El fons marí, esquitxat de vaixells enfonsats però inaccessible, ha excitat la imaginació humana al llarg dels segles. No és estrany, doncs, que les llegendes sobre fabulosos tresors submergits ?reals o imaginats? siguin habituals en totes les costes del món. L'arqueologia subaquàtica esclata cap a mitjan segle XX, gràcies als avenços tècnics en submarinisme. Geòrgia Costa i Gemma Sebares repassen els grans descobriments subaquàtics a casa nostra: des de la Draga, l'extraordinari poblat neolític al llac de Banyoles, fins al Ciudad de Barcelona, enfonsat davant de Malgrat per un submarí durant la Guerra Civil, passant per barques de pesca, galions o vaixells de mercaderies. Cada excavació subaquàtica ?al Port de la Selva, Deltebre, Empúries, Tarragona, Castelldefels...? ha aportat llum a un tros de la nostra història, amb la recuperació de peces singulars, sovint molt ben conservades gràcies a la protecció de l'aigua.

Els meteorits, els canvis en l'activitat solar o el moviment dels continents són factors que han alterat les condicions de vida en el planeta Terra. D'uns anys ençà, però, el responsable directe d'aquestes alteracions és l'ésser humà. Amb l'esclat de la població, la revolució industrial i la tecnologia nuclear, els humans incidim directament en les condicions del planeta. Estem davant una nova era geològica, l'Antropocè. Daniel Closa parla d'un tema tan incòmode com necessari, la fi del nostre món. I no d'aquí a milions d'anys, sinó que gairebé es pot albirar a l'horitzó. Per revertir la situació, o almenys mitigar-ne les conseqüències, cal prendre consciència que són necessàries mesures globals. Estarem a l'alçada d'un repte d'aquesta magnitud? «Si ens limitem a maquillar una mica el nostre comportament amb accions boniques però irrellevants, el món que previsiblement deixarem als nostres fi lls estarà sotmès a unes tensions mediambientals molt importants. No fer res i deixar que ho solucionin (si és que poden) les generacions futures és una opció, però no és la meva.»

El senyor Linh ha fugit del seu país devastat per la guerra. Després d'una travessia llarga i esgotadora, desembarca en un port occidental amb una maleta, un grapat de terra i una fotografia vella. Als braços hi du la seva neta, Sang Diû, nom que en la seva llengua significa «matí suau». Però el clima, els habitants, la ciutat, el nou país són freds i indiferents. Fins que un dia el senyor Linh coincideix amb el senyor Bark i traven amistat. L'un parla, l'altre escolta. No s'entenen amb paraules, sinó amb el cor. Una història inoblidable d'exili, amistat i bondat. Prix Solidarité, per la promoció dels valors humans, el respecte i la tolerància. «Un text tan breu com ardent, amb brases que no s'apaguen un cop llegit.» - P. J. Catinchi, Le Monde des Livres «Una joia exquisidament treballada.» -Rebecca Isherwood, Skinny «Una novel·la extraordinària, poderosa i emotiva sobre l'experiència dels refugiats.» -Sarah Bower, Historical Novels Society

L'única illa habitada de l'arxipelag del Gos es desperta un matí amb l'aparició a la platja deis cossos de tres suposats emigrants subsaharians que s'haurien ofegat provant de creuar el Mediterrani. Per no espantar turistes i inversions imminents, tothom actua interessada­ment, amb covardia i secretisme. Pero el mestre del poble pensa que potser cal investigar aquelles morts, que la versió oficial és massa simple. Així, l'aparició d'un estrany comissari desper­tara les suspicacies deis autoctons i l'aparent calma de l'illa s'esborrara com un missatge escrit a la sorra. A mig camí del thriller i la faula, Claudel aconsegueix crear un món tancat, regit per la indiferencia moral on batega, de fans, una denúncia contundent del moment actual. «Sobre el teló de fons del drama deis immigrants, amb aquesta novel-la crua i intrigant, fascinant i misteriosa, Claudel ens lliura una faula inquietant sobre la condició humana.» ? J.C. Raspiengas, La Croix  «Un thriller amb doble impacte. Implacable.» ? O. de Lamberterie, Elle «Una faula sobre la foscor de la naturalesa humana.» ? M.Aissaoui, Le Figaro Litéraire

Que la vida al nostre bellíssim i blavíssim planeta Terra és fràgil, ens ho recorden constantment el cinema i la literatura, que han imaginat -sovint amb escasses dosis de ciència- tots els escenaris possibles de destrucció i apocalipsi: l'impacte d'asteroides, les pandèmies globals, la invasió d'extraterrestres, el canvi climàtic, la rebel·lió de les màquines intel·ligents... Per a la humanitat, el color del futur només pot ser negre. Però, i si passem totes aquestes amenaces catastròfiques pel sedàs de la ciència i l'humor? És el que han fet Màrius Belles i Daniel Arbós -carregats de coneixements i arguments científics- per escriure un llibre que ens posa els pèls de punta i, un segon després, ens fa pixar de riure; i dos segons més tard, ens fa cagar de por; i tres després, no som capaços de controlar les rialles.

No et rendeixis és un cant a la vida, una invitació a continuar apostant pels teus somnis, una declaració d'intencions i la recopilació de les claus que m'han ajudat a recuperar la il·lusió. Desitjo que llegir-me t'ajudi a creure en tu, a no desanimar-te, a connectar amb la teva pau interior i a tirar sempre endavant amb un somriure.

L'any 1894, Alfred Dreyfus, un capità francès, jueu i alsacià, va ser acusat d'haver lliurat secrets militars a Alemanya. Amb proves molt poc consistents, un tribunal militar el va apartar de l'exèrcit i el va desterrar a l'illa del Diable. Dos anys després, es van conèixer indicis sòlids de la innocència de Dreyfus, un simple cap de turc pels seus orígens i la seva religió. Émile Zola comprèn la transcendència del cas i s'hi aboca de ple: «Callar és de covards», escriu. I el 13 de gener de 1898 publica l'article «J'accuse...!» -possiblement el més famós de la història- al diari L'Aurore, en forma de carta dirigida al president de la República. Aquesta edició recull els nombrosos articles que Zola va escriure al llarg de tres anys. Sempre va defensar la innocència absoluta de Dreyfus, destapant l'escàndol i acusant directament els militars, jutges i polítics d'encobrir una injustícia per preservar els interessos de l'exèrcit i de l'Estat. La denúncia valenta d'un intel·lectual que va sacsejar un país i que encara avui manté la seva vigència.

Moltes vegades tractem les emocions que ens desagraden, com una càrrega o una molèstia que hauríem de poder eliminar. Ens enfadem amb aquestes emocions quan no responen al que racionalment desitjaríem i, per tant, o intentem controlar-les, o ens deixem arrossegar per la seva inèrcia. Aquest llibre et pot ajudar a: ? Entendre el missatge que aporten les emocions. ? Experimentar les emocions des de l'acceptació i la presència. ? Destapar les estratègies inconscients que et mantenen dins el malestar i desmuntar-les. ? Acceptar-te a tu mateix amb tot el que passa dins teu. ? Entrenar-te en noves maneres d'enfrontar la teva vida i les teves emocions. Buscarem maneres d'explorar les nostres emocions des del cos i la ment per trobar un equilibri.

«Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc? Vejam, em penso que, al capdavall, és l'únic dilema vàlid.» Amb aquest dilema arrenca la novel·la, i és que el primer amor té conseqüències per a tota la vida, però en Paul, amb dinou anys, no en sap res de tot això. En té prou que ell i la senyora Macleod, de quaranta-vuit, s'estimin obviant les convencions socials, els pares d'ell i, fins i tot, el marit d'ella. Passats els anys, Paul evocarà aquella història entre un jove massa inexpert en tot i una dona intel·ligent i atractiva, per exposar com el temps els va transformant i els moments feliços es van trenant irremissiblement amb els dolorosos. Allunyada dels tòpics, tendra i lúcida, L'única història és una novel·la extraordinà- riament emotiva i profunda d'un dels millors geògrafs del cor humà.

El cervell convuls segueix les històries de persones amb diagnòstics mèdics tan estranys que els metges no saben com resoldre'ls. Un home que veu personatges de dibuixos animats que caminen per l'habitació; una noia a qui el món se li transforma constantment, com si fos Alícia al país de les meravelles; una persona que es converteix en una nina cada vegada que vol moure's... El cervell és l'estructura més complexa de l'univers. Els neuròlegs han d'aclarir cada cas clínic seguint pistes minúscules i imprecises, sovint desconegudes, en un autèntic treball de detectius mèdics. En aquest llibre fascinant, la prestigiosa neuròloga Suzanne O'Sullivan ens presenta els casos més sorprenents que ha tractat en la seva trajectòria professional i fa un viatge que ens mostra els misteris insondables dels nostres cervells i la infinita varietat de la vida humana. «Tendre, emocionant i captivador, aquest és un llibre sobre neurologia, i sobre com el funcionament del nostre cervell ho afecta tot. Però és molt més que això.» - Christie Watson