L?ATLES FANTÀSTIC QUE HA AGRUPAT, PER PRIMERA VEGADA, ELS INDRETS CATALANS DE LLEGENDA
La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseqüència, hi ha d?haver múltiples maneres de veure el món. Els grecs antics, com tants altres pobles, no destriaven la realitat com nosaltres. Vivien en una creació on es barrejava el món profà amb divinitats, ciclops i centaures. Malauradament, l?Europa contemporània ha perdut gran part de la seva ànima; com a resultat d?aquesta agonia, la capacitat de copsar altres realitats està gairebé esvaïda. Aquest llibre desvela els paratges de llegenda concebuts pels catalans. Una manera poètica d?entendre?ns. Una munió de paisatges ocults, incògnits, imperceptibles, plens d?històries insòlites i admirables.

Nilo es un actor mediocre al que ya no le dan trabajo. Su mujer lo ha dejado y él entra en una espiral de pensamientos autodestructivos. Gracias a Walrus, un nadador experto que oculta un trauma familiar, Nilo aprenderá a nadar a los cuarenta y ocho años, y en el camino también recibirá la lección más importante de su vida.
Cuando nos parece que está todo perdido, tenemos que detenernos y analizar en qué hemos invertido nuestras energías. El problema, suele radicar en no saber escoger las batallas diarias y priorizar cosas que no tienen importancia. A veces necesitamos, simplemente, focalizar, flotar y dejarnos llevar: dar una brazada y después otra.
?Un canto inspirador de superación personal? Gemma Mengual

En Nil és un actor mediocre al qual ja no li arriben feines. La seva dona l?ha deixat i ell entra en una espiral de pensaments autodestructius. De la mà d?en Walrus, un nedador expert que amaga un trauma familiar, en Nil aprendrà a nedar als quaranta-vuit anys, i pel camí també rebrà la lliçó més important de la seva vida.
Quan ens sembla que ho tenim tot perdut, cal que ens aturem a analitzar en què hem estat gastant les energies. El problema, massa sovint, ha estat no saber triar bé les nostres batalles de cada dia i prioritzar coses que no tenen cap importància. De vegades cal, simplement, focalitzar, flotar i deixar-se anar: fer una braçada i després una altra.
?Un cant inspirador de superació personal? Gemma Mengual

«Durant quant de temps pots ignorar l?existència del color?», es pregunta el jove artista empresonat quan fa mesos que s?agafa al carbonet i al seu bloc de dibuix com a un bot salvavides. En William McLellan (Yorkshire, 1950) era un noi de vint-i-dos anys quan va emprendre aquell viatge al Marroc, amb escala a París i Barcelona, que gairebé li arruïna la vida. El seu pla era traficar amb àcids durant uns mesos per recollir prou diners per tornar a Londres i pagar-se la matrícula de l?escola d?art. Però aquella bogeria va truncar-se a Barcelona, on va acabar tancat a la Model amb una perspectiva molt crua.
A l?Espanya franquista, els presos estrangers eren utilitzats com a mà d?obra barata o per treure fiances sucoses. Si no eren rics i compraven la seva llibertat, el més habitual era que passessin anys empresonats per delictes menors sense ni tan sols anar a judici. Entre els carcellers, la majoria eren borratxos bufanúvols i de pallissa fàcil, i per aquí hi passava tothom. En William, en tot cas, va ser capaç de resistir aquell ambient, va fer amistats inoblidables i va aconseguir furgar en el pitjor del seu passat per entendre per què la seva vida havia avançat sempre propulsada per una espiral de violència. L?autor ens explica la seva pròpia experiència, passats tants anys, amb una prosa elegant i mordaç.
?Una odissea que substitueix el mar amenaçador per la immensitat de la presó Model? Gerard Quintana

e n?ha dit de moltes maneres: ?judici al procés?, ?judici a la democràcia?, ?judici de la vergonya?... La causa especial 20907/2017, per la qual s?ha jutjat l?actuació del Govern de la Generalitat entorn al Primer d?Octubre, és probablement la de més transcendència política de la història de Catalunya.
La judicialització de la vida política catalana va arribar al seu clímax durant aquelles setmanes i el que s?hi va viure quedarà gravat a la memòria de diverses generacions. Aquest llibre deixa constància de les frases més rellevants del judici i il·lustra els rostres de dignitat dels presos polítics catalans (i els d?alguns testimonis) durant aquelles jornades maratonianes.
«Llegint el que començareu a llegir ara trobareu molts detalls que, en la voràgine del dia a dia de les interminables sessions del judici, se m?havien o se?ns havien escapat. Aquí tenim una mena de guia que ens servirà per refrescar la memòria i calcular la distància que hi ha entre la realitat, que tots hem vist, i la «veritat jurídica», que és la veritat que construirà el Tribunal per arribar a una conclusió jurídica amb la qual condemnarà o absoldrà.»
GONZALO BOYE

Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983) és, ni més ni menys, el pare de l’escola catalana de paleontologia de vertebrats, un pioner i referent mundial en la seva especialitat, fundador de l’Institut Català de Paleolontologia, catedràtic i descobridor d’un nombre d’espècies tan gran que és difícil de comptabilitzar. Sorprenentment, un perfil de la seva enorme rellevància no comptava fins ara amb una biografia ni amb una catalogació exhaustiva de la seva obra, i aquesta mancança és la que pretén cobrir la publicació que teniu a les mans.

L?arribada misteriosa del doctor Görtler en una pensió rural del nord d?Anglaterra trastoca l?aparent harmonia del lloc i pertorba tots els personatges, que comencen a tenir la sensació que allò ja ho han viscut anteriorment. Görtler els adverteix que aquell serà l?escenari d?una terrible desgràcia en un futur immediat, mentre es debaten entre l?acceptació de la tragèdia i les ànsies desesperades per canviar el futur.
J. B. Priestley parteix de l?experiència del déjà vu per explorar la concepció no lineal del temps i els somnis premonitoris, un dels motius més recurrents del conjunt de la seva obra.
John Boynton Priestley (Manningham, 1894 - Stratford-upon-Avon, 1984) és un dels escriptors britànics més prolífics i compromesos. Dramaturg, novel·lista, crític i assagista, va començar la seva carrera escrivint articles a diaris locals i, després de la Primera Guerra Mundial, va convertir-se en un autor d?èxit gràcies a les seves primeres novel·les. Als anys trenta, l?exploració del vessant dramatúrgic li va valer la fama mundial amb una sèrie d?obres dedicades a la reflexió sobre el temps, com El temps i els Conway, Això ja ho he viscut i Truca un inspector. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser locutor de ràdio i va obtenir una gran popularitat amb discursos caracteritzats per un marcat accent social fins a convertir-se en un dels intel·lectuals més compromesos del país.

Lluís Terricabres i Molera, popularment conegut com a Terri, va ser un dels homes de cultura més polifacètics de la segona meitat del segle XX a Catalunya i un dels estendards de la vida cultural mataronina. L'artífex d'El Racó (per on van passar Brossa, Capmany, Sales, Tàpies, Guinovart, Foix, Riba i un llarg etcètera) va ser un pol d'atracció intel?lectual enorme més enllà de la seva destacada activitat com a artista i artesà.
Aquest volum presenta el catàleg de l'exposició monogràfica que li ha dedicat el Museu de Mataró, El Mataró d'en Terri (1918-2000), comissariada per Manuel Guerrero, i recupera, en edició facsímil, la biografia El manyà encès, del periodista mataroní Manuel Cuyàs.

Arnau Puig repassa la vida compartida amb Joan Brossa i les claus del geni poètic.
«A nosaltres, els que vivíem tancats a l?Espanya franquista, ens semblava que en Brossa reflectia perfectament la situació. Les impressions personals no valien res; només hi havia allò que et deien que havies de pensar; el món de la doctrina única i transcendental sorgida de la reacció més retrògrada contra tot el que fos llibertat i desenvolupament de la capacitat creativa; l?Espanya castradora i assassina de cossos i d?esperits que només permetia iniciatives si es tractava de fer negocis d?intercanvi, no d?expansió. Aquella Espanya temia l?expansió com el foc, i per això ens mantenien tancats, sense comunicació. La poètica i el teatre de Brossa corresponien a la frustrant realitat política en la qual ens trobàvem».

Julio Muñoz Ramonet és una de les figures més enigmàtiques de la societat barcelonina de mitjan segle XX. Durant dècades va ser un dels homes més poderosos de la ciutat i, no obstant això, fou un home sense imatge, del qual van transcendir poquíssimes fotografies. Les operacions de Muñoz mai eren del tot clares. El llarg litigi entorn del llegat de la seva gran col·lecció artística, aconseguida en anys de negocis nebulosos o directament foscos, és el que n?ha marcat més el nom des de la seva mort (Suïssa, 1991). Però Muñoz Ramonet és l?estendard d?una manera de fer diners, representa l?avantguarda del liberalisme sense regulacions de la nostra contemporaneïtat i d?una època que sembla projectar-se sobre el present.
L?aportació d?aquest llibre es planteja com una obra polièdrica que pretén, sobretot, entrar en el personatge, en la seva activitat com a empresari i en la seva dimensió de col·leccionista. Per això es construeix a partir d?un seguit de textos inèdits, d?autors que ja han treballat sobre Julio Muñoz Ramonet i d?altres que s?hi estrenen, amb noves mirades i noves recerques per fer llum sobre un relat ple d?incògnites.