Després de la separació dels pares, la nova vida a Brugueres i la mala adaptació a l?institut, la Berta es troba en una situació complexa: la irritació i la rebel·lia l?envaeixen dia rere dia. Ella ho té molt clar, alçar un mur per no deixar passar els sentiments. Aquesta paret és infranquejable per tothom menys per en David, un bon amic d?institut, i en Domènec, un professor amb qui té una relació molt especial. Però tot canvia. Quin serà el detonant perquè la Berta prengui una decisió tan dràstica i perillosa? Què l?empeny a voler fugir d?aquest món? Com és que ni el seu millor amic, ni els pares, ni els docents de l?institut sospiten del que està planificant? Quina veritat s?amaga darrere d?uns ulls mentiders?

Bresñeda, un pequeño pueblo casi deshabitado de Los Ancares de León. Allí Helena ha heredado unas propiedades. ¿Cómo es posible que sus padres jamás le hubieran hablado de ellas? La necesidad de Helena por evadirse de sus propios problemas la llevará a relacionarse con los lugareños, que la irán introduciendo en la historia del pueblo y la enigmática historia de «Tierras de sangre».
Tras el hallazgo de unos documentos escritos por su tía, indagará sobre aquel llamado «accidente», pero todos sus intentos chocan con el silencio de los vecinos y la opinión general de que a nadie le interesa remover aquella vieja historia. En su lucha por conocer la verdad y hacer justicia, los lazos se irán estrechando y Helena llegará a una encrucijada en la que tendrá que tomar una difícil decisión.

Honorables és un recull d?articles publicats a El Matí Digital entre els anys 2009 i 2011. Amb un format epistolar molt directe, Torra s?adreça a polítics i prohoms de la nostra història republicana dels anys trenta. Les cartes, esmolades, d?àgil lectura, passen revista i reten homenatge a una vintena de personatges que, de ben segur, ens hauria agradat conèixer personalment. Amb una prosa apassionada i un enfocament contemporani, Honorables reivindica el patriotisme d?una generació que va alçar-se per construir un país més culte i civilitzat. Un objectiu que la guerra va destruir. Llegir o rellegir aquests textos de l?actual president de la Generalitat permet aproximar-nos a la seva faceta més literària i humanista, a les antípodes del clixé amb què alguns volen presentar.

El Miquel Sarroca, regidor de l?Ajuntament de Vilafranca, es troba retingut en una habitació. No sap si es tracta d?un segrest exprés, o d?una venjança política, o d?algun afer pendent del seu passat a com a director de Teixits Rius... L?Ona Fontanals, que el custodia, no sembla tenir gaire experiència, ni tampoc ser la responsable final del seu segrest, tot fa pensar que té altres preocupacions més urgents. El Ricard Montagut, el cap del partit a la comarca i mentor del Miquel, segurament trobarà la forma de treure?l de la situació encara que a mesura que el segrest avança cada vegada es fa més difícil entendre què està succeint.
El Miquel passa les hores examinant la seva vida i imaginant com hauria de ser un segrest com cal. L?Ona aviat decidirà que ja en té prou d?ensurts i que cal posar punt final al segrest. Però el Ricard està decidit a treure el màxim partit de l?afer. Vol aprofitar la popularitat recentment adquirida pel seu amic per promoure la candidatura del Miquel a l?alcaldia.

Com donar sortida a les ànsies d?amor i de coneixement carnal rere la dura repressió de la postguerra? El protagonista ?potser hauríem de dir els protagonistes, perquè d?alguna manera es tracta de tota una generació? d?aquesta novel·la té, literalment, «formigues dins els pantalons». Però, no només en el sentit d?inquietud que es dona a l?expressió en l?anglès d?Amèrica ?ants in their pants?, associada, en aquest cas, a l?impacte de veure com se?ls obria un món nou ?quelcom que la gent anomenava «democràcia»?, sinó també a l?ànsia purament sexual de descobrir el sexe lliure dels gravàmens de la penitència religiosa en què foren criats.
Tanmateix, vist en perspectiva, els joves dels anys seixanta ?i Mark Hale, el protagonista, entre ells? es podrien qualificar de «nous romàntics». Tots ells, després de les vel·leïtats de la primera joventut, van voler trobar l?amor i formar famílies tan estables com les dels seus progenitors, però la societat ja havia canviat...

«Escric perquè de sobte m?he adonat que tot el que estimo morirà»
Així comença el dietari que Vicenç Villatoro va escriure entre el 6 de febrer i el 28 de març del 2006, en paral·lel a les últimes setmanes de vida de la seva mare, a qui havien diagnosticat un càncer que va preferir no tractar-se.
Lluny de l?autoajuda i de l?exaltació sentimental, les notes d?aquest dietari acompanyen una família en uns moments en que s?alternen els instants de tristesa, d?evocació i, fins i tot, de felicitat. Els de màxima consciència i els de gairebé somni. Els de tendresa i els de temor.
Tot i la cruesa de la frase inicial, al llarg d?aquestes notes i d?aquestes setmanes ens apareix la possibilitat, a través de la serenitat, la fortalesa i la companyia, d?arribar a una bona mort.

Una història de Catalunya per a un públic ampli, explicada de forma distreta i engrescadora, amb un llenguatge planer i entenedor, sense caure en populismes ni en un excés d?erudició. Una història total de Catalunya, sense limitar-se només a la història política i econòmica.
L?autor narra una història en la qual apareixen temes gastronòmics, de sexualitat, musicals, literaris, artístics, de marginació social... Al costat d?un gran rei, es parla de les misèries de la seva cort, de corrupcions, d?estafes, d?avortaments. Al costat d?un gran literat, s?esmenten metges, filòsofs, esportistes, cantants o actrius. Al costat d?un gran tractat polític, s?explica la pobresa de les classes treballadores, les seves lluites, avenços i fracassos.
Més que una història del país, és una història dels catalans, una biografia de Catalunya.

La Clara és mestra d?educació especial i se sent realitzada ajudant els nens amb dificultats, però té problemes en les distàncies curtes: els amors no li duren i amb la família sovint hi ha mala maror. Quan el company amb qui conviu des de fa un any la deixa, se li obre un esvoranc angoixós i es pregunta el perquè dels seus fracassos. La trama es desenvolupa entre Barcelona i Llançà, el poble mariner on viu la seva amiga Olga, amb la filla Tanit, d?onze anys, i el Paul, el seu company. La Clara anirà trobant respostes a partir de diferents situacions i encontres que acabaran sacsejant els racons més ignots de la seva consciència. El mutisme de la nena i les evocacions davant del mar esdevindran el nou brogit de la seva vida, una nova alarma.

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és un dels noms més singulars de l?art català del segle xx.
Influït per la Barcelona dels Salons d?Octubre, el cubisme picassià i els anys viscuts a París, Palau Ferré és el pintor dels paisatges primaverals, de les figures femenines d?ulls ametllats i de la mitologia simbòlica.
En tornar de París, als anys seixanta, la seva exitosa trajectòria vital i artística s?estronca pels contractes que signa amb un marxant i que l?obliguen a pintar metres quadrats. L?única solució que troba l?artista és deixar d?exposar per cremar les seves pintures. Al llibre, l?historiador Francesc Marco-Palau repassa la vida del seu oncle avi i es pregunta si pot haver-hi ètica en un món artístic dominat per les galeries, les subhastes i l?especulació. Aquesta és una història d?art, passió i sentiments. La història del pintor que cremava els seus quadres.

No ens trobem enmig d?una crisi sinó d?un canvi d?època de la història, com va succeir al final de l?Imperi romà o de l?edat mitjana. Són canvis que es produeixen perquè succeeixen coses noves, se n?inventen d?altres i se?n destrueixen de velles. Ho fan els forasters, els estranys. Els bàrbars. N?hi ha de bons i de dolents, constructors i destructors. L?autor identifica, en «El bàrbar que salvà la Sixtina», la informàtica i les noves tecnologies com un dels bàrbars que ja han arribat a dintre del «recinte» on vivim. En «El trauma dels llagostins bornis», s?hi presenten algunes de les barbaritats ?això mateix, els bàrbars? que en l?actualitat es fan presents en la producció i comercialització dels aliments.
La informació actua com un tercer bàrbar. «Si les opinions públiques no estan ben informades, tampoc podran moderar els poders econòmic i polític», es diu en «Quatre cròniques al preu d?una». Hi ha grans interessos per a manipular els mitjans de comunicació, fins a fer que el periodisme actual ja no sigui temut, sinó inofensiu.
Els bàrbars poden crear unes societats noves i millors, però també transformar-les en un desert de drets i valors.