Con un carácter casi autobiográfico, George Steiner trata en esta obra de los siete temas sobre los cuales le hubiera gustado escribir pero que, por alguna razón u otra, no ha llegado a hacer. Dedica un capítulo a cada una de estas posibilidades: Joseph Nedham, el gran sinólogo y científico inglés, como ejemplo de la magnitud de un gran conocimiento; la envidia, un sentimiento capaz de transformar la percepción del mundo; la riqueza del erotismo y las prácticas sexuales en diferentes lenguas; la condición judía y el sionismo; la educación, sus límites y sus horizontes; la inconfesable relación de los hombres con los perros; y la fe, la cuestión de Dios.

Las preguntas de los grandes filósofos se concibió como un ciclo de conferencias que fue emitido por la televisión polaca TVP2 y posteriormente publicado en tres volúmenes, entre el año 2006 y el 2008. ¿Qué es real? ¿Qué podemos conocer? ¿Cuál es la fuente de la verdad? ¿Por qué existe algo en lugar de nada? ¿Qué es el espíritu humano? ¿Qué es el mal? ¿Debemos tener fe? ¿Existe el libre albedrío?... Estas son algunas de las preguntas que nos formulan los grandes filósofos. Leszek Kołakowski habla cronológicamente de treinta filósofos de tal modo que aflore una idea de cada uno de ellos, la idea crucial que constituye el pilar de su pensamiento. Cierra cada lección con una pregunta inspirada por el pensamiento del filósofo que invita al lector a buscar sus propias respuestas.

A partir d’una lectura atenta del gravat Melancolia I, de Dürer, i del quadre Paisatge amb sant Jeroni, de Patinir, Jordi Llovet esbossa una teoria de la història: l’anàlisi iconogràfica es revela insuficient per entendre l’anticipació en el temps, o la premonició, que moltes obres d’art contenen. La filosofia, la literatura, la religió, l’economia o la societat també donen sentit als objectes artístics. No n’hi ha prou d’anar a les fonts i a la tradició per entendre’ls. El futur ajuda a interpretar les creacions del passat. Aquesta divagació sobre la història de l’art que ens ofereix Jordi Llovet ens convida a reflexionar sobre els grans canvis de la nostra època.

«La literatura i la filosofia, tal com les hem conegudes, són productes del llenguatge. De manera inalterable, aquest és el seu terreny ontològic i substantiu comú. El pensament en la poesia i la poètica del pensament són actes de gramàtica, actes de llenguatge en moviment. Els seus mitjans i les seves restriccions són els de l’estil. Tant la poesia com la filosofia són circumscrites per l’indicible, en el sentit directe d’aquest mot. L’objectiu de la poesia és reinventar el llenguatge, fer-lo nou. La filosofia s’esforça a fer que el llenguatge sigui rigorosament transparent, el vol depurar de tota ambigüitat i confusió.» G. S. Aquestes paraules de George Steiner ens situen al moll de l’os d’aquest assaig brillant i suggestiu que, més enllà de les tesis que defensa, constitueix un recorregut extraordinari per la filosofia i la poesia de la tradició occidental, des de l’hel·lenisme fins a Paul Celan. És, sens dubte, una invitació a escoltar la música del pensament de més a prop.

Poder pensar raonadament i expressar-nos sense les traves dels dogmes i la censura és una idea de llibertat que ens ha llegat la Il·lustració i encara avui té plena vigència. Però la llibertat no és mai absoluta. Fins i tot en la democràcia més oberta la llibertat individual està limitada per la llei i per tota una sèrie de normes no escrites que permeten viure en el respecte i la decència. Hi ha un sol concepte de llibertat? Els valors que justifiquen la defensa de la llibertat són universals? Si la llibertat d’expressió és un dret humà fonamental, i un requisit per a la democràcia, pot ser el detonant d’una intervenció militar? Si la defensa a ultrança dels valors occidentals pot convertir-se en dogma, aleshores la llibertat pot ser una forma d’absolutisme? Ian Buruma, en aquest llibre, examina les diverses formes de llibertat, i particularment les de la llibertat d’expressió. Buruma parla dels drets de les minories i dels prejudicis de la majoria, de la necessitat del compromís social i de la delimitació de les restriccions de la llibertat.

Hans Magnus Enzensberger proposa una reflexió crítica al voltant de la Unió Europea. Fa un recorregut per la seva història, de l’esperit amb què va néixer fins a l’entramat burocràtic i funcionarial en què s’ha convertit, al servei d’una filantropia despietada que, silenciosament, ha penetrat en tots els racons de la vida dels ciutadans europeus. Si la política hauria de ser el nucli del projecte europeu, ara podem constatar que ha quedat bandejada, i l’economia, i encara més l’especulació financera, ha esdevingut la força indomable que ha deixat el ciutadà europeu completament al marge de qualsevol intervenció.

Ramin Jahanbegloo nos habla sobre la especie humana, que es una e indivisible y sobre las sociedades humanas, que poseen una cultura, unas costumbres y unos usos diferentes. Tener una cultura es indispensable para la supervivencia del individuo.
Prólogo de Tzvetan Todorov.

En aquest breu assaig, l’historiador Carlo Ginzburg fa una lectura del Leviatan de Hobbes des de la contemporaneïtat, i centra el seu discurs no solament en els antecedents i la manera com es va gestar aquesta obra, sinó en una de les nocions clau per entendre-la, la idea de la por. L’originalitat i la clarividència dels arguments de Ginzburg dibuixen els orígens d’un Estat que amenaça terror, l’exerceix i el pateix, i apunta cap al futur d’un nou Leviatan.

"El descubrimiento de América por los europeos se lleva a cabo bajo el imperio del mito y la ficción. Esto trazará poco menos que un destino para América Latina: ser vista o entendida por los europeos a menudo con los mismos ojos fantasiosos con que la vieron los primeros navegantes que pisaron su suelo." Mario Vargas Llosa