La casa Amatller de Barcelona ens ofereix una gran oportunitat per valorar, en tota la seva riquesa de matisos, el Modernisme català, i alhora ens revela la polifacètica personalitat del seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, que volia crear una obra integral. El sumptuós habitatge que ocupa l’edifici (1898-1900) ens mostra la història del seu propietari, Antoni Amatller, que no solament va impulsar la indústria xocolatera familiar, sinó que també es va dedicar al conreu de la fotografia i al col·leccionisme.

La Lucy, una encantadora joveneta anglesa, està fent el gran tour pel continent acompanyada per la seva cosina gran, l’estricta i queixosa senyoreta Barlett. En arribar a Florència comencen els disgustos: l’habitació amb vistes a l’Arno que havien reservat, incomprensiblement, no està disponible. Dos hostes de la mateixa pensió, el jove George Emerson i els seu estrafolari pare, s’ofereixen a canviar-los les habitacions, a la qual cosa, d’entrada, elles es neguen... però la intercessió del reverend Beebe fa que finalment hi accedeixin. En aquesta ciutat italiana, on l’alegria mediterrània fa oblidar els prejudicis victorians, un sorprenent joc de malentesos suposarà el despertar a l’amor dels joves protagonistes.

En una comarca deshabitada i inhòspita de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d?arbres. Aquesta és la història d?Elzéard Bouffier, un home silenciós de muntanya que, sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l?envolta. Amb una extraordinària simplicitat que ens recorda El Petit Príncep, Giono ens fa el retrat d?un personatge que ens commou sense ni obrir la boca, i que testimonia l?enorme valor d?un gest tan senzill com és plantar un aglà i esperar que creixi. I repetir-ho milers de vegades?

Imagineu-vos que un dia us lleveu i veieu que, incomprensiblement, el cel s’ha tornat vermell! Totes les televisions, tots els diaris, tothom en parla a les xarxes... No hi ha cap altra notícia al món. Passen els dies i el cel continua sent vermellíssim. I els científics asseguren que això és degut a les emissions de gasos per l’activitat humana. I n’aporten proves irrefutables. Sens dubte tothom sortiria immediatament al carrer a demanar que es fes ja alguna cosa perquè el cel tornés a ser blau. I els polítics correrien a promulgar lleis. Però la realitat és que els efectes de l’escalfament global no són tan visibles. La qual cosa no vol dir que no existeixin. Aquest llibre vol demostrar que el cel s’està tornant vermell encara que no ho veiem i pretén esperonar-nos a actuar. Perquè el canvi climàtic ens ha d’importar. I ara és el moment.

Potser ja ho heu començat a notar: fins i tot els lectors de tota la vida estem canviant els hàbits de lectura i, sota els efectes de la comunicació digital, cada vegada ens costa més concentrar-nos i llegir sense interrupcions. I si això és el que ens passa als adults que tenim l?hàbit de llegir més arrelat, com ho afrontaran els nens i els joves que ara mateix s?inicien en la pràctica de la lectura? Quan siguin grans, podran llegir profundament? O bé la combinació de distraccions i la facilitat d?accés a les xarxes alterarà la seva capacitat de processar el que llegeixen? I com serà la progressió d?aquest canvi d?hàbits en els adults? Serem capaços de llegir com ho fèiem abans, d?una manera pausada, crítica i profunda, mentre a la pantalla del telèfon veiem com fan pampallugues els missatges que ens van arribant? Maryanne Wolf, especialista en lectura de l?UCLA, ens presenta d?una manera clara i amena les últimes investigacions científiques sobre com els nostres cervells reaccionen a l?estil de comunicació del segle XXI i proposa una sèrie d?estratègies per defensar la lectura pausada i el pensament crític en temps de sobreexcitació digital. Per sort, aquesta és una lectura que us mantindrà totalment enganxats.

Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herència al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, però el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny.

La Paule és una dona independent, bonica i divorciada que manté des de fa temps una relació desmenjada amb en Roger, un home de negocis força més gran que no sembla que vulgui fer un pas més. En aquest estat de frívola indefinició, la Paule coneix en Simon, un jove advocat americà que, enlluernat per l?encant d?ella, se n?enamora perdudament i li promet tot allò que en Roger no sembla disposat a donar-li. Durant un temps, ella procura mantenir-se?n a distància, fins que un dia la convida a un concert de Brahms. Publicada el 1959, quan Sagan tenia 24 anys, va ser portada al cinema el 1961, amb Ingrid Bergman, Yves Montand i Anthony Perkins en els papers protagonistes.

Aquest poemari de Laura Torres és un recull de poemes en què es plantegen preguntes sobre les formes d’explicar el final; sobre les estratègies que donen sentit a la caducitat de la pròpia existència.

A l’inici de la Guerra Civil, a Algemesí, va desaparèixer una obra titulada El somni de Sant Josep, que formava part del retaule de l’església, atribuït al mestre Francesc Ribalta. Va córrer la brama que s’havia cremat, però el maig del 2010, de manera misteriosa, el quadre va reaparèixer en una casa de subhastes de Madrid. La novel·la recrea les vicissituds que va viure aquell quadre i explica com en el període més convuls del segle alguns es van enriquir traficant amb valuoses peces d’art.

A Guaix, hi bateguen records d’una infantesa plena de misèria i el descobriment de la poesia.