Assedegats comença el dia que, davant d?un món sense esperança, Murdoch es lleva decidit a no callar i a deixar fluir tota la ràbia que sent a dins per expressar la set d?amor i de bellesa. El punt de partida d?Un obús al cor és la trucada que rep Wahab una nit de tempesta i l?angoixa del viatge posterior en autobús, que el durà cap a l?hospital on es troba la seva mare.
Wajdi Mouawad (Beirut, 1968) és un dels autors teatrals d?expressió francesa més rellevants del panorama actual. En aquest volum, recollim dues de les obres que ha dedicat al dolor de la joventut i que mantenen la contundència i la poesia habitual de la seva escriptura.

En Pierre Anthon s?aixeca de la seva cadira a l?aula, anuncia a mestre i companys que res no importa a la vida i se?n va per no tornar-hi més. El pla que conceben els seus companys per fer-lo baixar (per demostrar-li que sí, que a la vida hi ha coses que tenen importància) ens aboca de cop a una història que s'intueix plena d'aprenentatges colpidors.
Com tantes obres imprescindibles de la història de la literatura, aquesta novel·la va ser perseguida i censurada. Per sort, però, també la van defensar a peu i a cavall lectors, professors i llibreters, que l'han acabat convertint en un best-seller internacional. Una lectura de formació que revoluciona, sacseja i commou.

Una fotografia explica dues històries: la de la mateixa imatge i la de la persona que trobem darrere la càmera. Aquesta és una història plena de clarobscurs i té com a protagonista un dels fotoperiodistes més importants del segle XX: Robert Capa, el personatge que van inventar Gerda Taro i Endre Friedmann.
Sílvia Navarro Perramon ha volgut reivindicar el paper de Gerda Taro, la primera dona a cobrir un front de guerra com a corresponsal gràfica. Amb aquest text, guardonat amb el Premi Frederic Roda 2020, posa de manifest la invisibilització que ha patit per haver quedat a l?ombra del seu company.

Vint-i-una entrevistes a escriptores que han marcat la tradició literària catalana dels segles XX i XXI, baules totes de les generacions que les han seguit i les seguiran. Poetes, traductores, dramaturgues, narradores... Respostes sobre el paper de la literatura en la societat, sobre els marges del cànon, sobre l?èxit comercial i allò que Roig anomenava «ser el Floquet de Neu de la literatura»: la pregunta eterna a la qüestió de ser dona i escriptora.
Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà

En aquest moment no hi ha ningú que m?interessi més que ella», deia Katherine Mansfield referint-se a Colette. Maria-Mercè Marçal, que hi veia una autora mig gata, mig guineu, i «amb una sensualitat de terra verda i densa», va traduir-li aquests contes deixant-hi el millor de la seva llengua. Un recull de miniatures narratives marcat per una elegància emoladíssima.
«Els relats breus de Colette assagen una manera de narrar, amb les vivències de tothom, els malestars que encara no s?han dit». Joana Masó

L?any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l?èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l?ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, a cal Gastó, va tronar una escopetada. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquesta crònica intenta donar-hi resposta.
Iñaki Rubio és un dels autors andorrans més interessants de les últimes dècades, és considerat un contista de primera magnitud i un coneixedor profund de la vida del Pirineu. Una ploma literària de primer nivell que brilla més que mai en aquesta obra de no-ficció.

La Laura somia que se li crema la casa. Necessita fer foc nou. L?endemà es troba amb la Ruth, amb qui comparteix una absència dolorosa. Una absència d?ulls blaus, mirada elèctrica i nom de primavera. L?Abril, l?amiga enyorada, els va marcar la vida a totes dues, i elles encara no saben fins a quin punt. Parlant del que van viure durant els anys més radiants, i rememorant un viatge a Eivissa inoblidable, descobriran que cadascuna guarda, des de llavors, fantasmes sota la catifa. La Ruth sembla una altra persona, s?ha amagat rere un marit postís i una filla amb rínxols d?or, però la Laura conserva un secret que obrirà la llauna del passat: els diaris i els poemes de l?Abril. La primera novel·la d?Assum Guardiola narra un triangle de revelacions encadenades amb mar de fons.
Assum Guardiola és formadora en escriptura creativa i en altres habilitats per a la vida. Dinamitza nombrosos clubs de lectura; fer venir ganes de llegir ha estat un objectiu central a la seva trajectòria. També va ser llibretera. Concep l?escriptura des del detall, des de la imatge; l?escriptura com una eina d?exploració; escriure per entendre. Amb la novel·la Blau va quedar finalista del Premi Just M. Casero de l?edició del 2019.

Aquesta «falsa vida» de Gonçal Sobrer, també falsament signada per un tal Iu Canals i Rovellats, és la penúltima petjada d’un artista irreductible. Serveix com a retrat, tan lúcid com àcid (i divertit, tot i les calamitats), del món i l’època que li han tocat viure a l’autor. Entre el Poblenou de ple franquisme, on va fer-se pastisser i va viure tots els tons de la repressió, i l’esclat de l’alliberament que simbolitza Sitges (on regentava un dels hotels més emblemàtics de la vila), Gonçal Sobrer ha fet un camí ple de llum, i aquí ens en deixa bona mostra. Gonçal Sobrer neix a Barcelona al 1932. L’any 1965, promogué a la Rambla del Poblenou de Barcelona el primer happening de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Un jove aventurer temerari i irresponsable, amb anhels de fer alguna cosa important a la vida, manté, al llarg dels anys, una relació de permanent conflicte amb el seu entorn. Lluitarà per trobar-se a si mateix entre dos mons: l'humà i el sobrenatural.
El poema dramàtic Peer Gynt s?inspira en la tradició escandinava i combina elements del realisme modern amb la presència d?éssers meravellosos i fantàstics. Més d?un segle i mig després de la seva concepció, ha esdevingut un mite al voltant de la identitat i el sentit de la vida.

El camí federal plantejat a El pla Necker ha de combatre la persistència de la llegenda negra del federalisme espanyol i les dificultats per complir amb els estrictes requisits del procediment de reforma constitucional. Aquest llibre, a cavall entre l?assaig i la novel·la d?idees, posa llum sobre aquestes limitacions però també sobre una manera de transformar Espanya en un estat federal fent drecera i sense manies.
Jordi Mercader i Farrés (Cartellà, 1956) és un gran coneixedor de les diverses estructures polítiques de l?estat espanyol, així com dels marges de maniobra i d?influència dels poders que el conformen. Aquí, mitjançant un anàlisi ficcionat del que, de moment, no ha passat, ens exposa la seva proposta de solució del conflicte entre Catalunya i l?estat espanyol.