha de partir a cercar la vertadera; és a dir, a escriure’n una altra a còpia d’esbrinar fets i d’interpretar-los. Així es veu compel·lit a fer en Jordi Anglesola en descobrir un pare i una mare dels qui res no en sabia, i en haver d’endinsar-se en una guerra que havia volgut ignorar per tal de conèixer-los.
En la seva cerca, en Jordi Anglesola haurà de conèixer la retirada dels perdedors camí del nord, els camps de concentració francesos, el maquis al sud de França, l’infern nazi i l’intent fallit de reconquerir Espanya per a la República per part d’uns pocs milers de refugiats espanyols, convertits en guerrillers apàtrides en lluita permanent contra el feixisme.
Descobreix, sobretot, una època on el valor suprem no era la vida sinó el que es feia amb ella, i on l’empremta que al morir es deixava era més important que una vida llarga. Gairebé bé un mirall de la pau franquista, amb la vida a penes viva, esmorteïda i grisa, estabulada; un mirall que en Jordi Anglesola es veu forçat a trencar i travessar, per després agafar-ne els pedaços i refer-ne un on poder trobar una imatge de si mateix feta a mida.

Poemari organitzat en sis capítol jalonats per tres poesies esparses situades a l’inici, al final i a l’entremig del conjunt. La simetria del llibre és un reflex de la capacitat de l’autor per destil•lar les paraules i les imatges fins aconseguir una creació poètica que és, alhora, una recreació de les sensacions personals més íntimes.