Carl Friedrich Gauss (1777-1855) ha tingut una influència decisiva en el desenvolupament de la ciència. En qualsevol especialitat de la matemàtica actual s'hi pot trobar algun concepte o resultat important que porta el seu nom. Potser el que avui dia s'utilitza de manera més extensa és la llei normal de probabilitat, coneguda també amb el nom de campana de Gauss. Aquesta novel·la presenta la vida quotidiana d’aquest personatge, que tot i haver conegut la fama des de molt jove, va haver de superar adversitats amargues com la mort de les seves dues dones, d’un fill i d’una filla, o les desavinences i disputes amb un altre fill.

Las guerras se libran en las trincheras, pero también son campos de batalla las convicciones, los sentimientos, las opiniones, la moral de combate en el frente y en la retaguardia. Inciden ahí de manera directa la información y la propaganda. El carácter ideológico de la Guerra Civil Española potenció la influencia de la información-propaganda. Fue el primer conflicto bélico de la historia en el que la radio sería una verdadera arma de guerra. Una gran arma psicológica. Y un ensayo de su uso masivo en la Segunda Guerra Mundial. La radio resultó muy útil para ello, pero además, las ondas permitían que las emisiones de un bando pudieran ser escuchadas clandestinamente en territorio enemigo, con lo que se intentaba minar la moral del adversario, contradecir y ridiculizar a sus dirigentes.
Este libro penetra a fondo en la radio de franquistas y republicanos, en las líneas e instrumentos de su propaganda y la evolución de esta, en las principales emisoras y sus protagonistas más relevantes, en las intervenciones más trascendentales de los políticos, en las interferencias por las ondas y en la escucha de radios enemigas. La parte final describe y analiza de manera muy detallada la información sobre la batalla del Ebro, la más decisiva y sangrienta de la guerra, que permite diferenciar formas y tono de un bando y otro. Incluida la respuesta a la cuestión sobre quién miente más.

La Martina i l'Èric fan un treball sobre els valors de l'esport, però no amb bibliografia i teoria, sinó amb experiències reals. Provaran diversos esports de la mà d'atletes professionals i aprendran que els valors propis dels esportistes d'alt nivell com: fixar-se uns objectius, fer una bona preparació, lluitar fins al final, tenir una ment forta, voluntat, esperit de superació, confiança en un mateix, etc. Són característiques pròpies dels grans esportistes, però també són aplicables a la vida diària de les persones que no es dediquen a l'esport. Aquesta història narra la realitat dels esportistes, però també una història d'amor totalment inesperada que no ens deixarà indiferents. L'amor i l'esport, doncs, es fusionaran en un pòdium que serà, francament, irrepetible.

Mitjançant un diàleg intern, un escriptor a la ratlla dels seixanta plasma l’evolució dels seus sentiments i dels seus pensaments al llarg del darrer mes de l’any, quan un editor s’interessa per una de les seves novel·les després d’una dècada sense aconseguir que les seves obres surtin a la llum.

La descoberta d'un farcell de documents antics amagats al darrere d'un mur fa exclamar a la nostra protagonista "Jura'm que no ho diràs a ningú". Un jurament que no es trencarà mai.
Tan sols el lector, com un voyeur, coneixerà el secrets del passat. Així descobrirem com l’Almudena s'assabenta, en una reunió familiar, que a la besàvia Petra li deien "la Francesa". Aquest fet desperta en ella la curiositat de saber l'origen d'aquest sobrenom. En una primera recerca troba una dona anomenada Pierrette que acompanyava les tropes de Bonaparte fent de bugadera. Per continuar la investigació demana ajuda a un professor d'història de la Universitat de Nanterre, amic d'una companya de joventut. Es comuniquen a través de mails ja que no es coneixen personalment.
A través d'aquest relat veurem com, l'estiu de 1793, un jove Napoleó, mentre estava convalescent d'unes febres a la ciutat d'Avinyó, s'inicia en la política escrivint el famós pamflet "Le souper du Beaucaire" que li va servir de trampolí per agafar renom i el reconeixement dels seus superiors. Un Napoleó en alça, però inexpert i maldestre amb les dones, que podrem resseguir a través del diari íntim de l'avantpassada de l'Almudena fins a descobrir el secret més ben guardat de la vida de l'emperador francès.

Claire Pourpière, nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família francesa d’Albí, fuig amb un temporer català de la verema, en Miquel. La Claire, mai més tornarà a la seva terra.
Quan arriba al poble d’ell, Castelló de Farfanya, es troba immersa en un món rural que la refusa. Només la Trementinaire li fa costat. Al cap d’un anys de penúries, Claire, ja mare de dos fills, empesa per la misèria provocada per la fil·loxera, amb l’aprovació del seu marit, en Miquel, se’n va a Cuba a la recerca de fortuna per a ella i els seus.
Espantada i aparentment malalta, en el viatge d’anada a Cuba, coneix l’Ovidi, un indià ric que li ofereix protecció i amor. Malgrat aquesta promesa, al cap de pocs mesos de viure a Cuba, l’Ovidi, tot i sabent que està embarassada, li comunica que s’ha de casar amb una noia de la seva classe social i l’abandona.
Claire, de nou en la pobresa, veu amb desesperació que no podrà alimentar el seu fill Manuel. Però les circumstàncies li oferiran una segona oportunitat. Paradoxalment, la mesquinesa de l’Ovidi esdevindrà la taula de salvació de Claire. I aleshores començarà el mite, la llegenda de Claire Porpière, la indiana rica, influent i viatgera, especialment ben vista en els cercles americans i entre els rebels que reclamen la independència de Cuba.
A l’altra banda de l’Atlàntic, la Claire esdevé un referent per a la gent de Castelló de Farfanya que sovint posen a prova la seva generositat. Lamentablement, malgrat la seva voluntat, l’atzar determinarà que no pugui salvar els joves del d’anar a la guerra del Marroc.
Ja de gran, de retorn a Catalunya, s’ha d’afrontar amb la solitud. Morirà sola, a Barcelona, a la casa d’Horta que s’havia comprat per estar prop dels seus. Unes pintures del seu amic Toulouse-lautrec seran la darrera penyora d’una vida apassionada i tràgica.

Quan en Connor i en Pat, dos expistolers de l’IRA, el setembre de 1936 van acceptar l’encàrrec de la Natàlia Puigmaçana de matar els assassins del seu germà religiós i del seu marit empresari, no podien saber que aquella catalana exiliada, rica i elegant no els deia pas tota la veritat. Com que ambdós anaven curts d’armilla i ja no creien en cap dels ideals de joventut pels quals havien arriscat tant, van acceptar la missió sense gaires preguntes a canvi d’un bon sarpat de lliures. Al cap i a la fi, matar potser era l’única cosa que encara sabien fer a la perfecció i no els feia cap mena de por intentar-ho un cop més.
Els dos sabien que a Espanya feia dos mesos que havia esclatat la guerra. El que no s’imaginaven, però, és que Barcelona, a la rereguarda, fos una ciutat convulsa i en plena efervescència revolucionària. Aviat van adonar-se que, en aquella urbs bulliciosa, res ni ningú no era el que semblava i que calia anar amb molt de compte. El conflicte social i polític que ho amarava tot havia desfermat el pitjor i el millor de cadascun dels homes i de les dones que poblaven la ciutat.
Seguint la pista dels possibles assassins dels dos homes comencen un periple que els porta a contactar amb empresaris catalanistes, republicans desconcertats, joves exaltats d’Estat Català, anarquistes a punt d’anar al front a combatre els insurrectes i dirigents de la FAI avesats al xantatge i a l’assassinat. Però també amb cambrers bocamolls, una exprostituta esdevinguda mestressa d’un hostal i delinqüents disposats a assaltar els estrangers desprevinguts.

En el decurs de set dies i set nits, una casa amb vistes al llac i un paisatge de tardor acomboiaran la conversa confidencial d’una mare i d’una filla que transportarà el lector enllà del temps i de l’espai i el convidarà a fer un recorregut emocional que començarà abans de la Guerra Civil i es perllongarà fins al present. Tot amb un sol objectiu: descobrir la història més íntima de les persones que les van precedir.
La complicitat, la comprensió i l’afecte mutus faran caure d’un en un els vels del passat. En la seva lenta caiguda, aquests vels deixaran que la llum envaeixi gradualment l’ànima de les dues dones... fins a dissipar tots els dubtes i els temors que les oprimien. Les escenes antigues s’acoloriran i els personatges pretèrits prendran vida. Se’ls sentirà parlar, cridar, riure o plorar.
En definitiva, el llibre és una galeria de retrats exposats amb un clarobscur de tonalitats: grisor d’hivern, ocres plàcids, verd tendre de l’amor primerenc i vermell de passió. Són pinzellades agosarades o bé matisos subtils que donen entrada a unes vides enllaçades pels secrets i la memòria i a un escenari dominat per una casa i una arbreda de coure reflectides en l’aigua mansa del llac.

Dos historias entrecruzadas que nos explican cómo dos hombres, uno casi un niño y el otro un joven, afrontaron la guerra civil española con respeto a sus ideologías e imbuidos por el destino de sus particulares circunstancias, uno enfrentado al otro en bandos diferentes, ambos con la fe y la creencia final de que lo inevitable que fue aquella barbarie, sin duda, fue evitable.
La huella que dejó en ambos oponentes fue única: ¿Qué estamos haciendo? Y ante la obligación de superar aquel inhumano conflicto, ¿cómo explicar a las futuras generaciones qué fue la guerra civil? ¿Cómo hacerlo sin provocar nuevos enfrentamientos?
Esta historia novelada, escrita por el hijo de uno los contendientes y compartida por el hijo del segundo quiere dar respuesta a la pregunta fatídica, quiere sumarse a la necesidad, aún hoy acuciante, de cicatrizar las heridas de aquellos años trágicos, quiere, en particular, rendir homenaje a los que participaron en la Batalla del Ebro.

La mirada de l’auriga, enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l’entrellat d’unes atziagues morts familiars, és una novel•la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l’auriga que serví de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col•lisió amb els bàrbars —perses i cartaginesos— contra els quals els grecs clamaven «…no podrem mai ser / si no som lliures», al•legoria palesa de l’actual conflicte català. Diu l’autor: «És la novel•la més literària que escrit, perquè m’ha estat donada com una gràcia, a glops, i l’he anat escrivint només per ganes d’escriure-la, sense cap altra subjecció, a mesura que anava incrustant amb minuciositat i plaer tots els elements en la relació com peces de marqueteria».