Aquest llibre vol recollir el fil argumental del Casino de Vic. S'hi descriuen i analitzen els aspectes organitzatius, la composició de la massa social, les activitats realitzades, la seva projecció ciutadana i el seu paper en el decurs de la història.
El Casino de Vic, creat el 1848, és un dels primers de l'Estat espanyol i el segon de Catalunya. El palau modernista de la família Comella, tercera seu de l'entitat, va significar a partir de 1900 la consolidació definitiva.
Al Casino, s'hi ha parlat de política; s'hi han fet negocis; s'hi ha fet tertúlia intel·lectual, esportiva o simplement safareig. En aquest sentit, destaca com un centre d'informació, de debat i de diàleg.
Tal com destaquen els autors de la monografia, el que va néixer com a "casino dels senyors" ha esdevingut un "casino de ciutadans". Des de la dècada de 1980 fins a l'actualitat, el Casino s'ha obert a la ciutat per esdevenir un referent social, cultural i artístic de Vic i d'Osona.

Aquest llibre té com a finalitat explorar les trajectòries d'incorporació social dels fills i filles de famílies de la "nova" migració, centrant-se en la construcció de la seva identitat des d'una òptica educativa. Els diferents capítols responen a diferents aproximacions a aquest tema complex, fetes per especialistes en direrents àrees i, per tant, escrites en claus i registres diferents. El llibre parteix d'un sèrie de retalls de vida que il·lustren la diversitat de situacions amb què es troben aquests joves. Uns capítols tenen una orientació més pragmàtica, altres pretenen informar o ajudar a la reflexió i a la formació, per donar un cop de mà al professorat que, ja sigui des de les tutories personalitzades o com a professors i professores, conviuen amb aquests infants i joves. Professionals que saben i assumeixen que tenen més un paper d'actors que de simples espectadors en aquest important procés de construcció identitària.

A Onze Nadals i un Cap d'Any, publicat el 1960, J. V. Foix aplegà els poemes que envià als amics com a present de Nadal des de 1948 a 1958 i en el cap d'any de 1960.
En les nadales originals cadascun dels dotze poemes anava acompanyat d'una il·lustració feta per a l'ocasió per amics de Foix, artistes d'indubtable prestigi: Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Mercader, Sunyer, Galí, Fenosa i Miró.
Els seus noms donen compte de l'alta volada i el rigor que el poeta volgué donar a aquestes mostres d'amistat i mostren l'amplitud del seu ventall estètic, sempre atent a la contemporaneïtat.
En aquesta edició es publiquen per primera vegada els poemes amb les il·lustracions que els acompanyaven en la nadala original.
L'edició ve acompanyada d'un CD amb les interpretacions musicals d'aquests dotze poemes, a càrrec de Poetristes (Albert Vila, Marc Serrats i Francesc Riberat "Titot")

Aquest llibre recull el contingut de les ponències presentades a la segona edició dels Espais Terminològics del TERMCAT (2007), on es va tractar dels manlleus en terminologia.
El manlleu és el recurs d'ampliació del cabal lèxic que més controvèrsia sol comportar, perquè sovint s'ha vist com un perill per a la preservació de la fesomia pròpia de cada llengua. A més, en els últims anys s'han produït canvis substancials que afecten el tractament que tradicionalment es feia dels manlleus. Els diversos ponents ofereixen en aquestes pàgines reflexions i propostes que de ben segur mereixeran l'interès de totes les persones vinculades a la terminologia i a la llengua en general.

La creació de les societats corals a la conca del Ter no es va fer des del no-res. Abans dels coros ja hi havia una societat que cantava, i que cantava "a veus": les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i a les confraries religioses.
Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos van constituir el teixit associatiu des del principi de la industrialització fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970.
L'autor ens acosta a la vida quotidiana dels obrers, a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el "progrés" i la "tradició", les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l'entrada de tot un poble a la modernitat i a l'orgull de formar part de la "societat dels treballadors".

"I la fusta del vers / amb el tèrmit del viure!"
Així acaba Flors i carboni, el catorzè llibre de poemes de Josep M. Sala-Valldaura (Gironella, 1947). D'alguna manera,aquesta conclusió en resumeix els camins i els encreuaments: la creació i la perdurabilitat ("la fusta") i la destrucció i la fugacitat ("el tèrmit"), les paraules ("el vers") i l'existència ("el viure"), amb l'admiració final que és al mateix temps una queixa. Perquè el viatge metafòric del llibre ressegueix el breu temps de la florida i el llarg procés de la carbonització, l'aire i l'humus, el jardí sovint enyorat i la selva contaminada de la ciutat del viure.

"Aquesta nit, a les tres, la gent del barri de Sant Roc s'ha despertat quan ha sentit uns crits molt forts que venien del quart pis d'una casa del carrer de la Morgue."
Així comença un diari de París de l'any 18…, que informa de la descoberta dels cadàvers d'una dona i la seva filla, mortes en unes circumstàncies molt estranyes. Aquesta primera història del volum explica pas a pas com és descobert l'autor d'unes morts horroroses.
Selecció i simplificació del text original.
Nivell elemental: 500 paraules bàsiques.
Inclou un CD amb l'enregistrament del text.

La poesia de Josep Civit va meréixer el premi Miquel Martí i Pol 2007, que convoca l'Ajuntament de Roda de Ter.
L'autor proposa un viatge interior a través de minúscules finestres, que donen accés a la cambra pròpia, a la dels convidats, a la golfa i a una cambra frívola abans d'arribar a la cambra assetjada. Els poemes descriuen un itinerari que encalça la nostàlgia. Aboqueu-vos a la finestra: mirareu, sí, però també sereu observats.