«M?heu demanat que escrigui tot el que sé sobre l?home anomenat Shetland Jack. I és el que faré. Us explicaré que difícil que ha estat la seva vida. I descobrireu la terrible veritat que s?amaga darrere de la seva misteriosa desaparició. Però la història d?en Shetland Jack no s?acaba quan van trobar el seu vaixell abandonat al port de Glasgow. I ara el seu destí ha esdevingut part del meu propi destí. Sobre això també hauré d?escriure, per molt dur que em resulti. I és que, de vegades, simplement voldria oblidar aquell llarg hivern a la casa d?Oswald Street i totes les coses terribles que hi van passar. La vostra amiga, Sally Jones.» Però aquesta vegada, si alguna cosa surt malament, la Sally Jones s?hi juga la vida!

En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, un indret amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. A la ciutat dels canals, el narrador retroba la tranquil·litat i l’energia, i es deixa seduir no només per la bellesa dels carrers, dels palaus i de les places, sinó també de les noies que va trobant a cada cantonada. En el viatge de tornada, el narrador s’assabenta del compromís d’en Saint-Loup amb la Gilberte Swann, i a continuació decideix passar una temporada als afores de Combray, a casa d’ella, que ara ja és una dona casada.

Per a Federico García Lorca, durant l’últim any i mig de vida, Catalunya va ser un escenari privilegiat per a la seva expansió artística i personal. Des de l’Empordà, on va compartir vivències amb els Dalí, fins a Barcelona, la ciutat que el va veure triomfar com a autor dramàtic de la mà de Margarita Xirgu. Però no només va fer estades en aquests dos llocs. Salvador Giné, apassionat per la història, segueix el seu itinerari vital a través del país i ens fa de guia per descobrir els indrets on va viure o que va visitar.

Els infants i els joves sempre mostren molt d’interès per la prehistòria. És per això que el famós prehistoriador Jean Clottes (Esperáza, Llenguadoc, 1933), especialista en pintura rupestre, va demanar als seus set nets (de 6 a 16 anys) que apuntessin totes les preguntes que els vinguessin al cap sobre aquest període apassionant, fossin del tema que fossin. I aquest llibre és el recull d’aquestes preguntes, variades i sovint sorprenents, i de les respostes que els va donar el seu avi, que intenten explicar —si més no, pel que sabem fins ara— com eren realment els humans d’aquella època. Tot i que de vegades les respostes de Jean Clottes ens porten a formular-nos nous interrogants.

Més enllà d’ajudar-nos a restablir la calma en temps de neguit, el silenci és escolta, és interrogació, és meravellar-se, és comunió amb tot, és saviesa. De tot això parla el nou llibre de Teresa Guardans. I ho fa d’una manera pràctica, explicant el perquè i el com, i alhora repassant recursos que ajuden a fer-li espai en el nostre dia a dia amb propostes recollides d’un patrimoni cultural ric i divers, adaptades a les condicions de vida del present.

Miquel Villà (Barcelona, 1901 - el Masnou, 1988) és una de les figures més representatives del fauvisme a casa nostra, fortament influït per Cézanne i Vlaminck. Estudià a Llotja i, essent encara molt jove, va viatjar per Europa i Amèrica. El 1922 s’instal·là a París i exposà al Saló dels Independents. Participà a les tertúlies de Montparnasse, on conegué Duchamp, Gargallo i Togores. Eivissa i la Pobla de Segur són alguns dels paisatges de la seva obra, que de tota manera sempre té com a punt de referència el Maresme dels seus orígens familiars.

Amics i deixebles reten homenatge a aquest polifacètic home de lletres, traspassat dies després de la diada de Sant Jordi de l’any 2020. A través dels seus escrits, i també de textos esparsos de persones que el van tractar, ens acostem a la figura d’un home compromès i molt estimat al nostre país.

La part del foc és una reescriptura del llibre homònim de Maurice Blanchot en clau amorosa i, alhora, el tancament del díptic que l’autor va obrir amb Tanta gana (Premi Francesc Garriga de Poesia, 2018). Aquest llibre és un assaig d’escriptura poètica que s’erigeix com un diàleg, una contestació i una fusió amb Blanchot en una altra llengua, amb una altra forma i des d’un altre temps.

Ehrengard és una de les seves obres més personals i més rodones: una història amb princeses, palaus i malvats, una faula deliciosa sobre el mite de Don Joan amb una volta més irònica, més seductora, més a l?estil Blixen.
Her Cazotte, un pintor amb fama de ser el seductor més captivador de les corts europees, queda encisat per la bonica Ehrengard, una noia virginal i gens voluble. Com pot fer-s?ho per seduir-la?

De la caldera a l?oliago, de l?aguiat als frits, passant per les oranes, els cocs, els flaons i les formatjades? Des de fa segles, la cuina de Menorca ha aplegat olors i sabors molt variats, com a conseqüència de la seva privilegiada situació enmig de la Mediterrània.
El cuiner Josep Borràs i el seu fill Damià ?poeta, novel·lista, traductor i també gastrònom?ens conviden a entrar a la seva cuina per assaborir un centenar i mig de plats extraordinaris, en què trobareu el bo i millor de la cuina tradicional de l?illa.