Hola! Soc l?Estel·la, la vostra amiga que no para quieta i s?amaga entre tota mena de multituds. El 2020 ha estat un any de poques aglomeracions, hem hagut de mantenir moltes distàncies i fer bondat per lluitar contra un virus molt malxinat. Però dels pitjors moments també en podem treure anècdotes per somriure, això fa salut, i aquí se?n recullen una bona colla que tots hem viscut durant aquests mesos.
Atreviu-vos a completar el trencaclosques de les meves memòries de confinament! Pot ser que ja em coneixeu dels llibres 'On és l?Estel·la?' i 'On és l?Estel·la? Festes i tradicions catalanes'. Ens ho vam passar tan bé, en aquelles aventures, i ja tenia ganes de tornar a jugar amb vosaltres!

J . W. von Goethe reelabora la tragèdia d?Eurípides que narra l?exili d?Ifigènia a l?illa de Tàurida després que la deessa Diana la salvi de ser sacrificada pel seu pare, el rei Agamèmnon. Presenta una visió nova de l?heroïna grega, més serena i més lliure, que actua per convenciment moral i que és capaç de convèncer amb la força de la paraula.
L?estrena de la traducció de Joan Maragall al parc del Laberint d?Horta el 1898, amb direcció d?Adrià Gual, ha estat considerada un dels episodis més significatius del naixement del teatre català modern en el context del Modernisme.

Els personatges solitaris i insatisfets de Conor McPherson busquen evadir-se a través de les històries que s’expliquen els uns als altres, o que ens expliquen a nosaltres. Lluny d’artificis escènics i interpretatius, la responsabilitat de les seves obres recau en la paraula. En aquesta antologia, hem reunit quatre textos que són una bona mostra de l’extraordinària habilitat com a narrador de l’autor irlandès: els monòlegs entrellaçats que conformen Sota el til·ler (1995), la confessió d’un crític de teatre que acaba formant part d’una secta vampírica a St. Nicholas (1996), les històries de fantasmes que expliquen els clients habituals d’un pub irlandès a La presa (1997) i la lluita d’un exalcohòlic que juga a pòquer contra el dimoni a El mariner (2006).

Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i inelu-dible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte. La llengua catalana no disposava encara dels contes de Clarice Lispector, fins que dos traductors s’han confabulat com mai per fer-la brillar.

Aquí hi ha enregistrades unes quantes hores de discoteca, litres de suor i mirades creuades a ritme de tecno. Entremig, hi apareixen múltiples visions sobre la feina de coreògraf ?des de l?impuls creatiu fins a la necessitat de gestió o l?anàlisi dels resultats? que ens porten a la claror encegadora dels focus d?un escenari i també a la foscor més profunda d?un cau. Aquest és el retrat íntim de Pere (Gay) Faura, un artista de la pista, i de la mateixa pista en la qual es mou: la cultura d?avui.

Aquí hay registradas unas cuantas horas de discoteca, litros de sudor y miradas cruzadas a ritmo de tecno. Intercaladas aparecen múltiples visiones sobre el trabajo de coreógrafo —desde el impulso creativo hasta la necesidad de gestión y el análisis de resultados— que nos transportan de la luz cegadora de los focos de un escenario a la oscuridad profunda de una cueva. Este es el retrato íntimo de Pere (Gay) Faura, un artista de la pista, y de la propia pista donde se mueve: la cultura actual.

Josep Costa, eivissenc i independentista des dels quinze anys, es va implicar en l?organització del referèndum de l?1-O com un simple ciutadà. Després, convençut que va
ser un èxit sobre el qual construirem la República Catalana, va fer el salt a la política per ajudar a fer-ho possible i actualment és vicepresident del Parlament de Catalunya. Ben aviat, però, va descobrir que hi ha independentistes que pensen que el 2017 varen perdre, i que de moment no val la pena tornar-ho a intentar.
Aquest llibre convida a recuperar la confiança en la victòria i combatre la moral de derrota. Perquè no falten evidències que el Regne d?Espanya, ens diu l?autor, és un edifici ruïnós, que està pitjor avui que fa tres anys. La repressió no ha afeblit l?independentisme, però en canvi sí que ha esquerdat i deslegitimat clarament les
institucions de l?Estat.

La experiencia del coreógrafo, la complicidad del maestro, la cercanía de quien traduce en palabras lo que lleva años ejercitando en su vida y en sus creaciones. Cesc Gelabert nos acerca aquí a la verdadera esencia de un movimiento habitado por el corazón y la mente. Sus espectáculos han sido muestrarios vivos de esta misma caja de herramientas, así que el libro ayuda a entender cómo y por qué movernos, pero también cómo y por (para) qué se ha movido el artista, desde la «diversidad informada» que siempre ha defendido: conocerlo todo de todas partes, pero contribuyendo a la diversidad general desde la singularidad local. He aquí las notas a pie de página de una obra en marcha, el libro testimonial de quien siempre ha ambicionado ser «el chamán que sueña los sueños de la tribu».

L’experiència del coreògraf, la complicitat del mestre, la proximitat de qui tradueix en paraules el que fa anys que exercita a la seva vida i en les seves creacions. Cesc Gelabert ens acosta aquí a la veritable essència d’un moviment habitat pel cor i la ment. Els seus espectacles han estat mostraris vius d’aquesta mateixa caixa d’eines, així que el llibre ajuda a entendre com i per què ens movem, però també com i per (a) què s’ha mogut l’artista, des de la «diversitat informada» que sempre ha defensat: conèixer-ho tot de tot arreu, però contribuint a la diversitat general des de la singularitat local. Vet aquí les notes a peu de pàgina d’una obra en marxa, el llibre testimonial de qui sempre ha ambicionat ser «el xaman que somia els somnis de la tribu».

Vet aquí la biografia d?una llibreria. Una de les més emblemàtiques de la història recent de Barcelona. Un autèntic niu de tresors de bibliòfil. El tancament de la Canuda, l?any 2013, va representar el cop de porta definitiu a una època de gran vitalitat per a les llibreries de vell i d?ocasió: una vitalitat que avui comença a resultar inversemblant. Aquest llibre és un regal per a tots els que van convertir la Canuda en una extensió de casa seva.