Un retrat sense pietat de l'ocàs de l'aristocràcia europea del 1900 per un dels grans autors de l'impressionisme alemany.
Després d'un llarg viatge pel sud d'Europa, Felix von Bassenow torna al castell i les propietats familiars. Allí es retroba amb la seva dona, l'elegant i malaltissa Annemarie, que després de perdre un fill se sent cada dia una mica més lluny de la vida terrenal. Felix confia que la seva dona no trigui a sobreposar-se al seu estat nerviós, però l'Annemarie s'ha envoltat de persones que la protegeixen i li recorden constantment la seva pèrdua: l'oncle Thilo, un home brillant que tothom admira, i la seva millor amiga, la senyora von Malten. En l'atmosfera sufocant d'un castell en decadència, en Felix es deixa seduir per la jove Mila, mentre presencia l'enfonsament de les seves pròpies conviccions i d'un món que ell es creia cridat a perpetuar.

La biografia d'un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda al nostre país, i que fou afusellat a mans dels franquistes durant la Guerra Civil.

Manuel Carrasco i Formiguera és una figura cabdal per entendre la història passada i present del catalanisme, i un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda en la història del nostre país durant la primera meitat del segle XX. A través del seu ideari -cristià, catalanista, antimonàrquic radical- i de la seva obra de govern, tant a la Generalitat de Catalunya com a l'Ajuntament de Barcelona, però també en entitats d'àmbit més reduït, l'historiador Lluís Duran ens descobreix la biografia i el llegat polític d'un home que va consagrar la seva vida a defensar Catalunya, la democràcia i la República, encara que això li comportés represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera i, en plena Guerra Civil, un judici sumaríssim que el condemnà a l'afusellament per les tropes franquistes. Seguint la seva trajectòria política de la Joventut Nacionalista a Acció Catalana -Partit Catalanista Republicà, passant per la fundació d'Unió Democràtica de Catalunya-, ens acostem a un home que ha deixat un llegat inigualable per a les futures generacions.

Coincidint amb el centenari de la cèlebre A la recerca del temps perdut, presentem una acurada selecció d'alguns dels millors fragments d'aquesta obra magna.
Escrita per Marcel Proust entre el 1908 i el 1922 i publicada originalment en set volums, en A la recerca del temps perdut es relata, en primera persona, la vida d'un jove d'una família burgesa de París que vol ser escriptor, però sobretot és la història de la seva vocació. La narració, circular, comença al final de la història, en el moment en què el protagonista es convirteix en escriptor i comença la redacció del llibre que el lector té entre les seves mans.
Un volum que busca ser l'escletxa d'entrada al món dels records d'A la recerca del temps perdut i revelar al lector del segle XXI una realitat que, en un joc de subtilesa inigualable, és més real que la pròpia experiència quotidiana, destinada a perdre's en el temps.

Una invitació a conèixer els paisatges que van inspirar 20 artistes cèlebres que van viure a Catalunya.

L'entorn, les amistats, la parella o l'obra d'altres creadors han estat, tradicionalment, font d'inspiració per als artistes, com ho ha estat també el paisatge. Aquest llibre ens porta de ruta per una vintena de paisatges catalans que van inspirar i modelar l'obra de grans artistes de la pintura, l'arquitectura o l'escultura, entre els quals dones artistes que no han rebut el reconeixement que mereixien i les obres de les quals són un patrimoni que cal reivindicar, com Olga Sacharoff, Lluïsa Vidal, Emília Xargay o Núria Llimona. El recorregut també és una finestra oberta per endinsar-se en vessants poc coneguts de la vida dels protagonistes i una crida a fer nous passos que permetin posar a l'abast de tothom el gaudi d'obres d'art que habitualment estan guardades en magatzems o en col·leccions privades.
Amb el testimoni i l'anàlisi d'historiadors de l'art i arquitectes, el llibre retrata el vincle emocional que es va establir entre 20 artistes i 20 paisatges de Catalunya i de la Catalunya Nord.

Les reflexions sobre el món del teatre, la poesia i la traducció d'una de les veus més reconegudes de la cultura catalana.

Aquest volum comprèn diferents textos de Feliu Formosa (­reconegut poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic català­) escrits entre el 1969 i el 2001, que giren al voltant dels tres grans camps en els quals ha basat la seva tasca intel·lectual i professional: el teatre, la poesia i la traducció. Hi podem trobar pròlegs, presentacions de llibres, ponències per a simposis i jornades diverses, comentaris per a espectacles teatrals, etc. I també s'hi inclouen textos sobre dos temes als quals l'autor ha dedicat molts anys de la seva carrera: la literatura alemanya i Bertolt Brecht, de qui Formosa ha traduït molta obra i ha coordinat la publicació del seu teatre complet.
La seva llarga experiència en el camp de la traducció, la seva tasca poètica que se'n deriva i la seva relació directa amb la pràctica escènica poden conferir un gran interès a aquests textos assagístics sobre la llarguíssima experiència d'aquest autor català dins el món de la cultura catalana, que va ser premiada amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2005.
L'autor treballa en un segon volum que comprendrà textos del 2001 fins a l'actualitat.

La història il·lustrada de la ciutat de Lleida per als més petits de la casa.
Aquest és un llibre d'història, un llibre d'històries. Un llibre molt il·lustrat, amb una aposta visual actual, atractiva i suggeridora. Un llibre perquè els nens i els joves (i els no tan joves) coneguin aspectes bàsics de la història de la nostra ciutat, i això faci que se l'estimin més.
Des dels ilergets i els romans fins al modernisme, passant per setges, construccions imponents, grans celebracions i guerres cruentes, amb musulmans, jueus i cristians. Tot hi cap i tot ens interessa.

Presentem una nova edició d'aquest gran clàssic de la literatura de terror.
El jove advocat Jonathan Harker viatja a Transsilvània per tractar amb el comte Dràcula els aspectes legals de la compra d'uns quants immobles de Londres en què ell ha actuat com a representant de l'aristòcrata. En arribar al seu castell comença a notar detalls molt estranys, tant en l'amfitrió com en l'edifici, que desperten les seves sospites... i no triga gaire a adonar-se que ell ja no és un hoste sinó un ostatge en el castell en ruïnes i envoltat de llops del comte Dràcula. Conscient que corre perill, avisa per carta la seva promesa, la Mina, que s'ha quedat a Anglaterra en companyia de la seva millor amiga, la bellíssima i seductora Lucy. Dràcula és una obra mestra de la literatura de terror, un clàssic que fixa les bases del gènere de vampirs, presentant uns personatges tan inoblidables com el mateix comte Dràcula o el caçador de vampirs per excel·lència, el professor Van Helsing. Plantejada com una la novel·la epistolar, es construeix sobre les cartes creuades dels personatges i les cròniques dels seus diaris personals, i té una qualitat literària i una habilitat narrativa més que remarcables, ja que els personatges tenen graus de coneixement diferents sobre l'acció, la qual cosa fa que en resulti una lectura addictiva que gira al voltant de la lluita constant entre el bé i el mal.

Una història de la fascinació a Europa per l'antic Egipte des del segle XVIII fins al segle XX.

L'antic Egipte evoca un món de ressonàncies màgiques, de dinasties llegendàries i de saviesa oculta darrere de jeroglífics incomprensibles. A Europa, després de les especulacions esotèriques de l'egiptomania al segle XVIII, al segle XIX les audiències s'apropen a l'antic Egipte a través de l'òpera i de visites al museu, on admiren els objectes arqueològics i el repertori d'imatges de l'estil neogipci. Al segle XX l'interès per Egipte forma part de la cultura de masses i apel·la a un univers simbòlic que interpreta de manera nova i sorprenent les deïtats, els rituals funeraris o l'escriptura jeroglífica.
Aquest llibre ens obre els ulls als nombrosos vestigis que la seducció pel mon egipci ha deixat a Barcelona. En trobarem als cementiris; en edificis públics; en obeliscs commemoratius; en arquitectures efímeres; però també en objectes quotidians, en la literatura de viatges, en escenografies teatrals i en pel·lícules projectades a Barcelona. Tots aquests elements, expressió local d'un somni universal, van associats a noms com ara Josep Vilaseca, Francesc Soler i Rovirosa, Eduard Toda o Oleguer Junyent, inspiradors de l'egiptomania que encara es viu avui a Barcelona.

Una novel·la sobre la devastadora influència de l'atzar en el destí de cada individu en el marc de l'exili sud-americà durant la Segona Guerra Mundial.
Amb el rerefons de la Segona Guerra Mundial, el protagonista d'aquesta novel·la, marcat per un passat dramàtic, es veu impel·lit a marxar de la seva França natal i abandonar el que queda de la seva família. El destí el porta al continent sud-americà, on, de mica en mica, va canviant sota la influència de les seves noves coneixences: la Carmen, amb qui viurà una apassionant història d'amor; el Diego, un home més gran i experimentat a qui confiarà els seus dubtes; una adorable gossa que l'ajudarà a suportar l'aclaparadora soledat, i don Guillermo, que l'acull i li dona feina en una propietat vitivinícola. I més enllà de tots ells, la torre d'un far, un edifici que sembla tenir ànima pròpia i que s'alça majestuosament davant del Pacífic.
Ànima de sal és un relat que col·loca l'ésser humà davant del món com una peça fràgil i insignificant, completament a mercè dels esdeveniments, i alhora demostra la insòlita capacitat d'adaptació de cada individu, que només es posa de manifest enmig de les tempestes.

Un llibre, una veu: una combinació màgica. Una reivindicació de la lectura compartida com a estratègia de millora individual, familiar i social.
En una era dominada per internet, les noves tecnologies i la immediatesa, la periodista nord-americana especialitzada en literatura infantil Meghan Cox Gurdon ens demostra que la lectura compartida és un recurs extraordinari a l'hora de millorar les capacitats intel·lectuals i afectives d'infants i d'adults, així com una manera de refermar els vincles familiars i socials.
Basant-se en estudis científics de psicologia i neurociència, i en vivències i experiències reals ­en cases, en escoles, en hospitals...­, l'autora analitza els beneficis de dedicar una estona al dia a la lectura en veu alta amb els fills, amb els alumnes o amb malalts a qui els sigui impossible llegir, i són tantes i tan evidents que a hores d'ara els neurocientífics consideren la lectura en veu alta un dels indicadors més importants en el grau de felicitat i benestar.
En un llibre rigorós i planer, Meghan Cox Gurdon reivindica el fet de llegir en veu alta com una activitat reconstituent que ens ajuda a recuperar allò que la tecnologia ens pren. És un acte senzill, però amb unes repercussions complexes i meravelloses, en què no cal gairebé res: tan sols un llibre, un lloc tranquil i almenys dues persones disposades a gaudir del plaer que és compartir aquesta estona màgica.