Després de l?èxit de Barcelona: històries, curiositats i misteris, Barcelona secreta i Barcelona secreta 2, Xavi Casinos prossegueix el seu viatge als detalls més íntims de la ciutat, aquells que no surten a les guies però que amaguen una història i són, per tant, part de la història de la nostra ciutat. Aquest periodista i escriptor en desvetlla uns quants més en aquest llibre, escollits entre els que ha anat publicant al llarg dels darrers anys a la secció «Barcelona secreta» de La Vanguardia. El lector hi trobarà anècdotes, misteris i curiositats de la història de Barcelona, des dels romans fins als anys noranta. Tot plegat, en un recorregut visual ple de sorpreses a través de tots els districtes de la ciutat.

Després d?una estada llarga en un sanatori, on ha estat ingressat a causa dels seus recurrents problemes de salut, el protagonista torna a París en plena Primera Guerra Mundial i es troba una ciutat que viu pendent dels esdeveniments que es van succeint en els diferents fronts.
En el decurs d?un passeig nocturn, enmig d?un paisatge urbà completament a les fosques a causa de les alarmes antiaèries, coincideix per casualitat amb el baró de Charlus. Passejant pels carrers sumits en la foscor, tots dos mantenen una llarga conversa, durant la qual posen al dia tot el que els ha succeït en els anys que no s?han vist. Després d?acomiadar-se, el protagonista s?adona que està cansat i té set, però ho troba tot tancat. Atzarosament, va a parar a un establiment que sembla un hotel, però que, un cop ja és a dins, s?adona que és un bordell masculí. Allà veurà, d?amagat, el senyor de Charlus en una habitació, encadenat i fent-se fuetejar voluntàriament per un altre home. També hi trobarà en Jupien, el sastre que tenia el taller a sota de casa dels Guermantes i a qui temps enrere va enxampar mantenint relacions amb en Charlus. De fet, sembla que en Jupien és, precisament, el gerent d?aquest bordell.

Un jove advocat anglès instal·lat a Singapur rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació de cautxú. L’empresari arriba molt alterat i nerviós perquè la seva dona, la Leslie, ha estat arrestada per l'assassinat d’en Geoffrey Hammond, capatàs de la plantació i amic seu, i vol demanar a l’advocat que s’encarregui de la defensa. A priori no sembla un cas gaire complicat, especialment quan la Leslie al·lega que, la nit dels fets, en Geoffrey va intentar abusar d'ella aprofitant que estava sola a la casa de la plantació. A més, el testimoni de la Leslie sembla molt convincent, si més no fins que apareix una carta.

Aquest és un projecte artístic que uneix fotografia i poesia. Aplega seixanta fotografies de sor Isaura ?religiosa clarissa que va entrar al monestir de Pedralbes amb disset anys?, i trenta poemes en català i trenta proses poètiques en castellà de David Jou ?físic i poeta.
Amb aquest llibre, els autors reten homenatge a la comunitat de germanes clarisses, que durant set segles han desenvolupat la seva vida, la seva fe i la seva espiritualitat seguint les ensenyances de sant Francesc i santa Clara d?Assís. Dues mirades, des d?òptiques artístiques diferents, que conflueixen en l?art i en la contemplació de la bellesa, en què el cosmos, la lluna, les estrelles, les plantes i les flors ens parlen de la presència de Déu.

En un moviment que no és lineal sinó cíclic, la identitat es contorsiona en una dialèctica de canvis sense fi; cerca el seu centre i s’allunya de formes de dir —i de fer— imposades. Així, el subjecte esdevé un projecte que sempre es troba fent-se, en perpètua construcció.

El 31 de gener de 1994, de sobte, Barcelona va emmudir: s?havia cremat el Gran Teatre del Liceu, el coliseu líric més important de la ciutat.
Josep Maria Busquets, màxim responsable del Liceu entre el 1985 i el 1993, ens obre les portes d?aquest magnífic teatre per explicar-nos-en la història, mostrar-nos els espais més inaccessibles de l?edifici, i descobrir-nos un bon grapat de secrets que s?amaguen darrere el teló, entre els decorats i, fins i tot, sota les butaques de platea. Una crònica amena i suculenta que ens ajuda a entendre l?estructura i el funcionament del teatre d?aquella època i com el malaurat incendi va ser també una oportunitat de reforma que, fins aleshores, s?havia estat ajornant una vegada i una altra, sense pensar en les conseqüències.

Aquest llibre analitza la idea de Renaixement: què significa, quins impulsos va rebre i quin individu i quina societat s?hi van desenvolupar. Alhora, defineix què implica el concepte d?humanisme, que va ser la pedra angular d?aquest procés, i delimita els marcs temporals i territorials del moviment. Un cop establert el marc general, ens endinsa en les diverses modalitats de Renaixement: l?artístic,
l?arquitectònic, el literari, el musical, el científic i el religiós. El moviment renaixentista va ser global i va afectar tots els àmbits del saber.
També sabrem quins canvis va comportar en l?organització social i política, i què va implicar que l?home se situés al centre de la Creació. D?aquesta centralitat va sorgir el concepte d?home universal.
Moviment, continuïtat i globalitat, vet aquí els conceptes clau del Renaixement.

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l?origen en l?edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l?os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d?altres en els quals s?exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps ?fenòmens humans?. Aquests són els protagonistes d?aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d?animals salvatges, monstruosos o d?espècies estranyes, els museus de cera i els museus anatòmics. La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli històric fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.

Els Mellops són una família de porquets molt poc comuna. En comptes de quedar-se tranquil·lament a casa sense fer res, ells s’estimen més viure tota mena d’aventures: construir un avió i sortir volant a veure món, explorar el fons marí perseguint un tresor, buscar petroli... Però el millor de tot és que, després de tots els embolics en què es fiquen, el pare i els quatre fills —en Casimir, l’Isidore, en Félix i en Ferdinand— sempre tornen a casa per celebrar el final de la peripècia amb un deliciós pastís preparat per la senyora Mellops.

L’Stepan, un jove aristòcrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per això s’infiltra com lacai a casa de l’Orlov, un funcionari del règim tsarista, fill del cap de policia. L’Orlov és un home intel·ligent i cultivat, però sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocràtica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inútils com ell mateix. I de nit satisfer les seves necessitats amb la jove i bella Zinaida, esposa d’un altre funcionari, la qual anhela viure una gran història d’amor...