Aquest breu assaig en troba alguna, de culpa; teva, nostra, de l?autor. I, per tant, conclou que també tenim capacitat per sortir-ne: es tracta de fer les coses de manera diferent i de deixar de creure que cap govern, com uns Reis Mags caiguts del cel, portarà a cadascú allò que vol. No es tracta, doncs, d?un exercici més d?autoflagel?lació, atès que, al capdavall, del pitjor de la crisi no tenim més culpa que la d?acceptar les que se?ns imputen; perquè no és cert que gastéssim massa ni que siguem desvagats: l?economia té dinàmiques que, si no s?aturen, configuren tempestes perfectes que deixen al seu pas un paisatge desolador. Fer culpable a qui el vent se li ha endut la casa sembla un escarni afegit.

Aquest llibre neix de l?encàrrec de catalogar els orgues que avui existeixen al districte de Gràcia, així com de parlar sobre alguns orgueners i organistes que treballen o resideixen a Gràcia. Com a conseqüència de les investigacions dutes a terme per tal de fer les biografies dels instruments tractats, van començar a sorgir nombroses dades referents a orgues que ja havien desaparegut, bé destruïts durant els fets de la Setmana Tràgica o durant la Guerra Civil, o bé simplement perquè havien estat desmuntats o traslladats a altres indrets. A més, també van aparèixer un seguit d?informacions relatives a un grup d?orgueners que van establir els seus tallers a la Vila entre finals del segle XIX i fins ben entrat el XX, la qual cosa va fer d?aquest territori un nucli cabdal pel que fa a l?orgueneria romàntica catalana. Quelcom del que ja s?havia parlat fa molt de temps, però que avui romania oblidat.

Aquest llibre fa reflexionar a grans i a petits sobre la solidesa d'un món que només ho és en aparença, ja que si ens endinsem en la composició de la nostra matèria, paradoxalment descobrim que "el buit" hi juga un gran paper...

Este libro hace reflexionar a grandes y pequeños sobre la solidez de un mundo que solo lo es en apariencia, ya que si nos adentramos en la composición de nuestra materia, paradógicamente descubrimos que el "vacío" juega un gran papel...

Ja és cosa sabuda que els gats miolen, però heu pensat què ens dirien si sabessin escriure?

Es cosa sabida que los gatos maúllan. Pero ¿Habéis pensado qué cosas nos dirían si supieran escribir?

Mals hàbits ens acosta a un món convuls, el del Cinquecento, quan l?esperit renovador del Renaixement que Roma projecta a tot Europa s?estavella contra les supersticions i les persecucions religioses pròpies de temps ja superats. L?obra, ambientada l?any 1517, presenta l?inici de la desintegració de la Cristiandat occidental, en bona part provocada pel conservadorisme ultramuntà de l?Església Catòlica. El pensament humanista dóna una pàtina de civilització tant a les elits com al poble, però és una capa tan fina que s?esclivella fàcilment amb les escomeses de passions, aversions, creences i pulsions dels protagonistes d?aquesta novel?la: el bisbe de Barcelona acovardit per una jove trementinaire, un músic renovador romà festejat pel banquer papal Chigi el Magnífic, una priora rancuniosa entabanant el cardenal Giulio de Medici, Michelangelo Buonarrotti, descontent amb la seva obra, rebufant dalt d?una bastida de la Capella Sixtina, Luter editant les seves tesis contra butlles...,

Amic i secretari personal de Lluís Companys, va tenir un paper rellevant en la proclamació de la República Catalana amb Francesc Macià, i posteriorment com a regidor de l?Ajuntament de Barcelona per ERC. De fermes conviccions democràtiques i pacifistes, va impulsar, fou l?ànima i el president, del Comitè Català contra la Guerra. Durant la Guerra Civil estigué al costat de la Generalitat, fins al punt d?acceptar primer la direcció de l?Oficina Jurídica de Girona i després assumir la designació com a jutge especial per la Generalitat per a la investigació d?exhumacions d?assassinats i inhumacions clandestines perpetrats a la reraguarda catalana a partir del fracassat cop d?estat del 19 de juliol.

Al maig del 2005 els diaris feien públiques les proves documentals segons les quals Enric Marco, fins aleshores president de l?Amical de Mauthausen, no havia estat, en realitat, en cap camp de concentració nazi. Al setembre del 2007 el New York Times destapava que la barcelonina Alicia Esteve Head, promotora d?una organització de supervivents dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, no havia escapat, com afirmava, de les flames i del caos de les explosions dels atemptats de l?11 de setembre de 2001. En els dos casos els impostors van al?legar raons altruistes per haver falsificat les seves dades personals. Tanmateix, molta gent es va sentir ultratjada i moltes preguntes van quedar sense resposta, suficients per escriure?n una novel?la. Orquídies blanques a Central Park neix de la reflexió entorn d?aquests fets i de la disparitat d?opinions que van provocar. No es tracta d?una crònica, sinó d?una invitació al lector a descobrir les paradoxes de la conducta humana

Després de l'hivern, a les valls més altes del Pallars Sobirà, encara hi ha molta neu, una neu que comença a estovar-se durant el dia amb el sol tebi de la primavera. És perillosa, encara, per caminar-hi de baixada un munt d'hores, ni que sigui ben equipat amb botes, raquetes i bastons. Però l'home és fort, coneix bé aquells paratges i té pressa per arribar a la vila on té la família.
Aquest viatge ens permetrà conèixer els seus records, les seves vivències i les dels éssers amb els quals ha conviscut i que han format part de la seva vida.
La duresa de la vida rural a l'alta muntanya a començament del segle XX i les angoixes dels canvis polítics -des de la dictadura de Primo de Rivera a la guerra i les dificultats de la postguerra- són el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa la trama argumental de l'obra.
Els personatges formen un calidoscopi social divers que, enfront de les adversitats i la derrota, presenten comportaments contradictoris.