Una petita obra mestra de la literatura francesa i un dels títols més representatius de la resistència contra l'ocupació nazi.
L'any 1940, en una petita població de la França ocupada, un vell i la seva neboda es veuen obligats a allotjar a casa un oficial nazi. L'alemany, que és un home educat que sent una gran admiració per la cultura francesa, s'esforça per parlar en francès als seus amfitrions, que mai no li dirigeixen la paraula. Nit rere nit, el silenci obstinat de tots dos es converteix en la seva forma de resistència, tot i els esforços de l'oficial per fer-los veure que ell no és l'enemic.

Més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la continuació, en versió íntegra, d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions.
Després de l'èxit de Donetes, Louisa May Alcott va escriure'n la continuació, en què les quatre germanes March prenen algunes de les decisions més importants de les seves vides.
El llibre arrenca amb el casament de la Meg, que haurà d'adaptar-se a la seva nova vida de mestressa de casa amb escassos mitjans. La Beth ha quedat molt feble després de la seva malaltia, però no es queixa mai. La Jo continua perseguint el seu somni de ser escriptora i comença a vendre històries, però encara no ha satisfet les seves inquietuds. L'Amy pren el relleu de la Jo com a dama de companyia de la tieta March i, sens dubte, encaixa més en les expectatives de l'anciana. I en Laurie... creu que està enamorat d'una de les germanes March.
En aquest segon volum les veurem enamorar-se, fracassar en la recerca de complir els seus somnis, frustrar-se professionalment, patir angoixa per la malaltia d'una de les persones que més s'estimen... Sigui com sigui, en aquest procés d'esdevenir dones, l'amor serà molt més present.

La culminació de la cèlebre A la recerca del temps perdut, una experiència literària inoblidable.
Després d'uns anys d'absència, el protagonista torna a París i, just arribar, troba una invitació per a una matinée a casa del príncep de Guermantes. Un cop arriba al pati del palauet del príncep, ensopega amb una llamborda i aquest moviment li provoca una reminiscència molt potent, tant com la magdalena que uns anys abans havia sucat en una tassa de te.
Mentre espera per entrar en una biblioteca del palau del Príncep, descobreix la clau d'aquests records tan poderosos i decideix que l'única manera de treure l'entrellat de la seva vida i, al mateix temps, d'abordar per fi la seva vocació, és escriure una obra que reculli els seus records dels personatges, els llocs i les situacions que té atresorats vívidament en la seva memòria.
Quan penetra en el saló on s'està celebrant la recepció, s'adona que totes les persones que coneixia i a qui feia tant de temps que no veia, han envellit enormement. Aquesta impressió el reafirma en la seva voluntat d'esbrinar com opera el pas del temps i de quina manera la memòria aconsegueix capturar alguns moments precisos amb una nitidesa trasbalsadora. L'obra que sorgeixi del seu esforç serà l'única manera de retrobar el temps perdut.

Una història d'aventures reals i que alhora fa de guia de la costa catalana.
L'escriptor i periodista Daniel Romaní va recórrer l'estiu del 2021 el litoral català, del Delta de l'Ebre al Cap de Creus, amb patí de vela. En aquest llibre explica la ruta que va fer per badies, penya-segats, desembocadures, platges i cales, i per les poblacions costaneres, amb aquest extraordinari catamarà inventat a Catalunya fa un segle, que no té timó i es governa desplaçant el propi cos.
Amb el seu estil amè i molt personal, Romaní narra amb detall les seves vivències i dona veu als qui el van acompanyar -des de terra o navegant-, i que van contribuir decisivament a l'èxit de la travessa i a fer-la encara més apassionant.

«Si fos un noi, m'escaparia amb tu i ens ho passaríem la mar de bé, però soc una pobra noia i he de comportar-me com cal i tornar a casa.»
El senyor March se n'ha anat a la guerra i les seves filles s'han quedat amb la mare, la tia i els amics, durant un hivern en què hauran d'aprendre moltes coses. La Meg, la Beth, l'Amy i la Jo, les quatre germanes March, tenen interessos molt diferents, però miren de conviure tan bé com poden i d'afrontar els canvis que suposa créixer i fer-se un lloc al món. I encara més sent dones.
Per fi, més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la versió íntegra d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions.
«Hi ha un llibre en què em va semblar veure reflectit el meu futur: Donetes, de Louisa May Alcott... Jo volia, com fos, ser la Jo, la intel·lectual. Compartia amb ella el rebuig per les tasques domèstiques i l'amor pels llibres. La Jo escrivia i, per voler imitar-la, vaig començar els meus primers contes curts.» Simone de Beauvoir
«Vaig trobar consol en els llibres. Curiosament, va ser Louisa May Alcott, amb Donetes, qui em va oferir una perspectiva positiva del meu destí com a dona.» Patti Smith

Una tendra història d'amor a la Barcelona dels anys cinquanta que es llegeix sense deixar de somriure.
Un escriptor d'èxit retirat és víctima d'un petit accident de trànsit sense transcendència, però, com que s'ha fet mal al canell, li donen la baixa i li recepten una temporada de repòs. Desvagat per obligació, aprofita aquesta pausa per recordar com va conèixer per casualitat la Maria... quan ell era considerat el nou prodigi de les lletres catalanes, estava força pagat de si mateix i prou perdut a la vida.
Una petita joia oblidada de la literatura catalana.

Virginia Woolf narra amb les seves pròpies paraules la quotidianitat d'una escriptora compromesa amb la literatura i la seva lluita per trobar sentit a la vida.
«Les entrades d'aquest diari, que van del 1918 (quan Virginia Woolf tenia 23 anys) fins al 1941 (quatre dies abans de la seva mort a 59 anys), són les que va seleccionar el seu marit, Leonard Woolf, l'any 1953 a partir dels 27 quaderns de què constava el diari complet. El testimoni que presenta aquesta selecció de la vida literària de Virginia Woolf, i de les alegries i incerteses que li procurava la seva obra, és d'un gran interès i segurament el que més ens commou de la seva vida com a escriptora.
Les notes del diari ens permeten acompanyar l'autora en la redacció i la publicació de cadascun dels seus llibres i sentir amb ella la joia i alhora la desesperació que es deriva de la seva consagració absoluta a la literatura. Són unes pàgines plenes de vida, de passió incontenible, d'ànsia de saber, de necessitat d'escurar la vida fins a la darrera gota i d'escriure-la en cartes, ressenyes, assaigs, novel·les i en aquests apunts que escrivia quotidianament per descansar de l'esforç ingent que feia per trobar una nova manera de fer ficció.» (De l'epíleg de Dolors Udina.)

La filosofia i les pràctiques del budisme zen des de la cultura mediterrània.
El mestre japonès Taisen Deshimaru va portar el zen a Europa ara fa més de mig segle. L'any 1981 va fer un retir a Caldes de Montbui, durant la que va ser la seva única estada a Catalunya, i des d'aleshores el zen no ha deixat de desenvolupar-se al nostre país.
A Zen mediterrani, Lluís Nansen Salas transporta a la nostra cultura els textos més estimats del budisme zen, el Sutra del Cor i els Quatre Vots, en una adaptació que és molt més que una traducció. És el que podríem anomenar una «traducció cultural», perquè aquests textos han estat cantats en la intimitat de la comunitat zen de la nostra terra fins a donar com a fruit una manera de viure el zen que ha germinat en nosaltres i en la societat que ens envolta.

Els plats tradicionals i emblemàtics del Camp de Tarragona, la ruta del Císter i la Costa Daurada, de la mà de l'incombustible gastrònom Jaume Fàbrega.
Amanida de mussola seca, romesco a la salbitxada, verdura amb bacallà fregit, capipota amb fesols, galeres a l'estil calero, conill a la rabiosa, bunyols de poma... Des del punt de vista culinari (com també des del punt de vista històric, geogràfic, artístic...), el Camp de Tarragona i la Ruta del Cister són uns dels pols d'atracció més potents del Principat.
El cèlebre gastrònom Jaume Fàbrega ens convida a descobrir un centenar i mig de receptes saboroses i originals d'aquestes comarques, tant de la costa com de l'interior, en una guia en què es barregen les preparacions més tradicionals amb petites pinzellades de modernitat.
Un receptari senzill, pràctic i ordenat, que inclou moltíssima informació de la cuina de cada comarca i les diverses denominacions d'origen existents, entre les quals les vinícoles, com ara Priorat, Montsant o Tarragona.

Aquest poemari pretén reivindicar el dret a l'espiritualitat de la confusió: la Santíssima Trinitat es tradueix en la figura de la divinitat, de la mare i del jo poètic. La primera, la divinitat, no apareix com una guia ni una salvadora, sinó com la mare del pecat i, per tant, de la culpa. La segona, la mare, és l'encarregada de dotar el jo poètic de l'herència de la intimitat. És així com, seguint els desitjos més innocents de l'autora, La mamella de Déu es manifesta com el diàleg d'una nina petita que xerra amb una veu interior i vol creure que és Déu.
45è Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana - 2021.