Vull aclarir que la meva manera de veure les coses tindrà incidència en la lectura política de certs fets que han ocorregut a Catalunya des del 18 de juliol de 1936, però aquests fets s'han de relacionar, inevitablement, amb tot el que ha ocorregut a Espanya, a Europa i fins a la resta del món des d?aquella data ençà. Vull fer una lectura política. No pretenc, per tant, escriure cap mena de memòria històrica ?expressió, per cert, més aviat redundant que afortunada, ja que malament rai si la memòria no és històrica i la història no fa servir la memòria!?, ni tampoc fer un memorial democràtic. Simplement vull remarcar alguns fets i discursos que a mi em sembla que van tenir i tenen influència en la política i en les ideologies de la gent de Catalunya. No són triats a l?atzar, però tampoc pretenen ser exhaustius. Els he escollit com els més significatius de cara al que intento explicar.

Dos moments de la història de Gràcia. L'actual el protagonitza Albert Musons, activista gracienc i persona molt estimada per tothom que acaba per ser alcalde de la vila. Tanmateix, les eleccions municipals de Barcelona donen uns resultats incerts on l'alcalde de Gràcia acaba sent determinant. Retrat de la societat actual amb persones reals retratats amb els seus noms i cognoms. Al principi del mandat municipal una troballa casual posa en contacte Musons amb la Gràcia del segle XIX a través d'Oriol Farguell, personatgenascut el mateix dia que la reina Isabel II va concedir la independència municipal de la vila. Un homenatge a les dues viles. La d'avui no seria possible sense aquella Gràcia insurrecta, emotiva, jove i il·lusionada, que mantenir durant quaranta-set anys el seu ajuntament i capaç de construir un campanar com el que encara avui ens observa i vigila cada dia des de la seva talaia privilegiada.