L'autor adscriu la seva poesia al que anomena «poesia de la mediocritat», una poesia que defuig qualsevol intent d'excel·lència, que evita la falsa puresa que és tan aliena al fet de la vida, i que podem trobar a la mirada sobre qualsevol temàtica. Allò que l'aglutina, com és el cas dels poemes aquí reunits, és el seu tractament: mitjançant el llenguatge, intenta esbrinar què s'amaga rere les coses i els esdeveniments, comuns i mediocres, que conformen el dia a dia i tot allò amb què podem relacionar-los. Així, és una poesia quotidiana, de vegades irònica, sobre la vida més prosaica o sobre la mort (de persones concretes); sobre les divinitats, la mitologia i el pas del temps; sobre la memòria i els records, o la presència i l'absència dels fills i la natura, on destaca la mar Mediterrània com un territori filosòfic i emocional que es va dissolent. Tot plegat, un espai personal (com tot allò que conforma la geografia de qualsevol individu) contemplat des d'un mur de pedra seca on l'autor s'asseu en un intent per consolidar tot allò que acaba conformant-nos.
XXVII Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada.

Manuel Capdevila i Font és un animador cultural i musicògraf de prestigi nacional i internacional. Ha dedicat més de 40 anys de la seva vida a les Joventuts Musicals de Barcelona, i ha format part o ha participat en la fundació de nombroses entitats, fundacions i concursos musicals. Aquest volum fa un recorregut pels esdeveniments i els noms més importants de la música clàssica catalana, espanyola i internacional de bona part del segle XX, a través dels seus records i de la documentació que ha anat recollint i arxivant curosament.
Obra guanyadora del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2021.

En el París luxós i crepuscular del 1900, els plans de matrimoni d'una parella topen frontalment amb els convencionalismes i la hipocresia de l'aristocràcia del Vell Continent.
Un elegant cavaller novaiorquès anomenat John Durham arriba a París amb la intenció de demanar matrimoni a la seva amiga d'infantesa, la Fanny Frisbee, que ara ja és tota una dona acostumada a la sofisticació del Vell Continent. Encara que tots dos estan molt enamorats, el pla té un greu impediment: la Fanny està separada (però no divorciada) del marquès de Malrive, un aristòcrata dissolut que es nega concedir-li el divorci per evitar l'escàndol que, fins i tot, està disposat a retirarli la custòdia del fill que tenen en comú. Durham, resolutiu i directe, demana ajuda a la cunyada de la Fanny, l'enigmàtica Madame de Treymes, que es mostra disposada a intercedir per ells, però a la seva manera.
Edith Wharton, la primera dona en guanyar el premi Pulitzer.

Els protagonistes d'aquesta nouvelle són una dona i un home obsedits per la recerca de la bellesa, l'excel·lència literària i la sublimació de l'estètica, per l'amor a l'art i l'art de l'amor. En aquesta història ­volàtil, fortuïta, fugissera­, un escultor empedreït i una escriptora incipient ­intèrpret també de música­ conflueixen per atzar a Altea, on l'art i la bohème són el pa de cada dia.
Embolcallats per un ambient propici, començaran un joc de seduccions en què tots dos quedaran enviscats: en la carn que s'esculpeix pacientment amb el cisell a la mà i els mots que s'escriuen sobre el llenç del poema. Una història en què la fin'amor i la folla amor ausiasmarquianes, l'amor educat i la passió desbocada d'Estellés esdevenen la consigna i alhora un fat irreversible.
Una història bella i tràgica alhora, com la llegenda d'Althaia, l'heroïna grega, o la del déu Apol·lo i la nimfa Dafne, immortalitzada en la famosa escultura de Bernini, al·legoria de la relació única, extraordinària, irrepetible, entre els protagonistes.
XLI Premi de Narrativa Curta «25 d'abril» Vila de Benissa 2021.

Sota l'esqueix, la tanyada és un recull de poemes escrit fonamentalment des de la gratitud i el record. Constitueix un diàleg amb el fill perdut i pregonament enyorat, en un marc en què la natura esdevé protagonista a través de la figura d'un pi llegendari ­el Pi Gros de Santa Maria del Camí, a Mallorca­, que al capdavall servirà al poeta per establir un paral·lelisme entre l'arbre ara malmès i esqueixat i la malaltia que, irreversiblement, va fent el seu camí.
Tanmateix, allò que sura tot al llarg del poemari és una sensació de serenitat i equilibri, de manera que Sota l'esqueix, la tanyada esdevé un exercici poètic que bascula entre l'inevitable dol i la gratitud per haver conegut el fill i haver pogut gaudir de la seva mirada, de la seva bonhomia, dels seus somriuresŽ
XLI Premi de Poesia «25 d'abril» Vila de Benissa 2021.

Michel Serrat tenia 80 anys quan finalment va tenir el desig de deixar testimoni dels esdeveniments que van marcar els primers anys de la seva vida. El resultat és aquest llibre, que explica en primera persona les seves vivències de la guerra civil, la fugida a França travessant els Pirineus amb la família quan era petit (el seu pare va ser l'últim alcalde republicà d'Olot), els camps de concentració francesos, l'ocupació alemanya i la resistència, la mort del seu germà, afusellat pels franquistes a Barcelona el 1946... I com la força vital i la confiança de l'autor li van permetre de tirar endavant malgrat les adversitats.
Obra guanyadora del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2020.

Els divuit contes que conté aquest àlbum són això que promet el pròleg que l'encapçala. Són històries d'amor que renuncien al sentimentalisme i als finals feliços per proposar-nos una experiència molt més valuosa: la de la literatura que no està renyida amb la realitat, sinó que ens convida a veure-hi reflectides experiències que se'ns fan molt properes.
Amb aquest recull intens i variat, que ha obtingut el primer I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig», la saviesa narrativa d'Isabel Olesti se'ns ofereix amb tota plenitud.
I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig».

El famós científic Melvin Sagarsky ha tornat a casa de la seva neta Ellie decidit a sacsejar la seva vida plàcida i calmada. Perquè en Melvin no és un avi com els altres. Fa un any va descobrir una fórmula de rejoveniment del cos que va provar primer de tot en ell mateix, i ara va pel món amb l'aparença d'un noi de catorze anys, encara, que quan obre la boca, és ben clar que continua sent un vell maniàtic i malcarat.
L'Ellie i en Melvin uniran forces per guanyar el premi de la fira científica del comtat amb un experiment tan esbojarrat que farà tremolar els fonaments familiars, els del laboratori de ciències de l'escola i, de passada, els de tota la comunitat científica.
Després de l'èxit d'El peix número 14, tornen les peripècies de l'Ellie Cruz i en Melvin Sagarsky, una parella de científics una mica tocats del bolet que serien uns grans candidats al Premi Nobel... si hi hagués un Nobel de fer riure.

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.
L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.

Entre el final de la segona guerra mundial i en els anys 60, Europa va viure una intensa polèmica entre dos fars de la intel·lectualitat parisenca, Camus i Sartre. Tot i que al començament eren bons amics es van anar distanciant i les seves diferències van fer que la seva relació travessés unes turbulències que els van marcar profundament. La mort de Camus va fer que la reconciliació no es pogués començar ni a albirar. Els seus posicionaments respecte dels totalitarismes, la Resistència o l'ús de l'arma nuclear els van separar cada vegada més. Però la qüestió de fons sempre va ser si cal donar prioritat a la justícia o a la llibertat, i si la fi justifica sempre els mitjans. El debat va recórrer l'Europa de l'època, i encara avui intentem donar-hi resposta. Tanmateix, al nostre país, hem preferit no plantejar-nos el dilema i hem fet com si no existís.