El Cant dels Nibelungs és una de les grans obres literàries que ens va llegar l’edat mitjana i una de les que més han influït la posteritat. Composta pels volts de l’any 1200, aquesta epopeia que celebra les proeses dels antics guerrers, talment com la Ilíada homèrica, ens ofereix una captivadora combinació de virtuts cortesanes i honors cavallerescos, però també d’odis, deslleialtats i carnatges d’allò més brutals. En aquest volum --que inclou el text alemany original-- trobareu, per primera vegada en català, la bella història d’amor de Siegfried i l’encisadora Kriemhild; l’assassinat de l’heroi, traït a causa de la rivalitat entre dues dones; el destí del tresor dels nibelungs; un viatge funest al llunyà regne dels huns, i moltes altres meravelles.

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

La Saga de Kormákr és una de les sagues islandeses més antigues que es van escriure i una de les fites de la poesia escàldica. Situada cronològicament en l’era vikinga, això és, la fi del segle IX i el començament del X (tot i que el manuscrit més antic que la conserva és del segle XIV), narra l’amor impossible entre el poeta-heroi Kormákr Ögmundarson i la formosa Steingerðr. En aquesta obra sense parió ―que combina passatges en prosa amb poemes reblerts de lluminoses metàfores―, les rivalitats, els duels, les expedicions de saqueig, la ferotgia dels guerrers contrasten de manera sublim amb la bellesa del paisatge, l’element màgic o la sensatesa femenina. Considerada l’equivalent nòrdic de la llegenda de Tristany i Isolda, ara la presentem per primera vegada en català, traduïda directament de la llengua norrena.

La casa de la petita Dorothy i el seu gosset Totó és arrossegada per un cicló a una terra fantàstica habitada per tot d’éssers insòlits i quatre bruixes, dues de bones i dues de dolentes. Allà fa amistat amb el Llenyataire de Llauna, l’Espantaocells i el Lleó Poruc, personatges ben singulars que busquen, respectivament, un cor, un cervell i la valentia. Ells acompanyaran la nena a la Ciutat Maragda, on tenen l’esperança que el Gran Oz pugui atorgar-los el que desitgen. Com va dir l’autor, aquest llibre que teniu a les mans és «un conte de fades modern que conté tota la joia i la meravella i deixa de banda els maldecaps i els malsons», i també ens ensenya que molt sovint no hem de cercar el que necessitem a fora, sinó dins de nosaltres mateixos.

Dotat d’una intel·ligència i d’una capacitat de penetració fora del comú, Hazlitt no va ser gaire comprès ni tan sols pels seus contemporanis, que no li perdonaven la sinceritat ni el costum que tenia de dir les coses pel seu nom. Ell, tanmateix, no va parar d’escriure: entre moltes altres coses, ens va ensenyar el plaer d’odiar, ens va descobrir els avantatges de viure per a un mateix, va apaivagar la por de la mort i, amb els seus mots precisos i punyents, va desemmascarar falsos erudits, crítics capbuits o persones extremament desagradables. «No s’ha fet mai justícia als immensos talents de William Hazlitt», afirma Bryan Waller Procter en la notícia que acompanya aquest volum. Llegint aquest llibre, podreu gaudir sens dubte d’aquests talents que encara són desconeguts per molts lectors.

Va ser al Quadern d’exercicis on Iorgos Seferis començà a mostrar la seva veu més personal i ens regalà alguns dels millors versos que va escriure. Aquest recull i els altres tres reunits en aquest llibre —Gimnopèdia, El «Tord» i Tres poemes secrets— constitueixen, juntament amb els famosos Diaris de bord, als quals emmarquen cronològicament, la seva obra de maduresa. El poeta hi harmonitza com ningú la tradició i la modernitat, empra els mites antics com a vehicle per entendre un present sovint tràgic i evidencia així les paradoxes vitals dels hel·lens que li eren contemporanis: «Per allà on viatjo Grècia em fereix», un vers que condensa una de les meravelles poètiques del segle XX.

Entre els quinze llibres que s’apleguen tradicionalment en l’anomenada Antologia Palatina, tal vegada el recull d’epigrames més extens i més cèlebre de la lírica grega, sobresurten en especial el llibre XII, dedicat a la poesia de caire pederàstic (Eros gai, Adesiara, 2018), i el llibre V, que conté poemes amorosos sobre el desig heterosexual, el goig per la bellesa de les dones i les dificultats per practicar-hi sexe a pler. El desfici de l’enamorat —no sempre prou correspost—, l’anhel de retrobar-se amb l’amada, l’excitació eixorca, els contratemps que impedeixen el gaudi, però també l’amor i el sexe mercenaris, són alguns dels temes que trobareu en els bellíssims poemes d’aquest llibre, que ara oferim per primer cop en català.

Amb una gran capacitat de penetració psicològica, una prosa depurada i un esforç de síntesi considerable, l’autor s’endinsa en les cavil·lacions de Maurici Pomerola, que rep una carta anunciant la mort, en plena jovenesa, de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada. Autèntica fita a casa nostra de la modalitat narrativa que Guillem Díaz-Plaja designà com a «novel·les d’una jornada», a l’estil de les de Zweig, Woolf o Swinnerton, aquesta amena narració és una peça ineludible per a la comprensió del mapa novel·lístic de preguerra i un testimoni de la modernitat literària de la Catalunya republicana.

De Barcelona a l’Havana... passant per Darnius (1942) va ser un dels primers llibres publicats en català a Mèxic i un testimoni directe de l’èxode del 1939. El volum narra, en primera persona i a través de disset cròniques, el periple d’exili de Josep M. Poblet des que va marxar de Barcelona fins que va arribar a Cuba, a primers de juliol del 1939. L’autor posa de manifest, en un to afable i bonhomiós, el xoc que li va suposar el Nou Món, en contraposició amb la Catalunya d’abans de la guerra, però sense perdre mai l’optimisme, i amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes com a divisa personal. Aquest llibre és indubtablement un document literari de gran valor històric que restitueix una veu heterodoxa i singular entre els diversos testimonis que posseïm de la diàspora catalana.

Llibre de maduresa, el darrer del qual Nietzsche va poder controlar l’edició, el Crepuscle dels ídols és una superba introducció a tota la seva filosofia i una mostra preexcel·lent de la seva particular manera de «filosofar amb el martell», tal com indica el subtítol de l’obra. El filòsof hi identifica la decadència de l’Europa del segle XIX i malda per destruir-ne els fonaments ideològics, a fi de revertir-los i transcendir-los per mitjà de la transvaloració de tots els valors (Umwertung aller Werte). La major part dels escriptors, dels pensadors, dels artistes i dels erudits del seu temps hi són fulminats pels dards dels seus aforismes, que esdevenen per a nosaltres, lectors del segle XXI, esclats fulgurants en una època de creixent penombra intel·lectual.