L’Octavi s’ho passa molt bé mirant com treballa el seu pare al taller. I també li agrada jugar amb els amics i fer la croqueta pel passadís. Un dia l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i, com que no és un superheroi per transformar el món al seu gust, haurà de fer-hi front a la seva manera.

A la botiga ELS ENCANTS DE LA MEMÒRIA hi ha de tot. La Blanca no es cansa de recollir tota mena d’objectes que la gent pensa que ja no valen per a res i amb les seves mans prodigioses és capaç de donar-los una vida nova. Un home molt curiós entra a la botiga a tafanejar i s’adona que totes les coses, per insignificants que semblin, tenen una història per explicar. I si no us ho creieu, escolteu, escolteu què diuen...

¿Qué es real? ¿Qué podemos conocer? ¿Cual es la fuente de la verdad? ¿Por que existe algo en lugar de nada? ¿Qué es el espíritu humano? ¿Qué es el mal? ¿Debemos tener fe? ¿Existe el libre albedrío? Estas son algunas de las preguntas que nos formulan los grandes filósofos. En el presente libro, Leszek Kołakowski habla de treinta filósofos de tal modo que aflore una idea de cada uno de ellos, la idea crucial que constituye el pilar de su pensamiento.

George Steiner hauria volgut dedicar algun dels seus llibres a determinats temes que li interessaven però, per una raó o una altra, no s?hi va posar. El llibre que sí va escriure és aquest que teniu a les mans i en el qual tracta dels set temes que van quedar en el tinter: Needham, el gran sinòleg i científic anglès, com a exemple de la magnitud d?un coneixement fora mesura; l?enveja, un sentiment que pot transformar la percepció del món; la riquesa de l?erotisme i les relacions sexuals en diverses llengües; la condició jueva i el sionisme; l?educació, els seus límits i els seus horitzons; la inconfessable relació dels homes amb els gossos; i la fe, la qüestió de Déu.
Els llibres que no he escrit, juntament amb Errata. Una vida a examen i Fragments (d?un pergamí malmès pel foc) són les tres obres més autobiogràfiques i testimonials de George Steiner.

Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N?hi ha que sembla que s?hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n?hi ha que fan l?efecte d?haver publicat sense haver acabat d?escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d?estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d?escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants. Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d?exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar... o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

Aquest és un llibre d?història i de memòria personal, un reportatge viu del destí d?Europa des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, reconstruït a través de la mirada i la trajectòria vital de Timothy Garton Ash. Testimoni directe d?alguns dels esdeveniments més dramàtics i significatius dels darrers setanta anys, Garton Ash teixeix un relat historiogràfic a partir de la pròpia experiència, d?anècdotes, entrevistes i trobades amb els protagonistes de cada moment disseminats per tot el continent. El dia D, la vigilància de la Stasi, l?acció dels estibadors polonesos, els guerrillers albanesos a Kosovo, el desencadenament del Brexit, els adolescents revoltats a la perifèria degradada de París... troben un lloc en aquest mosaic d?una Europa que cal pensar per entendre?n la deriva i ser capaços de defensar el que hem aconseguit col·lectivament malgrat tot.

«Fins que no s?ha pintat un gris, no s?és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s?ha pensat el gris, no s?és filòsof». I aquest és el punt de partida d?aquest assaig de filosofia moral i política, però també d?estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l?art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d?un estat d?ànim, de la burocratització generalitzada, de l?ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l?època moderna.