Estructurat en quatre eixos temàtics, aquest volum recull les principals inquietuds de Marta Mata: l’escola pública, la formació dels mestres, l’aprenentatge de la llengua i l’educació dels infants. En forma d’articles i discursos, alguns inèdits, ens arriba el pensament d’aquesta mestra i pedagoga que va tenir un pes decisiu en les polítiques educatives a Catalunya durant la segona meitat del segle XX.
Algunes de les seves reflexions, plenament vigents, ens parlen d’un objectiu ambiciós: “La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: (…) la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.”
Marta Mata i Garriga (Barcelona, 1926-2006). A partir de la desfeta de 1939, va estudiar en règim lliure i va formar part de la primera promoció de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Convençuda militant socialista, va ser regidora a Barcelona, diputada al Parlament de Catalunya i al de Madrid, i senadora. Va ser una de les fundadores de l’Escola de Mestres Rosa Sensat l’any 1965. Especialista en didàctica de la llengua i literatura infantil, va publicar nombrosos llibres, que van ser molt ben acollits.

Aquesta obra ofereix una panoràmica de més de mil anys de la història de Catalunya mitjançant les biografies de prop de 400 dones, d'oficis, especialitats i àmbits diversos. Per tal de recuperar la vida que no ha estat explicada d'aquestes protagonistes, l'equip de redacció ha buidat arxius i fons de museus, ha consultat notícies de premsa, documents notarials, correspondència i manuscrits inèdits. D'aquesta manera, ens mostren com les dones, fossin nobles o sense recursos, religioses o jutjades per bruixeria, artistes o escriptores, burgeses i propietàries, etc. van fer una contribució indispensable a la societat i a la cultura catalanes dels segles IX al XIX. També ens expliquen les dificultats de les dones per formar-se, prendre les pròpies decisions, escapar al destí marcat per a elles i deixar una empremta.
Carme Sanmartí (UVic), Montserrat Sanmartí (URV), Teresa Julio (UVic), Ramon Pinyol (UVic) i Clara Sanmartí donen veu i valor a aquestes dones silenciades. Catalanes del IX al XIX juntament amb Catalanes del XX (2006) constitueixen una proposta decidida per recuperar i situar les dones a la història del nostre país.

Jaume Guillamet ens descriu, amb solvència i rigor, la peripècia vibrant dels diaris polítics en els anys centrals del segle XIX. L'adveniment del nou règim liberal va afavorir la formació de la premsa moderna. L'estudi examina el període comprès entre 1833 i 1874, moment decisiu per a l´arrencada del periodisme, que va ser instrument i alhora producte de l'assentament del règim liberal i dels canvis econòmics, culturals i demogràfics que van tenir lloc en aquelles dècades. Valora l'efecte de les successives legislacions d'impremta, en un procés accidentat i tardà en relació als principals països europeus. Analitza l'aparició i l'existència dels periòdics, el desplegament de les seves funcions informativa i política, la formació del mercat de premsa, així com la figura professional i política del periodista, el qual va exercir una funció quasi sacerdotal assumint un concepte d'independència que no era incompatible amb el compromís polític. Es tracta del sorgiment d'un sistema de premsa propi de Catalunya en el conjunt espanyol fins a 1874, moment en què la llibertat d'impremta havia assolit la màxima plenitud, amb la culminació del periodisme polític i del seu pluralisme i l'inici de l'ús continuat, encara que limitat, de la llengua catalana.
Gràcies a aquest llibre, el periodisme assoleix el lloc que li correspon en la història del segle XIX.

La comunicació i el disseny gràfic han canviat tant en les últimes dècades, gràcies a la revolució de la tecnologia digital, com en el període de 500 anys que separa la invenció de la impremta de la invenció de l’ordinador personal. Sigui en suport paper, sigui en pantalla, el disseny ha esdevingut una disciplina d’alta especialització. I el treball dels dissenyadors demana uns coneixements que dominin el codi i el context. Aquest llibre dóna unes nocions bàsiques sobre la pràctica del disseny des d’una doble perspectiva -teòrica i tècnica- i resseguint-ne l’evolució històrica.
Ruth Contreras, Efraín Foglia, Zahaira González, Santos Mateos, Henry Naranjo i Héctor Navarro, professors de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, tracten, amb voluntat didàctica, temes com els vincles entre art i disseny, els fonaments del disseny visual, la tipografia, la impressió, la identitat visual, la infografia i el disseny per a web. El llibre es clou amb un glossari que ajuda els lectors a entendre el significat dels termes i dels conceptes tractats.

Aquest llibre forma part de la sèrie de nou toms que apleguen el conjunt d'articles publicats per Conrad Roure a El Diluvio entre 1925 i 1928, amb el títol genèric de Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900. En conjunt, aquesta obra, editada a cura de Josep Pich, constitueix una font interessantíssima per a la comprensió d'un dels períodes més vitals de la nostra història. Roure fou un advocat, publicista, escriptor teatral i gran col·laborador de Serafí Pitarra i també polític federalista i del primer catalanisme. Durant el sexenni milità en el partit Republicà Democràtic Federal i, juntament amb Valentí Almirall, fou un dels creadors del Centre Català. Arran de l'escissió que va originar la fundació de la Lliga de Catalunya, retornà al republicanisme.
En el primer tom dels Recuerdos, Roure reviu la Barcelona de la seva infantesa i joventut, quan la ciutat estava lluny de tenir els serveis d'una capital moderna, però era alegre, dinàmica, i amb una intensa vida associativa que es reflectia en les tertúlies dels cafès o en el teatre amateur. L'autor també ens explica com i perquè es va fer francmaçó.
En el segon volum, Roure relata la seva participació activa en la gènesi del teatre català modern, impulsat per les societats recreatives que es vertebraren al voltant de la rebotiga del dramaturg Frederic Soler. I l'activisme polític de l'autor dels Recuerdos, un demòcrata republicà que participà en l'inici de la revolució del 68 a Barcelona, queda reflectit en el tercer tom de les seves memòries.

Carme Botifoll dóna resposta a un seguit d'interrogants sobre la repressió durant la República, la Guerra civil i la postguerra, amb l'objectiu que, un cop recuperada la memòria històrica, puguin cicatritzar les ferides obertes arran de la violència que es va desfermar en cadascun d'aquells moments. Constata com la repressió es manifestà de manera més brutal en els àmbits rurals, com el Bages -i a Santpedor en concret-, i com els processos repressius van repercutir en els episodis posteriors (1934, 1936, 1939). Una repressió que el nou Estat franquista va desenvolupar de forma regular i metòdica, d'acord amb els seus objectius radicals, que és analitzada detalladament en el llibre i posa en evidència el seu impacte esfereïdor.
Com assenyala Carme Molinero en el pròleg, l'autora "recull de forma sistemàtica un volum de documentació molt important per tal de constatar en el seu espai geogràfic com van afectar els diferents tipus de repressió que la historiografia ha assenyalat com a fonamentals. El seu estil distant i precís alhora, com si es tractés d'un informe tècnic, mostra el rigor amb què ha abordat la recerca".

Aquesta obra aplega les ponències dels participants a la tercera edició dels Espais Terminològics, jornada que convoca el TERMCAT amb caràcter biennal, i que es va centrar en la variació geolingüística en terminologia.
Se sol considerar que els llenguatges d'especialitat, l'àmbit propi de la terminologia, no presenten una variació geolingüística gaire accentuada, especialment en comparació amb la que trobem en el lèxic comú. De tota manera, i com es pot descobrir amb la lectura de les ponències aplegades en aquest volum, la variació geolingüística també és un fet en terminologia, i planteja tot un conjunt d'interrogants.
Els textos dels ponents són una ajuda inestimable per a totes les persones que, per motius professionals o per preocupació científica, tinguin interès en la lingüística, especialment en la terminologia i la dialectologia.

Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a mètode de treball, la poesia de Rossell progressa a través d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o bé l'home del sac o un ballarí de tangos- revelador d'històries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí.

En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italià, diàlegs amb ningú o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia:
El cor no l'ha vist mai ningú
Com la ratlla del cul
Els espills mai no donen la cara

Benet Rossell (Àger, 1937) és un artista polifacètic que ha treballat gairebé totes les disciplines de l'art a la cerca d'un llenguatge personal, del qual el present llibre és una mostra evident, inconfusible en la seva formulació per l'afany d'experimentació i pel tractament poc convencional dels materials que s'ha anat trobant. Vinculat a l'art conceptual a París i a les avantguardes novaiorqueses, a mitjans anys 80 Rossell s'instal·la a Barcelona des d'on segueix aprofundint les constants de la seva obra: la recerca d'espais pictòrics, simbòlics i narratius.

Shakespeare és una cultura en si mateixa dins la tradició literària catalana. Aquesta nova traducció al català dels seus Sonets complets (1609) ens mostra el Shakespeare del segle XXI, un amant apassionat, sensual i sexual, sempre intel·ligent, a través de la música única del geni clàssic més modern, que 400 anys després parla amb veu d'avui. Decasíl·labs rimats per a un amor, com els d'Homer, Dante o Baudelaire, jove, immortal i necessari.

Txema Martínez (Lleida, 1972). Poeta, traductor i editor, ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals L'arrel i la pluja (Proa, 2008), a més d'algunes plaquettes. Inclòs en diverses antologies i traduït a diferents idiomes (com l'italià, l'irlandès o el letó), ha obtingut, entre d'altres, els premis de poesia Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma i Carles Riba.