Les innovacions tecnològiques han revolucionat la comunicació. Cada cop són més les persones que s'informen de l'actualitat exclusivament per les xarxes socials de les quals ells mateixos són usuaris. Quin és el problema? Que la xarxa, mitjançant algoritmes, selecciona allò que ens ha d'interessar. Ja no es tracta de ser usuaris crítics, sinó potencials consumidors (d'informació política o de qualsevol altre servei). Martí Petit ens explica de manera entenedora com funciona el Mercat Únic Digital a Europa i quines implicacions tindrà. Però sobretot situa Catalunya a Europa per analitzar la importància d'aquesta revolució tecnològica i avisar-nos que Catalunya ha d'estar present on es produeixen les lluites de poder per establir polítiques digitals. La creació d'un nou país i d'una manera diferent de comunicar-se passa per les xarxes. «Fem cas als experts que ens adverteixen de l'adveniment de la quarta revolució industrial. [...] són nombrosos els indicis que ens indiquen la nova centralitat que ocuparan els algoritmes al nou món.»

El Bushido és un llibre imprescindible per capbussar-se en l'essència i l'ànima del Japó. Va esdevenir un clàssic en el mateix moment de publicar-se. Inazo Nitobe es va plantejar el repte d'explicar als occidentals quins preceptes morals regeixen la societat japonesa i com s'han transmès de generació en generació. Així, per afavorir-ne la comprensió, il·lustra les qu?estions que es tracten al llibre amb exemples sobre la història, la filosofia i la literatura europees. «El Bushido és el conjunt dels principis morals d'observació obligada transmès als cavallers. No és un codi escrit (...) no procedeix de la creació d'una sola ment», diu Nitobe. De fet, hi conflueixen sobretot alguns preceptes morals del budisme, el sintoisme i el confucianisme transmesos durant segles pels samurais i els pensadors del Japó. El gran clàssic sobre l'ànima del Japó.

Quinn es guanya la vida escrivint novel·les policíaques i, després de les morts de la seva dona i el seu fill, viu una existència solitària enmig del bullici de la gran ciutat. Trobarà un al·licient inesperat en la seva vida quan un individu el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l'enigmàtic detectiu i acceptar el cas: l'individu li demanarà protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos. Ciutat de vidre és la primera novel·la de Trilogia de Nova York, que va situar Auster com un dels narradors més destacats d'Estats Units i el va projectar internacionalment. La seva translació al format de novel·la gràfica va superar totes les expectatives possibles i va convertir-se instantàniament en un llibre de culte que, passats els anys, manté el seu fulgor, la seva fascinació hipnòtica. «Un dels cent millors còmics de la història.» -Publishers Weekly «Possiblement no siguem capaços d'expressar els elogis que es mereix l'adaptació que David Mazzucchelli i Paul Karasik han fet de Ciutat de vidre.» -Amazon.com «L'adaptació gràfica de la novel·la de misteri existencialista d'Auster, ara amb una introducció d'Art Spiegelman, ha estat un clàssic de culte durant anys. Sorprenentment, fa més profunda la foscor i la força de l'original.» -Publishers Weekly

Premi Man Booker
Tony Webster és un jubilat de vida tranquil·la, divorciat amistosament, i aparentment en pau amb la seva vida. Però una carta d'un bufet d'advocats l'abocarà a revisar el seu passat, especialment la seva joventut.
Just abans d'anar a la universitat, el seu grup d'amics s'havia ampliat amb l'Adrian Finn, el més seriós i intel·ligent de tots quatre. Van jurar ser amics per sempre, però que l'exnòvia d'en Tony comencés a sortir amb l'Adrian va posar-los a prova.
Ara, passats més de quaranta anys, Tony Webster s'adona que potser no tot va succeir com ho havia recordat. Perquè la memòria és imperfecta i pot fer aflorar velles vivències i nous remordiments. I, fins i tot, obligar-te a reinterpretar tota una vida.
«Ho té tot per ser un clàssic de la literatura anglesa. Està exquisidament escrit, subtilment traçat i revela noves profunditats en cada lectura.» - Stella Rimington
«Original, fèrtil i memorable, és una meditació molt elaborada sobre l'envelliment, la memòria i el remordiment. (...) Barnes aconsegueix tocar alguna fibra de ressonància universal.» - The Guardian
«Una petita obra mestra.» - New York Journal of Books
«Quan acabes, vols tornar immediatament a la primera pàgina.» - San Francisco Chronicle

Polònia, 1991. Krzysztof Niewinny acaba d'arribar a la seva ciutat natal, de tornada de Suècia, quan el franctirador mata per primer cop. La policia deté un col·leccionista d'armes i l'executa sumàriament. Però el franctirador continuarà matant.
Krzysztof ha tornat amb la voluntat de refer la seva vida, tot i que les circumstàncies no són les idònies. La família Niewinny viu confinada en un bloc de pisos a l'extraradi on el règim relega els indesitjables. Bartosz, el pare, va desaparèixer fa anys; Zofia, la devota mare, malviu cuinant per als desvalguts del bloc; Jerzy, el germanastre, lidera una banda de xenòfobs que fa la feina bruta de la policia. I tot empitjorarà quan la sospita pels crims del franctirador caigui sobre la família Niewinny.
La novel·la de debut d'Albert Pijuan és un esplèndid retrat d'una societat postcomunista, trencada, delirant, atrapada encara en velles rutines totalitàries. Amb el fil de la recerca i captura del franctirador, Pijuan ha construït un relat que amaga girs inesperats fins a la sorpresa final; que enganxa pels seus personatges fascinants i pel seu ambient opressiu, i que ressona llargament en la imaginació del lector.
«És el millor llibre d'un autor català que he llegit darrerament.» - Salvador Masip
«Pijuan demostra la seva capacitat per escriure una història punyent que ofereix una galeria de personatges enigmàtics i una narració amb molts girs argumentals que captiven el lector.» - L'illa dels llibres

El 1942, durant l'ocupació nazi d'Holanda, Etty Hillesum treballa per al Consell Jueu a Amsterdam. Poc després, però, fruit d'una creixent maduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir el destí del seu poble.
Enmig del dolor personal i la tragèdia col·lectiva Hillesum serà capaç de descobrir la bellesa de la vida, refugiada en l'esperança que, aviat, havia d'arribar un nou món, més just i humà. Mantenint aquesta esperança va morir a Auschwitz el 1943. Tot i que els seus textos no es van publicar fins quaranta anys després de la seva mort, Hillesum s'ha convertit en un referent imprescindible i una figura especial: no és una teòrica, ni una líder activista, sinó una dona amb un profund compromís humà davant una experiència extrema.
«Hem sobreviscut a un dimarts més. Si dimarts vinent surt un altre transport, hi ha molt poques possibilitats de retenir-los [els seus pares]. Aquesta preocupació és el que més et consumeix; amoïnar-te pels altres, vull dir.»
«Aquest capítol de la història de la humanitat és tan trist i vergonyant que no sé ni com parlar-ne. Fa vergonya haver-hi estat present i no haver-ho pogut impedir.»
«Etty Hillesum es trobaria de manera molt singular entre les veus femenines del segle passat que han clamat per la justícia i la pau des de la pròpia experiència de discriminació, violència i guerra. L'escriptura va ser en ella un autèntic instrument de resistència.» (Del Pròleg)

Es pot viure sense barallar-se amb la vida. ¿Per què hem d'anar contra la vida si hi podem anar a favor? ¿Per què plantejar-nos la vida com un acte de combat si pot ser un acte d'amor? N'hi ha prou amb un any de meditació perseverant, o fins i tot amb mig, per adonar-nos que es pot viure d'una altra manera. La meditació esquerda l'estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l'esquerda s'eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement.
Un llibre sobre el silenci i la contemplació.
«Un assaig tan breu com intens. Directe. Un llibre memorable.» - Fernando R. Lafuente, ABC
«Com que D'Ors escriu bé i pensa bé, el seu exercici d'escriure la meditació no traspassa la línia perillosa de l'autoajuda. El llibre és ple de fórmules, sí, però en totes hi batega una espurna d'autenticitat i de literatura.» - Ignasi Aragay, Ara

El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d'amor, la de l'afecte d'un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville.
Els adults -l'ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa- solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l'alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció.
Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d'uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d'humor, vitalista i molt actual sobre la importància d'estimar per sobreviure a les adversitats.
La vida al davant és, encara, l'única obra de Romain Gary traduïda al català.
«La vida al davant és un dels grans llibres de tots els temps.» - Roslyn Fuller

Caminar és un dels textos més bells de Thoreau. Hi exposa la seva filosofia del caminar, de l'art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l'ànima humana. I arrenca amb una declaració contundent: «Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l'estat salvatge». Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura.
«Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat ?la feina, la família, les amistats, les ambicions? i ens aboquem a una vida solitària i tan salvatge com sigui possible (...). Caminar, en el sentit profund que li dóna l'escriptor nord-americà, és dirigir-nos als boscos salvatges que la mà de l'home encara no ha pogut domesticar i buscar-hi allò que hem perdut com a espècie a còpia de fer-nos cultes i civilitzats: l'instint, el pensament elevat, l'heroisme i la llibertat.» (Marina Espasa, a la introducció)
Un cant d'amor a la Natura profundament original i avançat al seu temps.

La història i curiositats de quan l'actual Catalunya va ser musulmana
Els àrabs van arribar al segle VIII i van estendre el seu imperi andalusí fins la ciutat de Narbona. En alguns casos, la dominació va durar cinc segles, i hi va haver una convivència natural i pacífica a tot el territori. Els textos han deixat testimoni de la invasió i de què van trobar a les nostres terres els conqueridors arribats de l'Àsia. En aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies:
- Sabies que al Segre buscaven or?
- I que l'Ebre era un riu ple d'esturions?
- El més conegut viatger de l'època era tortosí: Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí i viatjà per l'Europa Central i Oriental en missió comercial i diplomàtica.
- Siurana va ser l'últim reducte d'àrabs.
- La frontera creada després de la pèrdua de Barcelona per part dels àrabs va ser l'origen dels trets lingüístics diferenciats entre la Catalunya Vella i la Nova.
- Els àrabs de Lleida van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos!
- Dues paraules que són d'origen àrab i segur que no saps: romesco i enxaneta.
- L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad potser està enterrat a Balaguer.
- Més del 59% de la població al sud de Catalunya eren matrimonis mixtos