L'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, el jove i ingenu Friedrich es trasllada a Berlín seguint les seves ambicions artístiques. Hi va amb una doble xarxa de seguretat: és de família rica i és suís -ciutadà, doncs, d'un país neutral. En una escola d'art coneix Kristin, una noia que el fascina. Amb ella s'endinsarà en la nit berlinesa, poblada de personatges que volen viure al màxim en les escletxes del III Reich, sigui en clubs clandestins o en festes oficials. Es diverteixen junts i s'enamoren. Però un dia rep la visita de Kristin, tota plena de ferides i contusions -potser torturada-, i ella ha de confessar que no li ha explicat tota la veritat. Basada en una estremidora història real -polèmica a Alemanya encara avui-, Stella és una obsessiva història d'amor i traïció amb el rerefons de la guerra, el nazisme i la caça de jueus. «Llegeixes aquest llibre amb tensió i horror, i el tanques amb admiració.» - Daniel Kehlmann «Qui és la víctima i qui és el botxí?» - Silvia Morosi, Il Corriere de la Sera «La manera com l'autor descriu els personatges és magistral.» - www.criticaletteraria.org

Hi ha dies en què la vida és bella, bellíssima; n'hi ha d'altres, en canvi, que sembla un infern. Això ho descobreixen tres cosins, fills dels tres germans fundadors d'un grup turístic amb hotels arreu del món. Als divuit anys, gaudeixen com mai i com ningú durant la inauguració del nou hotel a Sri Lanka: festes, alcohol, submarinisme, paisatges exòtics, luxe asiàtic... Ebris de tota la inconsciència de la joventut i de les facilitats econòmiques al seu abast. Però les coses canviaran dràsticament quan una alerta de tsunami s'escampa per tots els racons de l'oceà Índic. En qüestió de minuts, hauran de deixar enrere l'illa i les bretolades que hi han perpetrat. Som al 2004 i aprendran que totes les accions tenen conseqüències -per a bé i per a mal- i que aquest, segurament, no serà el darrer tsunami de les seves vides. Sobre El franctirador: «Té ressons de la magistral cruesa narrativa de Boris Vian i de la pregona caracterització dels personatges de Dostoievski.» - Francesc Ginabreda Sobre Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà: «Tothom, absolutament tothom, s'haurà de treure el barret davant d'aquest escriptor, de la seva prosa encertada i de la seva gegantina creativitat.» - Jordi Sellarès Obra guanyadora del XXX Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

Torna el calendari de les Tres Bessones! Juga amb els mesos, els dies de la setmana i les estacions, i enganxa-hi els adhesius de les teves activitats més especials: festes, aniversaris, vacances, excursions, etc. I coneix amb les Tres Bessones alguns de les dones i homes més importants de la història: artistes, científics, pacifistes, astronautes... Coedició amb Brot72.

«Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "ho sento, ja he quedat", a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren més afectuoses que mai, més felices, més somrients...De sobte, el teu cervell només veu tot el que vol tant i no aconsegueix tenir, tot el que ha perdut.» En el món actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'entén com un fracàs: estar solter, divorciat o separat són situacions que cal evitar, o que hem de superar com més aviat millor. Però en realitat, saber estar sol és indispensable i un signe d'autèntica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal. Silvia Congost, una de les psicòlogues més reconegudes del nostre país, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les és el camí que ens porta a tenir una existència plena i sense imposicions socials. A soles és l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servirà per a tota la nostra vida.

Des de la seva creació la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha comptat amb un dipòsit important de quadres procedents del Museu del Prado. Inaugurada el 1884 a Vilanova i la Geltrú, en pocs anys comptava ja amb una cinquantena d'obres que complementaven les col·leccions pròpies. Al llarg d'aquests 136 anys la presència de peces del Prado ha estat constant i amb obres realment destacades, com L'Anunciació d'El Greco o el Dos de maig de Sorolla, al costat de pintures de Murillo, Ribera, Juan Bautista Maíno o Goya. El llibre mostra les peces que actualment estan en dipòsit a la Biblioteca Museu, producte d'aquesta llarga i fecunda col·laboració amb el Museu del Prado, i que el 2019 van formar part d'una exposició amb gran èxit de públic. També hi ha una edició en castellà a Lectio Ediciones.

La Silvie, encara adolescent, passa unes setmanes d'estiu amb els seus pares en una acampada al nord d'Anglaterra. Participen en una recreació historica amb un professor d'arqueologia i un petit grup d'alumnes que estudien els britans, antics pobladors de la Gran Bretanya durant l'edat del ferro. El pare-conductor d'autobús i historiador aficionat- és un home obsessionat amb reviure la dura existencia d'aquests homes de l'antiguitat, i persegueix una mena de puresa i autenticitat perdudes: la convivencia amb la natura, explorar a la recerca de menjar, vestir-se amb parracs, practicar rituals i sacrificis ... Afllats en un territori aspre, amb objectius dispars sobre la recreació historica, la convivencia entre uns i altres no sera senzilla. Viure a la intemperie exacerba les relacions; els instints autoritaris i violents semblen trobar-hi vía lliure, i la recreació s'acosta a un clímax inesperat. Escollit un deis llibres de l'any per The Times, The Guardian, The Times Literary Supplement, The Spectator, Financial Times i New Statesman.

Escrita amb el seu estil directe i minuciós, d'advocat acusador, Carta al pare és un extens memorial de greuges amb què Franz Kafka interpel·la el seu pare Hermann -distant i autoritari- per retreure-li tots els errors i faltes que ha comès en la seva relació, i també totes les mancances afectives. Alhora és una clau imprescindible per entendre la vida i l'obra de Kafka, les seves arrels més profundes, les seves angoixes i ferides més íntimes. Segurament Kafka és qui va encarnar millor l'angoixa i l'opressió del segle xx, en què els individus s'enfronten a forces que -com el pare- són massa poderoses i incomprensibles. La seva escriptura, oscil·lant sempre entre una prodigiosa imaginació simbòlica i el realisme més precís, va transcendir el món literari. I Carta al pare ens mostra un Kafka genuí, descarnat, gairebé torrencial, arravatador. «Kafka és per a la nostra època el que Dante, Shakespeare i Goethe per a les seves.» - W. H. Auden

El drama intempestiu és una reflexió sobre el desafiament que suposa escriure -i escriure teatre- en l'actualitat; una mirada sobre les condicions i les categories del contemporani (i sobre la idea de compromís que li és inherent). També és una defensa de la vigència de la literatura dramàtica (partitures textuals per a l'escena) en un món perplex en què les nocions d'història, subjecte i representació caminen a la corda fluixa. Un món en què la necessitat d'autenticitat -la pulsió pel real- i la vindicació de la fi cció conviuen i es confronten constantment. Finalment, sense ser un manual d'escriptura o un estudi històric sobre el teatre actual, El drama intempestiu tampoc no s'oblida de presentar-nos procediments i tendències inspiradors.

«El dissabte 25 de gener de 2014 hi havia programada funció de Germans de sang. A les 18.00 h. Es va anul·lar. [...] es va anul·lar perquè jo, que representava el protagonista, no m'hi vaig presentar. [...] No puc dir que aquesta fos una situació nova, perquè feia anys que estava enganxat a la cocaïna.» Roger Pera repassa la seva extensa carrera professional, des que amb 9 anys va iniciar-se en el teatre i el doblatge, i tots els èxits i elogis que va acumular fins que va estar a punt de perdre-ho tot. Escrit en un to directe i proper -a estones dramàtic, a estones còmic-, aquest llibre és també el relat sincer i honest de la seva lluita contra la droga. «I sabeu què? El que us diré ara us sorprendrà: ESTIC AGRAÏT A TOT AIXÒ QUE M'HA PASSAT. I sí, he canviat. Hem retrobat el Roger. I m'he perdonat. Ho he aconseguit.» Amb textos de Jordi Basté, Ismael Abadal, Marta Pera, Pep Sala, Ricard Reguant i Joan Pera.

La música fa millors les persones i la societat? Al llarg del temps, els fi lòsofs s'han plantejat aquesta qüestió amb un gran escepticisme. Alicja Gescinska afirma que la música escampa una influència positiva sobre nosaltres i pot tenir un paper important en el nostre desenvolupament personal i ètic. Avui, però, té poca rellevància en l'educació i la vida quotidiana, i la considerem només una font de relaxació, entreteniment o consol. En aquest assaig tan lúcid i clar en les formes i en els continguts, Gescinska assegura que la música és un dels fonaments de la nostra existència: ens fa més empàtics i estimula l'experiència creativa humana. La música dona forma al nostre lloc al món i sempre ens fa sentir a casa. «La música no només amplia la nostra comprensió dels altres, sinó també de nosaltres mateixos. En la música aprenem qui som i de què som capaços. La música contribueix a l'autoconeixement i el desenvolupament personal, i això és un component rellevant de la seva importància moral. »