Anna, soror... tracta d?un tabú social, el desig entre germans que no pot ser satisfet. Fou escrit el 1925, però no va sortir publicat fins al 1933, tot i que la seva versió definitiva és del 1981. El retrat de Valentine, la mare dels dos germans, s?assembla, i molt, a la personalitat de Jeanne de Vietinghoff: una dona molt creient, indulgent, afectuosa i intel·ligent.
Aquest llibre és, potser, l?únic relat de Yourcenar que no parteix de fonts biogràfiques. Els estudiosos de l?escriptora belga sabem que, en la major part de les seves obres i sota l?estratègia literària de la disfressa, els protagonistes solen ser ella mateixa i la constel·lació d?éssers que estimava: el seu pare; Jeanne de Vietinghoff; André Fraigneau, el seu gran amor no correspost... Yourcenar va ordir una teranyina literària que ens porta des d?Alexis (nom del fill petit de Jeanne) fins a la Marcella de La moneda del somni (la mateixa Marguerite), passant per Sophie i Éric von Lhomond (ella i Fraigneau) i pels protagonistes dels diferents relats de Focs.
Una narració breu plena d?evocacions a la ciutat del Vesubi i de moments de notable intensitat.

Quin secret conté l?arxiu d?en Jordi que portarà l?Andreu als perills més inesperats? L?arribada a la ciutat de l?advocat parisenc Andreu Estor, per l?enterrament del seu cosí Jordi, ens obre la capsa dels secrets d?una societat trasbalsada, just abans de la mort del dictador. Ell, tan vinculat als Fets del Maig francès, descobrirà a Girona quatre aspectes de la ciutat que el captivaran. El marc físic del barri històric, que s?alça als turons per damunt dels rius, amb racons d?aire medieval. La ciutat en ebullició política, amb gent que es mou per tots els racons, en subterranis, en les sagristies de les esglésies, tramant accions contra el franquisme. Uns documents secrets que semblen interessar a algú i que el duran a diverses situacions compromeses. I, sobretot, la reconstrucció del personatge d?en Jordi, un veritable desconegut que va prenent cos a mesura que l?Andreu s?interessa pel seu arxiu i la seva vida secreta. Teixint aquests elements amb molta habilitat, l'autora ens fa reviure el període convuls de la tardor del 1974 a la primavera del 1975, potser per fer-nos adonar que els motius d'inquietud encara no han prescrit.

En Miquel Pons, un químic jubilat resident a Munic, als setanta anys decideix passar un dia anant amunt i avall del carrer on va néixer i on va viure les tribulacions, sovint dramàtiques, de la seva família, al llarg de la segona meitat del segle passat. Per la seva ment van desfilant personatges i situacions que abasten des de la infantesa, en plena dictadura franquista, fins als primers anys de la transició. El seu pare, advocat laboralista, va ser processat per col·laboració amb els maquis i condemnat a tres anys de presó. La família, menystinguda per la gent del poble, es traslladà a Barcelona, però la gran ciutat no va ser més acollidora que el poble que havien deixat enrere. Ja en la transició democràtica, el germà gran, també advocat laboralista, viu amb entusiasme els esdeveniments polítics, mentre que ell, en Miquel, s'ho mira amb escepticisme. És ja des de Munic, on treballa en una multinacional química, que decideix viatjar als seus orígens i acaba passant un dia sencer al carrer de la seva infància, una jornada de rememoració personal.

¿Quantes raons té el primogènit del comte Flor per odiar el seu germà bastard? ¿No n?hi ha prou que Florià sigui plantós, agradable i un magnífic escriptor, i Severià, en canvi, sigui lleig, intractable i incapaç de crear una obra d?art? ¿Pot l?odi fer que un home mati el seu germà? Si el seu pare prefereix el bastard fins i tot per heretar el títol de comte; si ell aconsegueix robar-li les dones més boniques i tractar-les com esclaves; si triomfa a la França de la Revolució Francesa i entra a formar part de la Cambra dels Lords a Gran Bretanya; si l?afavoreix Azhar, la més sensual de les criatures, i també Amédée, l?amic més fidel; si és menys intel·ligent que ell, menys capaç d?enriquir-se, però més estimat i més idolatrat, fins i tot per la seva pròpia esposa, Jeanne-Thérèse... ¿No són això prou raons per matar el seu germà? Cal no oblidar que tot allò que té Florià és seu per raó del seu naixement...
Tot, fins i tot la vida.

Aina Gomis és una història coral desmentidament realista i vagament cinematogràfica. Dues amigues de l'ànima es veuen sovint per repassar la xarxa de contactes que és la seva vida. L'una es complica la vida fent de consultora sentimental d'un amic virtual i s'exalta cada cop que ensuma una injustícia. L'altra és educadora social a temps complet, canta com els àngels i no sap com s'ho fa però es veu que sap omplir la vida de tothom amb qui es relaciona. Al seu voltant, un clarobscur de personatges impregnats de desesperança i moments d'alegria. Un dissenyador bohemi i enamoradís que no sap on dar-la, una mare correctora i amant que no sap si és adúltera, un amic amb cames de cigonya que sembla de dibuixos animats, una madrastra desubicada que vol ser actriu musical, un banquer vidu que s'evadeix del que no té, una alta directiva que s'evadeix amb el que va tenir i, per si faltava algú, el fantasma d'una vella glòria de les finances que es dedica a fer la guitza a tothom qui troba.

A la primera part, Gangsters, la noia bufona sempre a l?ombra del mafiós pren la pistola, com a símbol de poder, i executa la seva pròpia vida com li plau, sense manies, al límit. Ella és la gàngster en un decorat vermell i negre que esclata. A la segona part, Ploma, la noia gàngster, que treballa de vedet, ens descobreix la seva intimitat. Cada ploma, un secret femení. No importa biològicament quin sexe tinguis de naixement. Mil colors per a mil plomes. A la tercera, Vaudeville, les vedets ens manifesten la soledat de qui lluita per aconseguir l?objectiu que s?ha marcat. Vermell i negre per ballar a l?escenari triat.
A Gàngsters, ploma i vaudeville tot es capgira. Tot és més real que inventat, potser poc convencional, això sí.

Los niños y niñas de Bañuelos no habían visto nunca el mar y, en enero de 1936, su maestro los animó para que lo imaginasen y lo describiesen. El resultado fue un cuaderno monográfico sobre la inmensidad azul. «El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo». Así es como se imaginaba el mar uno de los niños de este pueblecito de Burgos. Las descripciones se repetían: «El mar será...», «El mar será...». El maestro Antoni Benaiges, que revolucionó su escuela dando la palabra a sus alumnos con la ayuda de la imprenta Freinet, les prometió que irían a Mont-roig del Camp, en casa de su familia, para verlo por primera vez y así poder decir: «El mar es...», «El mar es...». Pero el sueño de aquellas criaturas y la promesa del maestro quedaron truncados para siempre el 18 de julio de 1936, con el estallido de la Guerra Civil. Esta novela relata la historia de una promesa que no se pudo cumplir.

En els poemes de Mediterrània, hi destaquen la llum, el color i el viatge. El contingut és un passeig per diversos enclavaments de l'anomenat Mare Nostrum i, alhora, pels sentits, per les emocions que el recorregut inspira i evoca. La natura i la seva contemplació hi són cabdals. El recull presenta indrets en els quals el cor de la poetessa hi ha quedat feliçment atrapat.
Quietud que suscita commoció en l?ànima i dibuixa el traç d'un nou poema.

Metimna pren el nom d'aquella noia atrafegada que em trencà el cor i que va fer virar sobtadament el timó de la meva vida. És molt fàcil dir això, però deixar-se portar pels sentiments en segons quines circumstàncies i en una baixada imparable esdevé un objectiu difícil, tempestuós, que fa anar en doina tot el que tens davant, com el vent tramuntanal que s'endú tot el que troba. No només trenques un vidre com Liceni al poema carnerià, sinó que aquella «pau de la vida que amarien els déus» se'n va tota en orris, com el tràfec de Naïs en el poema, que s'esmuny.

La tercera novel·la publicada de Domènec Jofresa ens fa reviure un episodi tràgic, basat en fets reals: la desesperació d?una mestra republicana que veu, impotent, com els franquistes, en la immediata postguerra, li arrabassen la vida del seu marit sense que un amic de tota la vida, responsable falangista, faci res per evitar-ho. Aquesta història pren relleu de manera especial perquè, prèviament, l?autor ha sabut explicar-nos i fer-nos participar de l?amistat, forjada al llarg de la infància i la joventut, d?una colla de cinc, d?entre els quals els dos personatges citats, tots ells ?tres homes i dues dones? nascuts als primers anys del segle passat.
Amb el pas del temps, les relacions personals quedaran marcades pels ambients familiars de cadascú però també, i sobretot, per un secret inconfessable i per l'esclat de la guerra. L'autor ha tingut l'encert d'introduir en la trama múltiples referències al món de l'espionatge i contraespionatge de l'epoca de la mà, per exemple, de Risso; l'M15 britànic; l'alemany Knappe Ratey o el doble espia Garbo/Arabel. Aquest fet dota l'obra d'un plus d'intriga.