De l?amor se?n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n?hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d?aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu.
No hi trobarem teoria. L?amor és en les relacions amb els altres, pot expressar-se en el fet de confeccionar un diccionari o de muntar torns de menjador; té una geografia i una ideologia; és essencialment nòmada i actua com a força primordial.
L?amor, la veritat i el treball han vertebrat la «Trilogia dels conceptes deixalla» a la qual Mireia Sallarès ha dedicat els darrers anys, i aquest assaig és només una possibilitat de desplegar-la.

La lluita social que es manifesta al carrer, en grup i a cara descoberta no és l?única via per reivindicar una altra realitat o capgirar-la. No hi ha acció política
col·lectiva sense un veritable combat individual.
En aquest assaig, Lluís Calvo ens proposa tres estratègies de resistència individuals
complementàries a les accions a camp obert: vagarejar, amagar-se i practicar la intrusió. Tres camins que no s?exclouen sinó que s?entrecreuen per potenciar-ne els efectes.
Acompanyats de pensadors, escriptors i activistes, ens endinsarem en la complexitat de la dissidència per descobrir noves maneres d?intervenir en l?àmbit públic des de la revolta personal.

Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana. Per bona que sigui la nostra vida, en algun moment una ferida pot deixar-nos una marca inesborrable. La nostra pròpia finitud ens fa fràgils.
Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s?endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l?escolta , el sentiment de vergonya, el perdó
i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.

Este volumen recoge una selección de escritos, desde 2001 hasta hoy, derivados principalmente de la actividad de Jorge Ribalta como comisario de exposiciones y como crítico de la producción fotográfica documental y artística.
Parte del supuesto que los nuevos medios basados en la pantalla, la red y la virtualidad, propios de la cultura digital, se abren a discursos sobre posfotografía, posdocumental o posverdad que contradicen la racionalidad comunicativa y las formas de discurso público que han dominado la cultura visual del siglo XX.
Entrado el siglo XXI, el autor defiende que el espacio de la exposición persiste como una suerte de esfera pública moderna primordial, invariablemente vinculada a la experiencia corporal de la vida social y de la condición humana misma.

Aquest assaig es desplega a partir de la pregunta «com viure junts?» que Roland Barthes es va plantejar al seminari que va impartir al Collège de France el 1977. Ja aleshores l?expansió del capitalisme mostrava
els seus efectes devastadors en la vida col·lectiva i Barthes va trobar en el concepte d?«idiorítmia» una manera de reivindicar una convivència que no fos alienant.
Des de l?experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d?«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l?altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l?art i l?ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.
Com a resposta a la normativització i al gregarisme, Idiorítmia, o en l?esdeveniment d?una trobada reivindica la singularitat enfront de la individualitat neoliberal i ens convida a imaginar altres horitzons per a l?existència col·lectiva.

Aquest llibre és, potser, un dels més personals de George Steiner, un gran humanista europeu i pensador atípic. Les seves vivències i les qüestions que més han marcat la seva trajectòria intel·lectual (o li han interessat a cada moment) nodreixen aquest text memorialístic que va més enllà d?una mera autobiografia.
Incisiu, i de vegades provocador, Steiner desgrana qüestions com el multilingüisme i la traducció, el bé i el mal, la decadència de la cultura occidental, la música, la relació entre el mestre i el deixeble, la desaparició de l?excel·lència i la banalització de la cultura, el problema jueu, l?epistemologia humanística i l?hermenèutica, per acabar amb una anàlisi sorprenent sobre el significat de la ciència i la raó, de l?ateisme i la religió.
Errata, Els llibres que no he escrit i Fragments (d?un pergamí malmès pel foc) podríem dir que són els tres llibres amb què Steiner ha fet examen de la seva vida.

Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l?esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual.
Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d?imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present; ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n?explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada.
Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemònics neoliberals i a l?individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de pràctiques que sorgeixen als marges de les inèrcies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l?espai públic.

Petróleo recoge un conjunto de textos en los que, desde el ecosocialismo, los ecofeminismos y la antropología, se reflexiona sobre la actual crisis civilizatoria, el colapso ecológico y el inminente fin de las energías fósiles.
Bajo lo que parecen problemas técnicos subyace, en realidad, la necesidad de una mutación cultural: el aumento de las temperaturas y la destrucción de los hábitats no tienen fácil solución si no se limita el consumo. Además, buena parte de los elementos que configuran nuestra civilización como la red de transporte, las telecomunicaciones, la alimentación o la moda dependen del petróleo, una materia que es finita.
Más allá de dibujar un complejo escenario de futuro, las aportaciones incluidas en este libro llaman a poner a trabajar la imaginación para transformar las relaciones sociales y nuestras formas de vida.

Aquests dos assaigs breus, escrits amb set anys de diferència, entonen el mateix crit d?alerta: que el ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses, i que ha donat peu al fenomen del populisme, amaga el ressorgiment del feixisme. Riemen reivindica que cal mantenir viu l?humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus o Natalia Ginzburg (entre molts altres pensadors dels quals parla en aquest volum) per combatre la ignorància, l?estupidesa organitzada, l?odi i la por que promouen determinades elits polítiques per destruir l?esperit autèntic de la civilització democràtica, basat en la veritat, la bellesa i la justícia.