Amb un repertori de més de mil entrades d'onomatopeies i d'altres interjeccions pròpies, aquest diccionari és una eina imprescindible per als serveis i assessors lingüístics, els correctors, els traductors, els redactors, els guionistes de films o de sèries de televisió i de còmics, així com per a totes les persones interessades en l'oralitat i la col·loquialitat.
Manel Riera-Eures (assessor lingüístic de Televisió de Catalunya) i Margarida Sanjaume (assessora lingüística del Parlament de Catalunya) hi estableixen un repertori sistemàtic, exhaustiu i rigorós de les onomatopeies i d'altres interjeccions del català, amb indicació de variables formals i polisèmiques, amb definicions i exemples contextualitzadors, amb notes d'informació addicional (sobre pronúncia, grafia, gesticulació associada a la interjecció, combinació d'interjeccions, sentits figurats, etc.) i amb equivalències en anglès, espanyol i francès.
A més del cos central, amb les entrades catalanes numerades i ordenades alfabèticament, l'obra consta també d'un índex per a cadascun dels altres tres idiomes i d'un índex temàtic amb nombrosos significats detallats (aigua, alegria, arma, beure, bufetada, caure, cridar, disparar, dubtar, gat, gos, grinyolar, motor, etc.) des dels quals es remet a les entrades corresponents del diccionari.

Aquest assaig és el primer estudi de l’obra completa de Caterina Albert. Bartrina recupera les obres d’aquesta escriptora que la crítica literària havia oblidat, analitza l’ús del pseudònim masculí Víctor Català i la importància de les seves identitats. Narrativa curta, novel·la, poesia i teatre. La defensa d’una escriptura femenina voluntària. Aquests són els temes literaris d’Albert que aquí s’estudien exhaustivament i amb rigor crític.

Els comentaris del poeta ens fan palpar l’ambició i l’abast d'aquesta obra. D’una manera precisa i matisada, Bartra n'explicava la intenció general a Feliu Formosa: “En aquesta obra hi ha la problemàtica tràgica de l’home actual, la seva alienació i l'allunyament de les fonts de la vida. Caliban, en aquest poema, hi és vist com l’home unitari universal esclafat pels mateixos problemes i límits. És l’existent coincident. “El gos geomètric”, Caliban, respon al nucli tràgic central d’una civilització corrompuda que obliga l’home a ser l’assassí de l’home; si existeix també el solidari, el germà, és perquè l’amor pot néixer i palpitar en el mateix centre de la desesperació assetjada pels poders ferotges.” Només Carles Riba i Salvador Espriu han donat obres d’aquest nivell, però Bartra és més modern, més actual, més creatiu i trencador a l’hora de formalitzar el seu discurs.

En l’escriptura i la lectura de (blanc) es busca el reconeixement de matèries i individus, l’un a un de cada color i de cada ésser en el seu ritme. I en ells, també, el blanc encegador.
Les coses quan són en elles mateixes. Allò que les abstraccions destrueixen. Individus lliures de nom, reconeixent-se en el seu propi cos. En la seva humanitat o materialitat, en la seva vida-en-la-humiliació, o en l’alegria. En la trobada amb l’abella, la taronja, el lloc, el cos.
Aquí no interessa allò que anomenem poeta sinó la matèria dictant-se en més matèria. La paraula oberta al món. La paraula que estripa el blanc per obrir, per obrir-se a un particular, a una veritat única, una nova fulguració blanca.

“Entre silenci i paraula, el medi aquàtic de la poesia. El poema s’hi vol submergir (...), fer carn, fruit: entre aigües, essent un més en el forçós mutisme de l’aigua.”

Extret de les NOTES de l’autor

El contingut d'aquesta obra és fruit del treball realitzat en el marc del projecte "Llengua, immigració i ensenyament del català", coordinat per la professora de la Universitat de Girona, Lluïsa Gràcia.
A la primera part de l'obra es fa una aproximació a la realitat sociolingüística de diverses llengües, ja que es considera que per fer una bona acollida a l'alumnat nouvingut i per fer una autèntica educació intercultural és necessari que el professorat disposi d'informació sobre les llengües i les cultures d'origen dels seus estudiants. La segona part se centra a analitzar quins són els mecanismes universals que intervenen en l'adquisició d'una segona llengua. Finalment, a la tercera part es presenten algunes de les principals dificultats lingüístiques dels aprenents de català L2.

Els macroinvertebrats que viuen a l’aigua són poc coneguts, exceptuant els sabaters, que llisquen sobre la pel•lícula de l’aigua, i potser també els barquers i els escarabats, que hi neden. D’alguns se’n coneixen sobretot les fases aèries, com els acolorits espiadimonis. Altres només corresponen al domini dels pescadors de truita, com les efímeres i les dragues o cuques de capsa, que serveixen d’esquers, o dels especialistes en recerca folklòrica, com és el cas de les nàiades. Aquesta és, però, només una part molt petita de la gran diversitat d’invertebrats que viuen a tots els ambients aquàtics. Obra de la selecció natural, per si mateixos posseeixen un valor incalculable. A més, avui dia es fan servir com a indicadors de qualitat de l’aigua a rius i altres zones humides de tot el món.
L’avaluació de l’estat ecològic de rius, i concretament l’anàlisi de la presència i abundància dels macroinvertebrats aquàtics, és un dels components importants dels projectes desenvolupats pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter des de l’any 2002, quan va iniciar el seguiment regular de l’estat dels cursos fluvials d’Osona i d’altres comarques.

Tres històries de neguit són textos narratius de l’escriptor Baltasar Porcel, un dels autors més destacats de la literatura catalana actual, en què els personatges protagonitzen o viuen uns fets inquietants: l’aparició d’un cadàver una nit a Andratx, poble de l’escriptor; la caça d’un lleó que sembra el pànic en un poblat africà, i les conseqüències accidentades de la infidelitat conjugal en un matrimoni benestant i famós de la part alta de Barcelona. Són tres relats que retraten els centres d’interès de Porcel com a narrador, assagista i periodista.

El pensament judeocristià ha modelat la nostra civilització i la nostra visió del món. Però tots sabríem explicar què és el cristianisme? Segurament, el desconeixement i la confusió sovintejarien en les respostes. Hi ha qui pensa que el cristianisme és un sistema de valors que cal defensar contra les amenaces que vénen de l'ateisme o de l'islam. D'altres sostenen que el cristianisme és una religió de pau i solidaritat. I el que és segur és que no podem reduir el concepte a un mer sentiment religiós, que relaciona l'individu amb la divinitat.
Claude-Brigitte Carcenac ens parla sobre el cristianisme d'avui dia i se centra, sobretot, en l'Església i la moral catòliques. L'autora explica quins són els fonaments d'aquesta doctrina, com es va crear l'estructura eclesial que ara coneixem, quines són les relacions entre l'Església i l'Estat, quins són els valors catòlics, etc. Carcenac, amb vocació divulgativa però plenament informativa, contribueix a fer conèixer el cristianisme en la nostra societat.

A Catalunya, la interpretació social o per als serveis públics (ISP) es va consolidant, encara que més lentament del que caldria per cobrir una necessitat creixent que afecta molts col·lectius de nouvinguts, que no entenen les llengües del país en què resideixen.
Xus Ugarte, amb una experiència provada en la formació d'intèrprets i mediadors interlingüístics, ofereix un material per a l'aprenentatge pràctic de l'ofici. Totes les activitats del llibre, prop d'un centenar, estan esglaonades segons una progressió de dificultat; així, les activitats preinterpretatives (exercicis de memòria, de parlar en públic, etc.) donen pas a les interpretatives (enllaç, vista, consecutiva i simultània) i permeten un treball d'autoaprenentatge. Més d'una vintena d'activitats d'aquest llibre estan directament relacionades amb la ISP. Per bé que les tècniques són aplicables a qualsevol combinació lingüística, les llengües de partida i d'arribada que proposa l'autora són l'anglès i el català. El format de presentació inclou discursos sonors, vídeos i material textual.
Així doncs, aquesta obra pot ser una eina útil a les tasques de mediació intercultural i interlingüística i serà d'interès tant a usuaris com a proveïdors de serveis dels àmbits sanitari, educatiu, serveis socials, justícia i policia.