Coneguda com la ciutat de les fàbriques o la ciutat de les bombes, la Barcelona de 1900 fou també la ciutat de les joguines. El desenvolupament econòmic féu que arribés a aplegar més de cinquanta fàbriques i un centenar de comerços especialitzats. Els fabricants van saber registrar en les joguines fragments de la ciutat que es transformava.

La novel•la transcorre durant les últimes batzegades del franquisme, un temps marcat pels canvis econòmics però, sobretot, per la lluita política. Temps de migració dels pobles a la ciutat i de repressió de les llibertats.
Amb una narració fluïda, l’escriptor ens farà descobrir com poden canviar els esdeveniments quan se senten pessics a l’ànima.

En Iuri Matamala, un mediocre professor d'història, ha trepitjat merda: com si no en tingués prou amb la mort del seu pare víctima d'un càncer i l'empresonament del seu fill Pol, quan la seva dona Alba l'abandoni per un amant molt més jove que ell es veurà obligat a deixar temporalment la feina i a intentar reconstruir la seva vida en un petit apartament de la zona gairebé deserta del Fòrum de Barcelona. Serà l'aparició d'un inquietant i inoportú veí que sembla posseir l'habilitat de llegir-li la ment, en Deulofeu, la que l'obligarà, tot trampejant l'insomni i la depressió, a fer examen de consciència i a acceptar, a poc a poc, que de la seva existència fallida i covarda no en pot culpar a cap altre persona que no sigui ell mateix. Així, quan en una espècie de pacte mefistofèlic en Deulofeu li proposi concedir-li el seu desig més íntim a canvi de no res i, escèptic, en Iuri li demani viure sense por, començarà una carrera per recompondre la seva malmesa autoestima reconquerint l'amor de l'Alba, el respecte d'en Pol i, ja posats, mirant d'esbrinar perquè la seva mare mai no l'ha estimat. Amb el que en Iuri no comptarà, però, és amb l'aparició de la Marta, una misteriosa i inestable joveneta que li acabarà de trastocar la vida, ni encara menys amb la del fantasma del seu germà Ignasi que, mort als cinc anys d'edat, li va marcar la infància i l'acuita ara a tibar del fil d'un misteri irresolt que acabarà per revelar-li una veritat tan colpidora com inacceptable.

El lector trobarà en aquest llibre referències als esdeveniments a l’actualitat de la vida catalana dels últims mesos. Potser se sorprendrà davant les petjades escrites per personatges cèlebres en la trajectòria nacional de Catalunya. I, alhora, podrà sentir les vibracions íntimes de poetes que han estimat la pàtria, que ens encomanen les seves inquietuds i ens fan arribar les seves intuïcions.
L’autor combina aquests ingredients amb la intenció de ponderar la densitat del moment actual de la nació catalana. Una nació que fins avui no s’ha atrevit a encarar sense embuts quin ha de ser el seu futur. Un percentatge molt elevat de ciutadans d’aquest país té la convicció que a Catalunya li ha arribar l’hora de bandejar dubtes, vacil•lacions, temors i submissions que no l’han deixada ser el que és, ni conquerir el rang de nació plena que li pertoca.
Tant de bo que aquestes pàgines serveixin de referència intel•lectual i emocional en el temps que duri el viatge cap a la meta desitjada.

Crisis d’identitat periòdiques davant d’un mirall, de matinada. Directors de sucursal bancària que tenen clar qui és l’imbècil de torn. L’ull de la lluna, que et vigila. Moments crucials oblidats i que persisteixen, com grans de sorra, al fons d’una butxaca. Un poble ple de vides a mig viure, vides petites, amb morts també petites, que arriben quan volen. O quan poden.
I el nen de la cantonada, que no sap plorar, de tanta pluja que l’amara.

El declive de Occidente va unido a la concentración de riqueza en pocas manos; este ha sido el origen de la crisis actual y será también el de la próxima si se mantienen las actuales políticas neoliberales. La crisis actual afecta a los dos ámbitos principales de la economía: el de la producción de bienes y servicios y el de su distribución entre los diferentes agentes económicos. Respecto a la producción, los países más productivos, o con un tipo de cambio artificialmente bajo, han acabado imponiendo su mayor competitividad mediante unos superávits comerciales que han originado unas deudas externas colosales a los países con déficit. En cuanto a la distribución, una creciente concentración de riqueza en pocas manos ha ido inflando burbujas financieras e inmobiliarias aquí y allí, cuyo estallido ha supuesto un posterior decrecimiento generalizado y un incremento desmesurado de las cifras de paro y de pobreza. La solución es crecer, pero ¿puede hacerse si el crecimiento sostenido y el mantenimiento de los actuales niveles de producción y consumo son físicamente imposibles? ¿Qué agotaremos antes, al huésped social o al planetario? De no establecerse unos intercambios equilibrados con el planeta, y entre los países y sus habitantes, la especie humana se aboca a su desaparición.

El declivi d’Occident va lligat a la concentració de riquesa en poques mans; aquest ha estat l’origen de la crisi actual i serà també el de la propera si es continuen mantenint les actuals polítiques neoliberals. La crisi actual afecta els dos àmbits principals de l’economia: el de la producció de béns i serveis i el de la seva distribució entre els diferents agents econòmics. Pel que fa a la producció, els països més productius, o amb un tipus de canvi artificialment baix, han acabat imposant la seva major competitivitat mitjançant uns superàvits comercials que han originat uns deutes externs colossals als països amb dèficit. Quant a la distribució, una creixent concentració de riquesa en poques mans ha anat inflant bombolles financeres i immobiliàries aquí i allí, l’esclat de les quals ha provocat un posterior decreixement generalitzat i un increment desmesurat de les xifres d’atur i de pobresa. La solució és créixer, però ¿es pot fer si el creixement sostingut i el manteniment dels actuals nivells de producció i consum són físicament impossibles? Què exhaurirem abans, l’hoste social o el planetari? De no establir-se uns intercanvis equilibrats amb el planeta, i entre els països i els seus habitants, l’espècie humana s’aboca a un procés de destrucció. La Catalunya estat és una opció de sortida si es produeix en una nova Europa solidària i justa com la somniada quan érem fora de la Unió Europea i de l’euro.

Fins al segle XIX les filatures i els telers s'havien propulsat amb l'energia que proporcionaven els molins d'aigua, els animals de tir i la força dels treballadors. A finals del XVIII, un revolucionari enginy va subministrar a la indústria un nou tipus d'energia amb una potència impensable fins aleshores: el motor de vapor.
Per poder funcionar, els motors de vapor precisaven de grans quantitats de carbó d'hulla, un combustible escàs i de pèssima qualitat al nostre país i, el poc que s'obtenia, era de pèssima qualitat. El gran productor d'hulla era la Gran Bretanya, país des d'on, amb vaixell, s'exportava als principals ports d'Europa, entre aquests el de Barcelona.
La relativa proximitat de Mataró i la bona comunicació que, gràcies al recentment inaugurat ferrocarril, aquesta ciutat tenia amb el moll de Barcelona van fer que aquesta vila costanera esdevingués un dels nuclis més afavorits per la nova Revolució Industrial.

En el conte "En Jordi i el Drac", el protagonista convida els nens i nenes a seguir-lo per un viatge que el durà de Banyoles a Mataró passant per Olot, Vic, Granollers i Argentona. L'objectiu final és amansir un drac que posa en perill les vides dels mataronins;i especialment de la princesa Carmesina; però en cada una d'elles l'espera, a més, una petita aventura... Una manera singular i atractiva d'explicar una història que ens recorda molt la de Sant Jordi però on no s'hi mata cap drac.