«UNA EXCURSIÓ AL SOTERRANI MENTAL D'UN PERSONATGE QUE VOL SUBVERTIR L'ORDRE ESTABLERT.» - JORDI NOPCA EN EL BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE DOSTOIEVSKI. Escrita en un moment d'enorme agitació social a Rússia i de gran turment personal, _Apunts del subsol_ reflecteix les lluites psicològiques i morals de Dostoievski per trobar els fonaments de la condició humana i el sentit de la nostra vida. El protagonista és un funcionari fracassat, un home sense identitat ni nom, que, des del subsol, reconstruirà episodis del seu passat tot escrivint uns apunts sincers i lúcids. Aquest antiheroi extraordinari -en lluita constant amb si mateix- manifesta una consciència radical dels mals de la seva època: articula una crítica profunda als qui fan del racionalisme i el positivisme els eixos vertebradors de la vida, com si tot es pogués reduir a postulats científics i de la ciència en poguéssim esperar un progrés social real. Com a lectors sabem reconèixer la modernitat del seu estil, la radicalitat sovint contradictòria dels seus plantejaments filosòfics, el retrat de l'individu actual (sempre buscant l'èxit i l'afalagament dels altres) i el dilema etern entre vida mundana i existència intel·lectual. Traducció de Miquel Cabal Guarro Introducció de Jordi Nopca

PREMI MEDITERRÀNIA 2020   «UNA NOVEL·LA VIVA, SENSUAL, CÀLIDA I PLENA D'HUMANITAT... UNA ODA AL FEMINISME.» - LIVRES HEBDO El carrer del Perdó, en un barri pobre de Marràqueix, és on creix la Hayat («la vida», en àrab). La seva cabellera rinxolada i rossa la converteix en la diana de les burles de tothom, de les sospites del seu pare i de la vergonya profunda de la seva mare. De fet, per a la Hayat, la seva família és un infern. Per això s'escapa de casa. I qui l'acull és la Serghinia, la més gran ballarina del ventre del país, una dona coratjosa en una societat edificada sobre les prohibicions. Actua en totes les festes i balla també en cabarets populars frequ?entats per tota mena de clients. Al seu costat, com a deixebla privilegiada, la Hayat aprendrà que la dansa és un ofici fascinant i descobrirà com fer girar el cap dels homes, com derrotar l'hostilitat amb gràcia i, tot i pagar-ne un preu molt alt, com forjar el seu destí de dona lliure. «Binebine escriu amb humanitat... La seva és una veu rara, genuïna, subtil i irònica, encara que parli de misèries privades i de patiments públics.» - The Observer «Un cant a la modernitat i a la lluita per la llibertat.» - Afrique Magazine

QUÈ HEM APRÈS DEL MÓN I COM PODEM ACTUAR   «AQUESTA PANDÈMIA ÉS UN AVÍS DEL PLANETA PERQUÈ CANVIEM EL NOSTRE MODEL ECONÒMIC: HEM DE VIURE AMB MENYS.» Que es produeixi una pandèmia global o que en ple segle xxi haguem de cridar "llibertat presos polítics" no són fets casuals. Hem construït un món de relacions internacionals complexes, amb un sistema capitalista que perpetua les desigualtats controlat per governants i poders fàctics que actuen sense frens, en un planeta que està dient prou, mentre la Mediterrània s'omple de persones que s'ofeguen... Potser aquesta no era la fotografia que havíem imaginat del món que deixarem a les noves generacions. Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, l'economista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, antiarmamentisme, cultura de la pau... Podem, així, entendre fins on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. L'Arcadi ens adverteix: estem obligats a l'esperança. Perquè l'esperança és l'únic motor per a l'acció.   Edició i pròleg de Mar Valldeoriola

L'illa del doctor Moreau és una de les novel·les més pertorbadores que mai s'hagin escrit. Tal com va escriure Margaret Atwood: «Quan l'has llegit, difícilment pots oblidar-la». Jorge Luis Borges, parlant de les primeres obres de Wells, va dir-ne: «És un mirall que revela la idiosincràcia del lector i és també un mapa del món». A l'oceà Pacífic un vaixell s'enfonsa i un dels nàufrags, Edward Prendick, és rescatat per un petit mercant que està transportant una càrrega d'animals vius -gossos, conills, una llama, una puma- fins a una illa encara sense nom. Per atzar Prendick és desembarcat també a l'illa, i allà anirà descobrint amb horror els experiments inimaginables que el doctor Moreau està practicant amb animals. Wells no va ser un mer pioner de la ciència ficció, sinó un visionari amb una escriptura enormement eficaç que interpel·la el lector sobre el paper de la ciència i sobre els límits ètics en l'alteració de la natura. Quan es compleixen 125 anys de la publicació, el debat transhumanístic torna aquest clàssic a l'actualitat.

L'Ari i l'Aran lluiten constantment contra una sensació de mancança, com si els faltés alguna part d'ells mateixos. Ella, l'Ari, compon cançons sobre els seus sentiments i inquietuds: soledat, incomprensió, absència, boira. Tot i que només té dinou anys, està triomfant arreu amb els seus raps estripats i punyents. Ell, l'Aran, és ballarí i dalt de l'escenari és la mescla perfecta de força i delicadesa: el seu cos busca connectar-se amb el món, amb algú. Tot i que només té dinou anys, les millors companyies de dansa el volen contractar. Amb un estil alhora líric i directe, Muriel Villanueva ha trenat la història de dos joves que es busquen, que es qüestionen la seva identitat, la seva realitat sexual i els seus orígens, i que senten el mateix buit. Però cap dels dos no sap que l'altre existeix. Villanueva ha guanyat els premis Just M. Casero, Carlemany, Antoni Vidal Ferrando i Llibreter, entre altres. «Villanueva és de les que no es conformen, fuig de les convencions, rebutja els llocs comuns de la narrativa tradicional i oposa als plantejaments ordenats i persuasius el moviment incert i inquietant.» - Anna M. Gil, La Vanguardia «Una autèntica escriptora, algú que sap bé què fa, que arrisca i encerta. Una autora que convindrà seguir de prop.» - Care Santos, El Cultural

Sylvain Tesson accepta la invitació del fotògraf Vincent Munier d'anar al Tibet a fotografiar la pantera de les neus, un animal llunyà i esquiu, del qual avui només viuen uns milers d'exemplars. Tesson ha viatjat incansablement pel nostre planeta al llarg de trenta anys, especialment pels territoris més despoblats i inaccessibles. Però fotografiar la pantera l'obligarà a esperar llargues estones en terrenys glaçats gairebé sense vida animal, a l'aguait d'un aleteig, d'una pedra que rodola, d'una ombra damunt la neu. De l'experiència en naixerà un llibre sobre la fràgil bellesa natural, sobre la degradació del planeta, sobre l'insostenible ritme de vida actual. A la recerca de la pantera de les neus, imbuït d'una certa filosofia de l'espera i la contemplació, Tesson s'enfronta també a la mort de la seva mare i a altres pèrdues recents. I el que havia arrencat com una aventura viatgera deriva en una recerca espiritual, amb interrogants irresolubles i aforismes i? luminadors. Un antídot contra el desassossec contemporani. «No tot havia estat creat per a la mirada de l'home. Les coses infi nitament petites ens escapaven a la raó, les infi nitament grans a la voracitat, les bèsties salvatges a l'observació.» PREMI RENAUDOT

Quan Paul Auster rep l'encàrrec d'escriure un conte de Nadal per publicar al New York Times, s'adona que s'ha ficat en un embolic. Com escriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridículs, amb sentiments ensucradíssims i personatges embafadors? És l'Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si em convides a dinar, amic meu, t'explicaré el millor conte de Nadal que hagis sentit mai. I t'asseguro que fins a l'última paraula és veritat.» Una història gens convencional -un lladregot, una cartera perduda, una àvia cega, un dinar familiar-, gens sentimental però plenament emotiva, que capgira els suposats valors nadalencs i que va ser el germen de la pel·lícula Smoke. Un clàssic contemporani. «Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat.»

Aquest llibre té un final feliç. El Roger va néixer a les 26 setmanes d'embaràs, amb un pes de 640 grams, i durant 82 dies va ser un pacient més de la unitat de nounats de la Maternitat. A Prematur, el seu pare, Àlex Bosch, narra les seves primeres setmanes de vida, sempre entre la foscor i l'esperança, entre el patiment i l'eufòria que significa cada petit pas endavant. Un testimoni commovedor de la convivència amb altres famílies, altres nadons que lluiten per sobreviure i les infermeres i metges que se'n fan càrrec. Un llibre que vol ser un homenatge a tots ells i un reconeixement a la fragilitat de la vida.

Amb catorze anys Sa?a Stani?i? va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Heidelberg (Alemanya), però ha tornat diverses vegades a Vi?egrad per retrobar els familiars que encara hi viuen. A Orígens reconstrueix la singular relació amb la seva àvia Kristina, que lentament està perdent la memòria dels fets i les coses. Stani?i? recupera fragments del seu passat familiar -muntanyes habitades per dracs, poblets de vida inalterada, el brot de l'odi ètnic i religiós, escenes de la guerra i la fugida, la vida precària dels immigrants- per dibuixar una geografia -alhora màgica i real- dels seus orígens. La mirada de Stani?i? és sempre enjogassada, penetrant i emotiva, amb una capacitat extraordinària per narrar i enllaçar històries, com demostra l'imaginatiu final obert del llibre, en què el lector pot triar diferents destins per als personatges. L'autor ha dit: «Els teus orígens pertanyen a l'atzar, però determinen com et veu la gent.» «Senzillament, un dels nostres millors narradors.» - Die Welt «Un poeta i un revolucionari que ha trobat en el llenguatge la seva autèntica pàtria.» - Rolling Stone «Inventa històries que són salvatges, precises i carregades d'humor.» - Der Freitag Obra guanyadora del Premi al Millor Llibre Alemany de l'any.

Benjamí de Tudela és un dels tres viatgers per excel·lència de l'edat mitjana, juntament amb Marco Polo de Venècia i Ibn Battuta de Tànger. Tots tres -jueu, cristià i musulmà-, surten de casa seva cap a Orient amb la idea de descriure la geografi a d'un món aleshores encara molt desconegut. La crònica de Benjamí de Tudela és un excel·lent retrat dels països que visita, i molt especialment de les comunitats jueves que l'acullen, al llarg del seu acolorit itinerari durant la segona meitat del segle xii per la costa mediterrània: Constantinoble, Jerusalem, Bagdad, Isfahan, el Caire... En la seva narració, inèdita fins ara en català, Benjamí ens descriu les rutes comercials, enumera riqueses i productes, explica fets llegendaris o històrics dels llocs i retrata acuradament la vida quotidiana de les comunitats jueves.