Carme Sánchez és sexòloga i fa més de vint anys que atén pacients a la seva consulta. La majoria són dones amb una experiència comuna: no aconsegueixen gaudir del sexe. A El sexe que volem les dones l'autora recull casos reals i desenvolupa un concepte clau: el sexe és un joc, el joc dels adults. Aquest llibre t'ajudarà a replantejar la teva visió de la sexualitat, a treure-hi ansietat i a saber què vols i com ho vols. Sintonitzar amb el teu cos i coneixe'l per gaudir-ne -ja sigui a soles o en companyia, tinguis l'edat que tinguis i sigui quina sigui la teva orientació sexual- és la premissa bàsica.
«Serà un llibre de capçalera per a dones de qualsevol edat. Els dubtes, les inquietuds, les incerteses i les inseguretats hi troben resposta. Una obra que fa més lliures i sàvies les dones que el llegeixen.» -Maria de la Pau Janer
«Carme Sánchez enterra un pensament recurrent: que sobre sexe no ens queda res per aprendre. Mentida!» -Anna Alós
«A banda de consells de salut, el llibre ens recorda que el sexe és un joc i que les dones, malgrat les triples jornades, tenim el dret d'alliberar-nos i gaudir del nostre temps i del nostre cos. Sense culpes i sense presses.» -Marta Naval

D'on ve l'expressió «síndrome d'Estocolm»? I «carpe diem»? Per què parlem de «prínceps blaus» i de «premsa rosa»? Per què de les sabatilles esportives en diem «vambes»? Anna-Priscila Magriñà ha investigat l'origen dels fets per descobrir-nos la veritat i ha sabut enllaçar un tema amb un altre -siguin persones, llocs, objectes, idees- fins a donar una volta sencera per la cultura popular i la societat contemporànies.
En aquest viatge, Magriñà ens revela connexions ocultes entre els temes -a vegades directes, sovint inesperades, sempre sorprenents- i construeix històries extraordinàries, divertides, que a més desmunten llegendes urbanes i teories absurdes. Sou capaços d'imaginar com es poden connectar...
? Marilyn Monroe amb un assassí i amb Nike
? els telèfons Nokia amb el paper higiènic
? Sigmund Freud amb Santiago Rusiñol i la Coca-Cola
? el compositor Txaikovski amb els prínceps blaus
? la poma mossegada d'Apple amb la Blancaneu
? Napoleó amb els cereals Kellogg

El llibre més important per entendre l'economia al segle XXI per fi a l'abast de tothom
El capital en el segle XXI de Thomas Piketty ha estat aclamat com un dels treballs més importants sobre el funcionament de l'economia mundial i es va convertir en un gran èxit de vendes amb més de 1,5 milions de còpies venudes des de la seva aparició. Però les 700 pàgines d'aquest estudi poden haver causat que més d'una de les seves idees ens hagi passat per alt. Gràcies al llibre del professor Jesper Roine podem obtenir aquest coneixement essencial sobre l'obra de Thomas Piketty

La infantesa del bruixot, inèdit fins ara en català, és un relat meravellós en què Hermann Hesse narra la seva infantesa. Escrit el 1923, no va poder publicar-lo fins molt més tard, acompanyat de les il·lustracions fetes per l'artista Peter Weiss. Com tants altres llibres de Hesse (Siddharta, Demian, Peter Camenzind...) és una història de formació, de to autobiogràfic, però aquí no tracta del pas de l'adolescència a l'edat adulta sinó que se centra en la infància.
Hesse creia que l'home naixia en la innocència, evolucionava cap al coneixement, els conflictes i la desesperació, i només en alguns casos -filòsofs, artistes i sants- era capaç de tornar a la innocència de la infantesa, que és la més alta aspiració de l'ésser humà.
«Si miro enrere, veig tota la meva vida sota el signe d'aquest desig de tenir poders màgics, i veig com [...] de mica en mica els vaig anar retirant del món exterior i introduint en mi mateix, com a poc a poc aspirava a transformar, no pas les coses, sinó la meva persona.»
Edició bilingüe amb el facsímil del text en alemany amb il·lustracions de Peter Weiss

Heu salivat mai en veure (o imaginar) una llimona? Si és així, ja heu experimentat com la vostra ment domina el vostre cos. Aquesta interdependència entre ment i cos ha estat fins ara menystinguda i les seves possibilitats curatives només les han explorat les teràpies alternatives i les pràctiques populars. Però recentment científics de diversos àmbits han trobat proves sòlides que la ment influeix sobre el cos d'una manera més profunda i àmplia del que es pensava fins ara.
Què hi ha de veritat en les medicines alternatives?
Poden els nostres pensaments, creences i desitjos influir en la nostra salut?
Podem entrenar el cervell per ajudar a curar el nostre cos?
Jo Marchant ha viatjat pel món per entrevistar metges, pacients i investigadors que exploren el vast potencial que té la ment per curar. En aquest llibre descobrirem com la meditació protegeix contra la depressió i la demència, com les relacions socials augmenten l'esperança de vida o com els pacients es recuperen més ràpidament segons com se senten atesos.
«Un acostament fascinant i instructiu a la medicina, ple de detalls molt humans, integritat i esperança.» DEBORAH BLUM

Al llarg de tota la Guerra Civil, Catalunya va viure un setge aeri permanent en què, per primera vegada a la història, s'atacava la rereguarda per destruir les indústries de guerra i per terroritzar la població civil.
Sota les bombes il·lustra aquesta guerra aèria sense precedents, amb documentació i imatges de l'època, sovint inèdites, per mostrar la crueltat de la guerra i els esforços del poble català per sobreviure.

Escrita a partir d'una història real, Dona al punt zero, inèdita en català, relata la vida de la Firdaus. En àrab Firdaus significa 'paradís', però ella sembla haver transitat sempre per l'infern. Acusada d'haver assassinat un home espera al corredor de la mort mentre explica la seva existència marcada per l'explotació: filla maltractada; obligada a casar-se amb un parent ja vell; treballadora humiliada contínuament; prostituta sotmesa a un proxeneta. Cada nova etapa li ensenya a la Firdaus una amarga veritat: només és lliure qui no desitja res ni té por de res.
Nawal El Saadawi explica a la introducció: «M'asseia al terra de la seva cel·la [...]. L'escoltava parlar, hores i hores, sense notar la fredor del ciment [...]. La història que contava m'esbalaïa i no m'esbalaïa, tot alhora, perquè em semblava que la coneixia des d'abans de néixer, i no obstant això no l'havia sentida explicar mai.»
«Una lectura dolorosa, compulsiva... Està escrit amb tanta gràcia i habilitat que iguala la millor literatura d'aquesta o de qualsevol època.» -Scott Pack, The Friday Project

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

«Només som dues persones grans parlant en la foscor.»
Addie és vídua i té 70 anys quan fa una estranya proposta al seu veí Louis, també vidu i si fa no fa de la mateixa edat: què li semblaria venir a dormir a casa. Addie no li està proposant sexe, li proposa dormir en companyia i parlar d'allò que els vingui de gust. Poc a poc la sorprenent idea d'Addie es transforma en hàbit i el dia a dia els converteix en una parella poc convencional. Però els rumors dels veïns i la desconfiança dels fills i no els hi posaran fàcil.

La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords. Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio -o un quartet-, l'estranya relació a distància d'una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment... Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida -a vegades la troben; a vegades, no.