Nou pisos d'un replà és un llibre de narracions breus. Cada un dels contes té sentit per ell mateix i pot funcionar de manera autònoma, però l'autor ha volgut donar al conjunt una certa unitat, fent coincidir tots els personatges en un moment determinat: al voltant de les nou del matí d'un dia de tardor de 2006 en un bar de l'Eixample de Barcelona.
Així, el lector va descobrint com els protagonistes de cada un dels relats van desfilant pels altres contes amb papers que poden ser més o menys significatius. Aquest plantejament permet posar de relleu, d'una manera crua, l'anonimat de cada un dels personatges de les històries, i també la indiferència amb què les persones vivim els drames aliens. S'hi fa evident que tendim a ignorar-los, encara que ens siguin extraordinàriament propers en l'espai –com és el cas del que passa a l'interior de cada un dels pisos d'un mateix replà–, o propers en el terreny de l'afectivitat, com succeeix amb alguns dels personatges.
Nou pisos d'un replà relata nou històries en què els protagonistes són presoners del seu destí, titelles que ballen al ritme que els marquen els esdeveniments, com ho faria un fràgil vaixell de paper abandonat a la seva sort a cavall d'un impetuós corrent d'aigua.

En aquest assaig sociològic, publicat el 1911, Charlotte P. Gilman, a partir de les idees de Lester F. Ward, construeix la seva crítica a la cultura androcèntrica. Segons l'autora, l'androcentrisme ha alterat els rols vertaders de dones i homes i aquest fet ha perjudicat i alentit el desenvolupament correcte de la humanitat. Així, la dominació masculina i la submissió de la dona, propagades per una cultura centrada en la masculinitat, han perjudicat dones, homes i infants.
En cada capítol d'aquest llibre, Gilman analitza un aspecte social diferent com ara l'educació, l'economia, la religió, la justícia, els esports o la literatura. S'hi estudien els canvis que han provocat els efectes de l'excessiva influència masculina en cadascun d'aquests àmbits i com aquests han allunyat homes i dones de les seves funcions veritables.
El llibre que teniu a les mans és un clar manifest per a la igualtat i una denúncia al greuge que ha causat una cultura que privilegia un sexe i en discrimina l'altre. Tanmateix, és alhora un vot de confiança en la humanitat a fi que construeixi una societat més justa; però, per a això, cal una feminitat més lliure.

Novel·la de caire biogràfic inspirada en la mare de l'autora.
El llibre gira a l'entorn de l'Harmonia, una dona que, acabada de diplomar, inicia la seva carrera docent a Argençola durant la dècada dels 40. La trama es construeix hàbilment a partir de petits episodis aleatoris de la seva vida relatats, ara per ella mateixa, ara pels personatges que li són propers.
L'argument s'organitza en blocs seqüenciats cronològicament a partir de les destinacions que l'Harmonia té al llarg de la seva carrera professional. És un llibre que es fa més i més entranyable a mesura que avancen els capítols (episodis, hauria de dir), i que complaurà enormement, sobretot, una certa franja de lectors, pels records que els evocarà.
Un llibre que té el gran mèrit d'establir ponts entre la biografia personal i la compartida, aquella que nodreix l'imaginari col·lectiu d'una generació marcada per la postguerra. Un homenatge als mestres i, sobretot, a les mestres que van saber mantenir i encomanar el somriure als seus alumnes enmig de la grisor i la repressió.

A mitjan segle XIX, una baralla empeny l'Esteve a fugir del seu poble i embarcar-se cap a Cuba. Posteriorment, fa un viatge a l'Àfrica, on li regalen una esclava, la qual influirà decididament en la seva vida. Amb el casament amb una criolla rica, el seu ascens social en el món dels negocis és imparable. Compra un parell d'ingenios i entra en el món de la sacarocràcia.
Tot i que està casat, les dones són la seva passió; les amants i amigues l'acompanyaran sempre. La vida a la colònia, els negocis foscos, la corrupció i la política repressiva del govern espanyol són els elements que marquen la seva estada a l'illa. L'aixecament dels cubans contra la dominació espanyola el farà tornar finalment cap a Catalunya, on invertirà els diners en immobles i negocis i aconseguirà que ell i la seva família siguin acceptats i respectats per la burgesa societat catalana.
Tanmateix, la fallida d'un dels negocis i la traïció d'un amic el deixaran en una situació econòmica delicada. Així, quan creu que ho té tot controlat és quan començaran a complir-se els pronòstics d'una fetillera.

«He cercat el paisatge deslliurat del pes de l'home. Cap ull que repensi l'arquitectura anàrquica de llums i ombres. Llengües d'aigua pentinant el silenci de la platja. El sostremort de flama i núvol d'una albada sense nom. Malsons vegetals. Canyars abatuts i romegueres mudes de gebre, mudes com la tortura del brancam nu de fulla. Rostres, històries dibuixades a la roca, a l'escorça, a l'estrip cru d'una soca, entotsolada al marge del viarany.»
A 'Rel', la desolació interior batega en el paisatge. La imatge s'ajusta a la paraula que dorm. Neix el vers i es fa mirall de l'arbre, del núvol, del vent i de la mar. Retorn.

'Vocals inacabades' és un recull de quatre contes amb acció centrada en l'Alt i Baix Empordà, on cadascun d'ells, des de la fantasia, reflecteix diferents situacions socials: l'adopció, les bones persones, la família i l'emigració forçada, sense oblidar el medi ambient i la comunicació generacional.

'Rendició a la neu' és una novel·la sobre la Guerra Civil que construeix un relat apassionant d'un tema molt poc tractat: el dels desertors de l'exèrcit republicà. Descriu d'una manera gairebé fílmica el patiment, el dolor i l'infortuni dels seus protagonistes, els germans Batllori, que són mobilitzats i destinats al cos de carrabiners de la República a la Comandància de Puigcerdà.
Junts, opten per desertar de l'exèrcit republicà fugint de la guerra i del seu passat i emprenen el camí de l'exili, però, abans de creuar la frontera, accepten ajudar a evacuar i fugir els membres de la colònia infantil Alba de Ter.
Finalment, arriben a París per separat després de tota mena de dificultats, com ara el camp de concentració de Barcarès. El destí comú es trencarà amb l'ocupació alemanya de la capital francesa. Mentre el Florenci opta per romandre a França i integrar-se a la nova realitat, renunciant a tornar a Catalunya, el Fidel decideix emprendre el retorn en un viatge trepidant per tal de reprendre la lluita antifranquista i d'alliberament nacional.
Finalment, reunits de nou a Barcelona, els esdeveniments tràgics en què es veuen immersos els imposaran una rendició interior que assumiran de manera ben diferent.

La Ivet i en Pau, una parella enamorada i a la recerca de feina, inicien un viatge a l'illa de Mallorca. Hi arriben a finals de gener, moment en què els ametllers florits de sa Roqueta marquen l'inici d'un camí insospitat.
El destí escapça el somni de ser mare a aquesta jove. Només aconseguirà enfrontar-se a tot el que li està passant després d'un intens procés de descoberta interior. Solament així aconseguirà acceptar allò tan difícil: viure en plenitud sigui quin sigui el moment.
El rellotge de butxaca que li va regalar la seva àvia, una dona amb un passat lligat a la Guerra Civil i a la botiga de queviures que la va veure créixer, es converteix en un símbol amarat de secrets i de saviesa.

La Cinta caminava a pas molt lleuger, tant que gairebé corria, com si algú, tal volta un malfactor, anés darrere seu. I a jutjar per les presses que duia i per com, de tant en tant, girava el cap per guaitar, era clar que volia assegurar-se que aquest algú era fruit del seu neguit. Mentrestant, seguia sense disminuir la marxa i fent el camí que d'antuvi s'havia traçat. Els seus passos s'encaminaven cap a l'església de Santa Eulàlia, d'aquell poblet de la plana de Vic que feia setze anys l'havia vist néixer. Les campanes dringaven amb el seu plor trist i colpidor, tocant a morts, en una tarda fosca i ennuvolada, com si volguessin afegir-se a aquell dol que li gelava l'ànima... Anava a la cerimònia de comiat del seu avi, aquell home completament desconegut per ella, el pare de sa mare, la Montserrat. Només feia unes poques hores, la Mundeta de ca l'Espardenyer, per casualitat, quan comprava a la seva botiga un tub de crema hidratant per les mans i un parell de mitges de seda, li havia donat la notícia del traspàs del seu avi Miquel.

La novel·la transcorre entre 1932 i 1939, a cavall de dues realitats ben diferenciades, Catalunya i Rússia, i un eix central, la Guerra Civil.
La trama principal gira a l'entorn de la frustrada celebració de l'Olimpíada Popular de 1936, i és aquest el punt de confluència entre la trama russa i la catalana.
El focus se centra en els personatges –combinació de reals i ficticis–, implicats en un joc d'interessos polítics, socials i econòmics que transcendeix els petits drames dels individus sense restar-los, però, protagonisme.
Un entramat de referències històriques mantenen viu l'interès del lector, tot consolidant el rerefons argumental, tant el context català: proclamació de la Segona República, lluita obrera, conflictes generacionals dins la burgesia, esclat de la Guerra Civil, els racionaments, l'afusellament de Companys...; com el context rus: els gulag siberians, les purgues stalinianes, el propagandisme soviètic...