El Bronx (Nova York) va esdevenir un barri mític als anys setanta, el districte en què els propietaris preferien calar foc als edificis abans que llogar-los o vendre'ls, les bandes juvenils dominaven els carrers i les drogues s'escampaven sense control. Acabats d'arribar de Puerto Rico, la família Pabon lluitarà per sobreviure-hi, especialment els tres fills: Carlito, Pipo i Taíno. Però hi haurà ferides que duraran fins avui.
En una novel·la coral, ambiciosa i emocionant, Àlex Gombau ens ofereix a Carrers salvatges una crònica esplèndida d'aquells anys al Bronx, un autèntic homenatge a les classes desafavorides, als lluitadors pels drets civils i al naixement del hip-hop.
Una lectura inoblidable, punyent i intensa en què se sent bategar el cor adolorit de Nova York.
«He volgut mostrar una Nova York desconeguda i allunyada dels paradigmes de Hollywood, on el jovent, malgrat la duresa de l'entorn, tenia tanta creativitat i aspiracions que va acabar exportant la seva cultura a la resta del món.» (Àlex Gombau)

Es diu Mary, té els cabells de color de llet i una cama esguerrada. A casa seva, a l'Anglaterra rural del 1830, treballa de sol a sol al costat de la mare i les seves tres germanes. S'estima molt l'avi i viu sotmesa al pare, com la resta de la família. Amb només catorze anys, ha de deixar la granja per anar a servir a casa del vicari. No s'imagina com està a punt de canviar-li la vida.
Color de llet s'ha traduït a nombrosos països. A França va ser finalista del premi Femina i va guanyar el premi de la Union Interalliée (2015). A Espanya ha estat guardonada amb el premi Libro del Año pel Gremio de Libreros de Madrid.
«La història és estremidora i inoblidable, amb un tomb final fosc i violent. Llegiu-la, d'una tirada.» -Spectator
«Amb la urgència palpitant d'un petit clàssic.» -Valeria Luiselli

Els beneficis d'aquest llibre aniran destinats a la campanya Cap nen sense joguina
Ada Parellada ? Alicia Giménez Bartlett ? Ana María Moix ? Antonio Muñoz Molina ? Arcadi Oliveres ? Arturo San Agustín ? Borja Sitjà ? Care Santos ? Carles Flavià ? Carles Romeu ? Carol López ? Clara Segura ? Constantino Romero ? Eduard Estivill ? Elvira Lindo ? Emili Teixidor ? Enric Majó ? Enrique Vila- Matas ? Espido Freire ? Estel Solé ? Fermí Fernández ? Gervasio Sánchez ? Godoy ? Guillermina Motta ? Imma Colomer ? Isaías Lafuente ? Isona Passola ? Jaume Figueras ? Javier del Pino ? Javier Olivares ? Javier Pérez Andújar ? Joan Font ? Joan Isaac ? Joan Pere Viladecans ? Jordi Dauder ? Jordi Évole ? Jorge Wagensberg ? José Martí Gómez ? Juan Carlos Ortega ? Juli Capella ? Leo Bassi ? Llucia Ramis ? Lluís Amiguet ? Lluís Bassat ? Lluís Pasqual ? Lluís-Anton Baulenas ? Lucía Caram ? Luis García Montero ? Manel Joseph ? Màrius Carol ? Màrius Serra ? Maruja Torres ? Mònica Planas ? Muriel Casals ? Nancho Novo ? Nando Cruz ? Narcís Comadira ? Núria Espert ? Núria Ribó ? Olga Merino ? Óscar Nebreda ? Pau Miró ? Paula Bonet ? Pere Riera ? Pilarín Bayés ? Queco Novell ? Rosa Cullell ? Rosa Maria Calaf ? Rosa Regàs ? Roser Capdevila ? Sergi Pompermayer ? Sergio Vila-Sanjuán ? Sisa ? Toni Puntí ? Vicente Verdú ? Vicky Peña ? Victoria Pagès ? Xavi Vidal ? Rosa Badia

A pagès totes les feines de la família s'organitzaven al voltant de l'explotació principal, però sempre hi havia altres activitats necessàries: conservar els aliments, aconseguir aigua i llenya, anar al mercat, elaborar pa... Totes aquestes tasques quotidianes ocupaven bona part del dia i també calia reservar temps per participar en les festes i celebracions de l'entorn.
Amb fotografies que il·lustren, sobretot, el primer terç del segle xx, La vida quotidiana a pagès pretén oferir una visió inèdita de la vida rural, posant de relleu expressions culturals, festives i familiars, avui sovint oblidades, tot i que era en aquestes expressions on el tarannà de la gent es manifestava. Era allà on la vida real bategava.

«Volem mostrar-te la ciència que pots trobar a la cuina, al metro o quan reposes tranquil·lament a la tassa del vàter mentre ens llegeixes. I la intenció -en la qual podràs comprovar que no sempre reeixim amb èxit- és explicar-t'ho amb una mica d'humor.»
* Per què ens fa pudor l'alè quan ens llevem al matí?
* Per què a mi em costa tant llevar-me i a la meva parella no?
* Com fan les seves necessitats els astronautes?
* És cert que es pot produir electricitat a partir d'orina?
* Per què se m'enganxa la cortina del bany?
* Per què s'arruguen les camises?
* Com funciona el microones?
* Per què el greix a la roba no marxa sense sabó?
* Saps que vestir de vermell et fa més atractiu?
* Com és que lligues més quan portes una guitarra? O quan li parles a l'orella dreta, i no a l'esquerra?
* Podrem imprimir el nostre menjar en 3D?
I, per damunt de tot, les cinc preguntes que han estat motiu de discussions familiars durant dècades:
* Funciona posar la cullereta a l'ampolla de cava?
* Per què els tomàquets no tenen el gust dels d'abans?
* El suc de taronja cura el refredat?
* Per estalviar cal apagar els fluorescents, o no?
* Podem dormir segurs amb una planta a l'habitació?

L'amfitrió d'una festa a la qual assisteix Rebecca Solnit li recomana la lectura d'un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan capficat en el seu paper d'home condescendent i paternalista que no escolta, fins que és massa tard, que està recomanant-li el llibre a la pròpia autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.
Els homes m'expliquen coses és una reflexió sobre com s'ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d'intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.
«Una dona camina per una carretera [...] Vet aquí el camí: potser fa mil quilòmetres, i la dona que hi camina no està ni al quilòmetre número u. No sé fins on ha d'arribar, però sé que no va enrere, malgrat tot, i que no camina sola.»

Una gran temporada presidida per l'emoció fins al darrer segon
El llibre ressegueix la temporada 2015-16 del primer equip del FC Barcelona, en què es van aconseguir quatre títols: la Supercopa d'Europa, el Mundial de Clubs, la Copa i la Lliga, per mantenir-se al capdamunt del futbol mundial. Assistim, doncs, a l'espectacular joc d'un equip gairebé imbatible, però que va patir un sotrac que va afegir una enorme emoció a la consecució de la Lliga. També es mostra l'inici de la temporada 2016-17, amb la Supercopa d'Espanya i els nous fitxatges: Denis Suárez, Samuel Umtiti, Lucas Digne, André Gomes, Jasper Cillesen i Paco Alcácer.
El llibre es dirigeix als afeccionats del FC Barcelona i ens mostra, des de la més absoluta proximitat, la filosofia d'un equip que, en l'última dècada, s'ha guanyat el màxim respecte a tot el món pel seu estil de joc i pels seus valors esportius.
? Edició trilingüe: català, castellà i anglès
? Llibre oficial del FC Barcelona

Cinc-cents anys després de la seva publicació, Utopia manté plenament la seva fascinació. Thomas More imagina i descriu una societat sense propietat privada, amb governants escollits per vot popular, amb divorci, amb eutanàsia, amb llibertat religiosa, amb repartiment racional del treball, amb hospitals gratuïts...
Inspirada en idees socràtiques i platòniques, la influència d'Utopia ha estat extraordinària al llarg dels segles, com una crida a la reflexió política i la millora social. I fins i tot la mateixa paraula 'utopia' ha passat al llenguatge comú per identificar «un lloc o una societat imaginaris, de perfecció impossible d'assolir».
«Ens cal la utopia per seguir avançant. O, com a mínim, necessitem la utopia per no retrocedir. No som al segle XVI, és cert. Però és bo recordar tothora d'on venim, què hem aconseguit, què ens escatimen, què ens cal, què voldríem.» (David Gálvez, a la Introducció)
Un dels llibres que han canviat la història, que han obert els ulls a pensadors i polítics.

Albert Puig és un jove amb tota la vida pel davant quan coneix l'Alisa. S'enamoren bojament durant la setmana que estan junts a Barcelona i s'acomiaden amb la promesa de retrobar-se ben aviat, lliures de les seves càrregues ?l'Alisa viu a Alemanya amb la seva parella? per construir un futur plegats. Però no es tornaran a veure mai més.
I la vida continuarà per l'Albert: altres dones, la passió pel poeta Carner, la mort del pare, fer-se gran, matrimoni, fills... Fins que un dia decidirà fer marxa enrere i investigar per què l'Alisa no va poder tornar, sense imaginar que posarà en risc la seva vida.
Què passa quan descobrim que el nostre passat i els nostres records ?els fonaments més sòlids de la nostra personalitat? estan farcits de secrets, falsedats i traïcions?
«Albert Mestres és l'escriptor més subversiu de la literatura catalana.» -Bernat Puigtobella
«Ens aboca a la més terrible realitat de la condició humana». -Joan Cavallé

Sóc l'Espiet, un ocell tan curiós com tu. M'agrada molt volar però encara m'agrada més aturar-me als llocs per saber tot el que hi passa. Si mires bé, em trobaràs en una casa de pagès, en un hort i enmig d'una plaça en un dia de mercat! Busca'm mig amagat en cada plana i ajuda'm a descobrir el camp. No em vull perdre cap detall.