El libro reúne once entrevistas a profesionales del mundo de la educación (pedagogos, psicólogos, educadores, filósofos): CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila cree que educar es apasionante y hablar de ello también, desde la experiencia y desde la reflexión. El humor y la responsabilidad no son incompatibles en este ámbito, y todo lo que pueda infundir confianza y alegría entre todos los agentes implicados contribuye a crear un tejido de complicidades imprescindible en la tarea de educar. Estas conversaciones son una invitación al debate. Cada uno de los participantes en este libro habla desde experiencias y visiones muy distintas pero con una sola vocación: la ambición de llegar a hacer bien las cosas en las aulas, en la calle y en casa. Este libro quiere acompañar a las familias y a los maestros, y aprender juntos a educar con convicción y optimismo.

De sempre, els que fugen de la violència i la brutalitat de les guerres han anat a buscar refugi en altres indrets on poder tenir una vida digna: vénen a picar a casa, i per als que som darrere la porta, els refugiats sempre han estat uns desconeguts, uns estranys que generen por pel sol fet que no sabem qui són. Ara aquesta dinàmica històrica s’ha imposat al món de manera generalitzada. La «crisi dels refugiats», i la dels immigrants, permanentment difosa pels mitjans de comunicació, aclapara Europa i presagia el col·lapse del nostre sistema social. Ha generat un veritable «pànic moral» entre la gent que sent amenaçat el seu benestar. Zygmunt Bauman analitza els orígens, les causes i l’impacte d’aquest pànic moral i de la crisi humanitària que estem vivim. Clama perquè assumim la nostra interdependència com a espècie, i construïm ponts, no pas murs, que ens permetin viure junts de manera solidària i cooperativa amb les nostres diferències d’opinions i creences.

Aquest és un llibre de filosofia de guerrilla. Pensar radicalment fa que ens relacionem amb el que som i amb el que fem a través de preguntes no esperades que tenen conseqüències no previstes. La filosofia crea, així, el seu propi camp de batalla. Els textos aplegats en aquest llibre fan del pensament un lloc d’interpel·lació i de trobada, obren camins, i el conjunt és un mapa inacabat de pistes perquè cadascun de nosaltres ens en servim per transformar la vida. Aquí el pensament se’ns presenta com una força personal i col·lectiva, íntima i pública, singular i plural, irreductible i comunicable.

En Tomeu i l’Enric són molt bons amics. L’Enric sempre ha proposat a en Tomeu de fer coses plegats: de petits, jugar a la plaça; de joves, anar a ballar; de grans, passar les vacances amb la família... però l’Enric sempre s’ha estimat més fer bombons, a tota hora!

Els noranta-sis articles aplegats en aquest llibre són una invitació a la reflexió, a posar en qüestió allò que ens envolta i que se’ns presenta en forma d’imatges, gestos, paraules... i també el que configura la nostra memòria, amb els seus secrets i les seves trampes. Xavier Antich comparteix la seva manera de mirar amb pensadors, escriptors i artistes; amb els protagonistes anònims de les tragèdies del nostre temps; amb els lectors que se sentin interpel·lats per aquest desig d’anar més enllà de l’aparença de les coses. La brevetat, la precisió i la paraula justa al servei de la claredat de les idees fan d’aquests articles un exercici de filosofia (en minúscula) a l’abast de tothom

La realitat ens oprimeix i vivim sota la pressió de malestars de tota mena, alimentats pel consumisme, els mitjans de comunicació, les xarxes i els sistemes d?organització social. En aquest context, l?estrès esdevé indissociable de la societat contemporània.
Quin pot ser el paper de l?individu com a subjecte actiu en aquesta comunitat estressada? En aquest assaig breu i perspicaç, Peter Sloterdijk, ens dona la resposta reivindicant una certa idea i experiència de la llibertat, més a prop de la noblesa o de la generositat que no pas de la voluntat o de l?acte de triar.

Aquest any l’Enric no farà vacances amb la família. A casa han passat coses difícils de pair. Els apres volen que se n’allunyi i que a l’estiu se’n vagi a un poblet de Sòria amb uns amics. L’Enric necessita canviar d’aires i allà la Lia i el Salva l’hi posaran fàcil, sobretot quan se’ls acudeix entrar d’estranquis al castell de Berlanga de Duero. Aquest és un llibre ple de misteris per descobrir!

La realitat ens oprimeix i vivim atrapats sota la pressió de malestars de tota mena, alimentats pel consumisme, els mitjans de comunicació, les xarxes i els sistemes d’organització social. Podríem dir que l’estrès és una condició de la societat contemporània. Quin pot ser el paper de l’individu com a subjecte actiu en aquesta comunitat estressada? La resposta de Peter Sloterdijk, en aquest suggestiu assaig, passa per una certa idea i experiència de la llibertat, més a prop de la noblesa i a la generositat que no pas de la voluntat.

Recull d’onze entrevistes a personalitats del món de l’educació: CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de l’experiència i des de la reflexió. L’humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca d’educar. Les onze converses que recollim en aquest llibre són una invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben diferents ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.

Amb aquest llibre celebrem el 90è aniversari d’Oriol Bohigas, una personalitat clau de la Barcelona i la Catalunya de la segona meitat del segle XX. A la seva sòlida trajectòria professional com a arquitecte i com a artífex de la transformació urbanística barcelonina, s’hi ha afegit una activa militància cultural que ha tingut ressò en el món acadèmic, editorial i museístic, o al capdavant d’institucions cíviques com el FAD o l’Ateneu Barcelonès. Bohigas s’ha distingit per una manera de fer oberta i resolta, donant sempre la seva opinió sense embuts, sacsejant l’acomodament de la correcció política. Ho acrediten set dècades d’articulisme bel·ligerant a la premsa. Ignasi Aragay ha fet una tria de quaranta-un articles publicats al llarg d’aquests anys, amb la voluntat d’oferir un retrat del tarannà d’Oriol Bohigas a través dels seus textos i d’il·lustrar la idea de la Catalunya culta, civilitzada i creadora que infatigablement ha defensat. Un recull que és, sobretot, un elogi de la modernitat.