El multi milionari Francis Gallart cau fulminat per una bala al bell mig d'una sala envoltat dels seus convidats. La sala era tancada i cap dels presents ha pogut cometre el crim davant dels altres. A més a més, no es troba cap arma a ningú. El tret tampoc no ha pogut entrar des de l'exterior ni des de cap dispositiu ocult a la mansió. La policia es troba desorientada i és incapaç de resoldre aquest trencaclosques. Marcel Zúñiga, nebot adolescent del difunt, era l'únic dels convidats a la festa que en aquell moment no era present a la sala. Potser per això és també l'únic que té la clau per resoldre el crim. Però, per fer-ho, abans haurà de viure una aventura on es barrejaran la top-model més famosa del món, la seva professora de català, dos intents d'assassinat i, sobretot, el fantasma del Canigó, un personatge mil·lenari de llegenda que és, per increïble que pugui semblar, l'únic sospitós de l'assassinat.

Pedres blanques és una novel·la històrica del segle XIV que tracta de la confrontació de la comunitat religiosa del monestir de les monges clarisses de Santa Maria de Petras Albas de la vila de Sarrià amb el Papa Benet XII d'Avinyó. Tot s'origina quan el pontífex vol reformar els ordes religiosos i promulga les Constitucions. L'abadessa Sobirana Olzet i la comunitat de monges de Pedralbes defensen els privilegis concedits per la reina Elisenda de Montcada i de Pinós, la quarta esposa del rei Jaume II de la Corona d'Aragó, al monestir en el moment de la seva creació, basats en l'autogestió del patrimoni econòmic i la llibertat d'entrar i sortir del cenobi. A causa de l'enfrontament, el Papa decreta la clausura de les monges i, per regir el monestir, nomena un administrador i uns confessors. L'abadessa lluitarà pels drets de la comunitat i per la llibertat dels seus sentiments. Els esdeveniments li faran reviure el seu passat adolescent. Novel·la Finalista del Premi Autor Revelació de l'Ateneu Barcelonès (2016).

Carme Ballester no només fou l'esposa del president Companys. Sense cap mena de dubte la seva vida estigué marcada per aquest fet, però la seva biografia no només estigué vinculada al president de Catalunya. Carme Ballester va ser una dona amb idees polítiques pròpies, que participà de la vida política de la República, amb un caràcter fort que li feia dir el que pensava sense tenir en compte la persona ni el context i que la portà a lluitar per allò que creia o per combatre les injustícies. El seu caràcter seria fonamental per resistir l'exili, un període llarg i terrible, el qual va haver d'afrontar pràcticament sola, amb l'única companyia d'uns pocs amics i del fill malalt del president afusellat. En algunes ocasions, durant aquells anys, va assumir el rol de representar la Generalitat en jornades institucionals. La seva participació en molts d'aquells actes tingué un noble propòsit: recordar i preservar la memòria del president Companys, el seu marit, qui havia estat afusellat per la dictadura franquista. Ella fou qui, en primer terme, va impedir que el sacrifici del president no quedés en l'oblit al món de l'exili.

Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure?l. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava. «El mar deu ser molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s?imaginava el mar un dels
nens d?aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser...», «El mar deu ser...».
El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula als seus alumnes amb l?ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l?estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure?l per primer cop i poder dir: «El mar és...», «El mar és...». Però el somni d?aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l?esclat de la Guerra Civil. Aquesta novel·la recull la història d'una promesa que no es va poder complir.

Hi ha interrogants incòmodes a la història catalana del segle xx. Com ara: ha existit un feixisme catalanista? Durant dècades ha semblat que plantejar aquesta pregunta era voler tacar la trajectòria d?un moviment aparentment «immunitzat» davant la temptació feixista. L?objectiu d?aquest llibre és precisament desxifrar si el catalanisme del segle xx i principis del xxi tingué i té avui en dia una branca feixista com tants d?altres moviments nacionalistes ?amb o sense Estat? van tenir. Vol interpretar com l?ascens al poder de Mussolini i Hitler i la seva herència van afectar la política catalana. Ningú no dubta que ha existit el feixisme espanyol. Però... I el feixisme catalanista? En resum, cal historiar. Aquest llibre aborda el tema des de la complexitat, a través d?un conjunt d?especialistes ?catalans i espanyols? que tracten la qüestió amb rigor, sense prevencions ni intencionalitats obscures.
D?aquest volum, en surten explicacions noves, originals i de rellevància, que es poden sintetitzar en una primera conclusió: feixistes catalanistes, sí, n?hi ha hagut, i potser molts, però feixisme catalanista, no. Així de clar i de complicat alhora.

Els pares de la Paula i l?Oriol han llogat una casa nova al poble on estiuegen, just al costat del cementiri. A la vora, en uns terrenys que eren de la família del pare, s?hi està construint una urbanització. Les obres que s?hi fan han portat molts problemes al poble, sobretot al cementiri, on quatre amics que feia anys que eren morts s?han despertat perquè no podien descansar. Una nit, els vius i els morts aconsegueixen conèixer-se, i a partir d'aquí estableixen una relació de col·laboració que fa que l'Oriol i la seva germana Paula ajudin els morts a poder tornar a descansar i a recuperar els terrenys del pare.

La Mercè Juanhuix rep l?encàrrec de fer les fotografies que han d?il·lustrar la biografia d?una actriu retirada que havia estat molt famosa en els anys setanta. L?Elisa Dorca, que l?acompanya, descobreix en la primera visita que l?actriu és la marquesa sense calces.
Agost de 1952. A Navata, un terrible succés ha convocat tots els veïns a la carretera. S?ha produït un esgarrifós accident que capgirarà irreversiblement la vida d?unes quantes persones.
Octubre de 1970. A Barcelona, moren intoxicats tres membres de la mateixa família.
Ningú no es podria imaginar que aquests dos tràgics successos, tan allunyats en el temps, en el lloc i en la forma, poguessin tenir res a veure l'un amb l'altre. En canvi, estan íntimament relacionats, fins i tot es podria dir que un ha estat conseqüència de l'altre. Juny de 1972. Una dona jove es presenta al poble per fer-se càrrec de l'herència del seu difunt oncle, a qui no ha arribat a conèixer mai. La pacífica rutina es torna a trasbalsar. Res no és el que sembla.

Els secrets del planeta Mots és una novel·la juvenil amb intenció didàctica i una original i amena trama argumental. Molt abans de l?aparició dels éssers humans a la Terra, les paraules viuen en un planeta llunyà agrupades en tribus. Però les relacions entre elles són difícils perquè hi ha enveges i interessos polítics. Les paraules busquen sense èxit la manera de fer possible la comunicació entre els humans quan aquests existeixin. Per arribar a fer-ho han d?acomplir un misteriós designi, el Conjur dels Set Esdeveniments, que ningú no sap en què consisteix. Els secrets del planeta Mots és el conjunt de vicissituds per les quals passen les paraules en el seu camí cap a la descoberta d?aquest enigma i cap a la superació de les diferències que se susciten entre elles. L'autor, a més, aprofita la trama argumental per fer desfilar tota una sèrie de conceptes gramaticals bàsics que, sense adonar-se'n, el lector anirà assimilant d'una manera agradable i sense esforç.

«Doctor, el nen ha caigut i s?ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa». El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l?estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades. Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments. De la mateixa manera que s'han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d'avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».

Aquesta guia didàctica, dirigida als professors i professores d?ESO i Batxillerat, té com a objectiu assenyalar els continguts gramaticals (categories, morfemes, flexió, sintagmes, complements...) que treballa la novel·la, de tal manera que tant les preguntes com les respostes que hi apareixen donen una orientació de la proposta didàctica amb què ha estat pensada tota l?obra. «En aquella època llunyana [...] un paraulari era el més semblant al que seria, per a les persones d'avui, un país. N'hi havia sis: Vèrbia, Nòmia, Adjectívia, Determínia, Advèrbia i Pronòmia, i tots sis projectaven, cap a l'Univers, uns reflexos de llum meravellosos.»