Salvador Dalí va ser un dels artistes més importants del segle xx. Es va formar com a pintor durant el període artístic de les avantguardes, els anys 20 i 30. Va ser amic de Federico García Lorca, de Luís Buñuel, d'André Breton i dels millors artistes del moment. La premsa parlava sovint d'ell i de Gala, la seva dona, i de la seva vida de riquesa i espectacle. Però després de l'èxit, els diners i la fama, van venir els problemes: quadres falsos, crítiques pel seu suport al règim franquista, malalties...

Nivell avançat: 3.000 paraules bàsiques.
Podeu descarregar la versió oral del text del web www.eumoeditorial.com

Passejant per Manlleu es pot veure en la façana de molts edificis petites capelletes, també dites fornícules, ocupades per la imatge d'un sant o de la Mare de Déu. Són mostres de devoció popular que protegeixen o representen la comunitat que ofereix l'advocació. Antigament se solien trobar ubicades als ponts, cruïlles de camins o a les portes de nuclis habitats. El llibre descriu i recull la significació històrica de les prop de 30 capelletes de Manlleu, que ens parlen dels carrers i de la gent que hi vivia quan encara el carrer era la unitat principal de relació i veïnatge.
Dintre de les cases la religiositat també té una expressió singular amb un caràcter més íntim. És el cas de les capelletes de visita domiciliària, capelletes portàtils també vinculades a una advocació, que segueixen una ruta específica de casa en casa en el context d'una parròquia. El llibre analitza també el funcionament d'aquestes capelletes domèstiques, els seus itineraris i les seves advocacions a Manlleu.
El llibre conté un DVD.

L'autor es proposa de mostrar el procés de "manipulació" ideològica i material que l'estudi de la traducció sol evidenciar. I ho fa a través de dos notables exemples de la producció literària universal, la Bíblia i l'Odissea; concretament a través de l'estudi de les edicions d'aquestes obres en català durant la primera meitat del segle xx. Sovint s'ha oblidat la significació del context sociològic en què es produeix la traducció, i aquest llibre vol assenyalar la rellevància d'alguns aspectes sociològics -"polisistèmics"--, que haurien de ser tinguts en compte i estudiats abans de procedir a l'anàlisi purament filològica de les traduccions.

La ciència ha costat sempre d'entendre. Bé perquè els científics no s'han explicat amb prou claredat; bé perquè hi ha hagut pocs escriptors i periodistes que s'hagin interessat per difondre-la a un públic ampli. Com a resultat, la societat ha estat privada d'un dret fonamental: el dret al coneixement.
Aquest llibre descriu els episodis i els personatges fonamentals en la història de la divulgació científica a Occident: des de l'humanisme de la Itàlia del Renaixement fins a la rica tradició anglosaxona dels segles XIX i XX, passant per la Il·lustració francesa i la tradició centreeuropea d'origen prussià. L'autor analitza en profunditat els treballs de divulgació de Galileu, Diderot, Flammarion, Verne, Goethe, Einstein, Faraday, Darwin, entre d'altres, així com dels principals periodistes científics.
L'obra fa, doncs, una aportació innovadora a l'oferta bibliogràfica per a l'ensenyament del periodisme científic, la divulgació i la comunicació de la ciència. Interessarà a futurs professionals d'aquest àmbit i, en general, a totes aquelles persones que vulguin tenir unes nocions bàsiques sobre la història del pensament científic a Occident.

Vents ocupa un lloc singularment important en la trajectòria del poeta francès Saint John-Perse, pseudònim literari d’Alexis Saint-Leger Leger (1887-1975). Aquest escriptor, diplomàtic des de 1914 i secretari general d’Afers Exteriors (1933-1940), es va enfrontar al govern de Vichy i s’exilià als Estats Units fins al 1957. Allà va desenvolupar la part central de la seva obra, que li valgué el Nobel de literatura el 1960.
Vents és un gran poema de to èpic, escrit en versicles i en un llenguatge de simbologia exuberant, en el qual s’entrecreuen diverses veus narratives. S’hi reflecteix l’epopeia de la humanitat en la seva agitada marxa cap a un nou món, vers el Ponent, des de la perspectiva del gran trasbals que comportà la Segona Guerra Mundial. Vents ens en mostra l’actualitat i una nova lectura des d’una doble perspectiva: la del context actual de la mundialització i la del text que arriba a unes formulacions sintàctiques i discursives paral•leles a les sorgides dels plantejaments estilístics i lingüístics del darrer terç del segle XX.