«Desde 1880» es una narración gráfica, una historia sin palabras que muestra el paso del tiempo en los últimos 140 años. Ambientada en una ciudad occidental, el edificio de una céntrica calle es el escenario invariable donde se observa el tránsito de los años a través del atuendo de sus habitantes, los distintos modelos de familia, los medios de transporte, los productos expuestos en los escaparates, los oficios de los transeúntes o los avances tecnológicos.

Máis dunha trintena de accións e de emocións represéntanse, por parellas e de xeito confrontado, neste libro visual de Tomi Ungerer. As únicas palabras que contén son as que identifican cada ilustración: rir - chorar, amar - compartir, ver - mirar, cantar - bailar? Trátase dunha obra pensada en especial para os máis cativos, na liña de títulos anteriores como «Onde está o meu zapato?» e «Caracol, onde estás?», que se remontan á década de 1960.

Más de una treintena de acciones y de emociones se representan, por parejas y de manera confrontada, en este libro visual de Tomi Ungerer. Las únicas palabras que contiene son las que identifican cada ilustración: reír - llorar, amar - compartir, ver - mirar, cantar - bailar? Se trata de una obra pensada en especial para los más pequeños, en la línea de títulos anteriores como «¿Dónde está mi zapato?» y «Caracol, ¿dónde estás?», que se remontaban a la década de 1960.

Gelsomino és un nen amb una veu tan potent que pot destrossar castells sencers només fent un crit. Juntament amb els seus amics, s?enfronta al rei del País dels Mentiders, on mentir és obligatori per llei; on dir la veritat suposa exposar-se a dures sancions per ordre de qui mana, un antic pirata que es cubreix el cap amb una perruca taronja i a qui li encanta pronunciar discursos des d?un balcó.

Dotze ous i, dins de cadascú -tots de diferents mides, colors i textures- una criatura a punt de néixer. Al principi, l?interior de la closca és un lloc còmode i segur, però aviat l?espai es va reduint a mesura que els animals creixen. Fins que arriba l?emocionant moment de néixer!

«El conte de l?altre dia» representa l?amor incondicional als fills -a través d?un tendre diàleg en la foscor d?una habitació poc abans d?anar-se?n a dormir- del qual es desprèn la capacitat dels infants per aconseguir que la persona adulta recuperi, de la seva infantesa, l?emoció i la fantasia perdudes. Moltes famílies s?identificaran amb aquesta escena nocturna, tot esperant que els més petits de la casa caiguin rendits per la son.

L?importanza dell?educazione ambientale a scuola, il contatto diretto degli studenti con la natura per la formazione della persona e lo spirito cooperativo nella comunità educativa sono i temi centrali de L?albero della scuola. La struttura circolare del racconto presenta con un linguaggio accessibile il rapporto tra un bambino e un alberello che cresce e si sviluppa grazie al suo affetto. Altri compagni di scuola seguiranno il suo esempio e, davanti all?evidenza dei fatti, la maestra diventerà la principale sostenitrice del curioso albero, che addirittura richiamerà l?attenzione di alcuni ricercatori.

Són una minoria les persones que tenen el que s?entén per una ?bona mort?. Iona Heath aborda la definició d?aquest concepte i convida a pensar quina manera de morir volem per a nosaltres i per als nostres éssers estimats. «Parlant amb amics i col·legues, descobreixo que molts poden descriure la seva participació en una mort particularment especial en què la persona que mor és capaç de controlar i orquestrar el procés, i morir amb una dignitat i una calma que deixen a tots els del seu voltant, el metge inclòs, amb la sensació de ser uns privilegiats per haver format part de la història; i, d?una manera estranya, senten que aquesta experiència els ha enriquit.», explica l?autora. Però aquesta forma de traspàs és poc habitual. Predominen els casos en els quals la mort es produeix en un context agressiu amb el pacient, sent objecte de manipulació i falta de respecte, amb els acompanyants sotmesos a un dur sofriment.

Gelsomino é un rapaz cunha voz tan potente que pode esnaquizar castelos enteiros só con botar un berro. Xunto cos seus amigos, enfrontarase ao rei do País dos Mentiráns, onde mentir é obrigatorio por lei; onde dicir a verdade supón expoñerse a fortes sancións por orde de quen manda, un antigo pirata que tapa a cabeza cunha perruca laranxa e ao que lle encanta pronunciar discursos dende un balcón.