En aquest volum d'assajos històrics, entrevistes i comentaris de premsa, Thomas S. Harrington, un investigador i escriptor nord-americà amb una llarga trajectòria en el camp dels estudis sobre la nació i la història comparativa dels països ibèrics, i un interès especial per Catalunya, ens ofereix una visió penetrant de l'actual Procés sobiranista. En la seva anàlisi, destaca un fet que amb freqüència es perd en la cobertura del Procés en els grans mitjans de comunicació: que el moviment no prové de les frustracions polítiques i financeres del moment, ni dels sentiments xenòfobs que són els motors de les revoltes populistes en llocs com Hongria o el Vèneto, sinó d'una històrica tradició de democràcia popular. L'autor argumenta que, lluny d'ésser una amenaça per a la democràcia a Europa, el moviment escrupolosament pacífic i veritablement popular per la independència a Catalunya és, potser, la millor esperança que tenim per estimular la seva molt esperada renovació.

Julià Marquida, un home de formació cartesiana, de vida previsible, emprèn una estada d'un mes a Nova York amb la convicció que no passarà de ser una cosa irrellevant. Però la realitat serà ben diferent. A Brooklyn, coneix la Ninien, una noia enigmàtica que aixeca una passió que el protagonista viu en desmesura. Un atac terrorista a Times Square i uns efectes col·laterals de la guerra de l'Iraq causaran estralls sobre aquella relació incipient. Fins al punt que en Julià serà arrestat com a possible còmplice de l'atemptat. La intriga i el suspens marcaran el relat, la ciutat de Nova York deixarà de ser l'objectiu per esdevenir una presó angoixant. La novel·la és un thriller impetuós que devora el dia a dia del viatger i denuncia l'esfereïdora fragilitat de la vida i la dificultat de la empatia.

Les mares que ens han parit és una reflexió sobre la fecundació humana i la seva evolució des de la prehistòria fins avui ?coneixements, creences i rituals?, però també sobre el valor social de la dona en cada època. Aquest viatge en el temps ressegueix la importància que totes les cultures han donat a la fecunditat, com ha estat sempre venerada i controlada alhora. El llibre ens fa saber com ?segons el coneixement mèdic del moment? cada època històrica ha explicat la fecundació, la funció de l'aparell reproductiu i també els mitjans anticonceptius emprats. L'obra també posa de relleu la tasca de dones que han estat ignorades per molts relats històrics oficials, escrits bàsicament des de la mirada masculina. La manera de percebre i representar la vida ha anat canviant, però la decisió de voler ?o no? ser mare, de tenir ?o no? fills, hauria de ser individual o de parella. En canvi, sempre ha estat condicionada per factors polítics, culturals, mèdics, religiosos i/o demogràfics, els quals sovint han provocat una pèrdua sensible de les llibertats bàsiques.

Fa un any dels Fets de l?1 d?Octubre. Ha estat un any de bogeria. El llibre mira de nou aquells dies per analitzar què va passar i tenir pistes per saber on som ara. El referèndum de l?1 d?octubre va ser el gran repte i hauria hagut de ser la solució. La República. La gent estava il·lusionada i convençuda que si s?actuava massivament, i per mitjans pacífics, la democràcia i la pertinença a la Unió Europea els protegiria de repressions o violència.
Però l'Estat espanyol està disposat a tot per preservar «la unitat». A Octubre al carrer, hi trobareu els ingredients dels grans relats: misteri, conxorxa, estratègia, violència, decepció, plor, presó i traïdoria, però també solidaritat, valentia, energia, alegria, respecte, sacrifici, germanor, imaginació, humor i molts testimonis emotius. Aquests mesos hem viscut, més que mai, la il·lusió de sentir-nos poble lluitant per la llibertat. En dèiem «la revolució dels somriures». Ara sabem que també hi va haver llàgrimes. Res no ha acabat.

Aquest text és un passeig pels escenaris que han estat testimoni del tràfec creatiu o intel·lectual d'algunes figures emblemàtiques en la història de la cultura occidental. És un text que vol delectar-se sobre els paisatges concrets que els van acompanyar com a teló de fons en l'aventura creativa de cadascun.
És una reflexió sobre les condicions que fan possible l'activitat intel·lectual i artística, és a dir, la vida espiritual. Quines són les estratègies que ha de seguir l'ésser pensant i creatiu per poder desenvolupar els seus impulsos, comptant amb la inevitable interferència del món, amb l'obstacle continu de la vida quotidiana i dels afers ordinaris i de les persones que l'envolten? És possible pensar amb el món al darrere, o més pròpiament, al davant? És necessari aïllar-se del soroll de la vida? Però, d'altra banda, no cal ser en el món per pensar el món, per crear en el món? El món de l'esperit i el món de la vida estan lligats per un fil que permet cert distanciament, però que no admet ruptura.

Una sèrie de personatges passegen per damunt de les ferides que la vida els ha infringit. Algunes han cicatritzat més o menys bé, però d'altres es van obrint i tancant, i les nafres són doloroses. La violència, explícita i implícita, apareix de manera intermitent en la vida d'aquests homes i dones. S'exhibeix en diferents formes: emocional, verbal, misògina, masclista, sexual... però violència al cap i a la fi.
Una sivella, lluent i brillant, és la peça que els uneix a tots plegats i que els portarà a prendre decisions arriscades de conseqüències imprevisibles. De fet, a través de les marques causades per les sivelles, descobrirem com aquests éssers humans esdevenen persones complexes, contradictòries, animals sense ànima, criatures desesperades. En alguns casos, aprofiten les segones oportunitats; en d'altres, les ferides del passat els portaran a la desesperació.
La sivella, aquesta sivella, és alhora causa i efecte, excusa i essència. L'entramat de la novel·la parteix de l'objecte, que esdevé motor dels subjectes. Josep Maria Fonalleras

En l'espai bigarrat i multicultural del barri del Raval de Barcelona, la crisi social i econòmica del 2011 s'acarnissa damunt les classes populars. La Mercè i en Vicenç, a punt de jubilar-se, es pregunten què van fer o què van deixar de fer perquè, ara, de grans, la vida se'ls hagi girat en contra com un mitjó. La seva filla Laia, presonera del propi egoisme per tenir futur, intentarà canviar no només les regles de joc familiars, sinó també les d'una democràcia corrupta i fraudulenta, aixoplugada sota el radicalisme de la dreta, que desembocarà en la revolta del 15M. Llibert, un vell republicà, oncle de la Laia, viu amb la incredulitat que al cap de setanta-dos anys la història hagi pogut tancar el drama de la Guerra Civil i espera que el seu botxí, l'Armando, reaparegui per acabar la seva feina. Mentrestant, s'afanya a deixar revisades les seves memòries per tal que la seva neboda pugui aturar el malson del nou feixisme.

Durant set dies, un grup de persones passegen pels calls més importants de Catalunya. Aquest llibre ens proposa que els acompanyem en aquest viatge: per tal de descobrir amb ells la història d?aquells catalans que professaven el judaisme i que van ser torturats o expulsats llevat que renunciessin a la seva religió. La petja d?aquesta cultura se?ns anirà mostrant d?una manera amena i alhora rigorosa, gràcies a la complicitat entre l?autor del llibre i els experts que l?han assessorat a cada moment. No es tracta d?una obra erudita que pugui aclaparar amb una allau de dades, sinó que essencialment té voluntat de divulgació i és per això que opta per expressar conceptes d?una forma senzilla i gairebé col·loquial. Aquesta estratègia permet incorporar comentaris amb informacions addicionals, lligar temes i contestar interrogants. Que tingueu un bon viatge!
ITINERARI PER BARCELONA, GIRONA, CASTELLÓ D'EMPÚRIES I PORTBOU

El viatger radical relata la història d'un home extraordinari que induït per la cerca de l'inexplicable, decideix viure al marge de tot convencionalisme o imposició, en permanent conflicte amb sí mateix i amb la societat que l'envolta Basat en la figura de Manfred Gnädinger ?artista alemany que el 1962 arribà al poble de Camelle després d'un llarg viatge creuant bona part d'Europa?, la novel·la se centra en el periple existencial d'un artista lliure i solitari, marginal per convenciment i necessitat, que va transformar la seva pròpia experiència amb la finalitat que Vida i Art s'unissin fins a formar-ne un tot indissoluble. El llibre cerca aspecte que, en determinades ocasions de la vida del protagonista, l'empenyen a prendre decisions controvertides, apropant-se d'aquesta manera al nucli del personatge per entendre la seva vida radical. Al mateix temps, la ficció condueix a una reflexió sobre aspectes fonamentals que determinen l'existència, com l'amor, l'amistat i la cera del sentit de la vida.

Narracions orientals parteix de textos de l?Índia i de l?Orient ?Grècia inclosa? que Marguerite Yourcenar va descobrir en lectures fetes entre el 1922 i el 1929, però també es nodreix de l?experiència com a viatgera de l?expedició que va fer, a través del Bòsfor, el 1932/33 en companyia d?Andreas Embirikos, a qui dedicà aquest recull publicat el 1938 per Gallimard. Al llarg del creuer que van compartir i de les converses amb Andreas, armador i psicoanalista, Yourcenar descobreix Grècia i una orientalitat que l?enlluernen i que desitja immortalitzar.
Després del seu fracàs amorós, la vida pot tornar a ser bella. Les llegendes transmeses d?avis a nets ?que ara sent en boca d'Embirikos? quedaran recollides en aquestes Narracions orientals, i la capbussada que, al llarg del creuer, haurà fet en la seva ànima produirà, a més, El tret de gràcia, Focs i Els somnis i els atzars, que li permetran de superar el seu sofriment, tot universalitzant-lo i fent-ne elevada matèria literària.