En aquest volum es va descabdellant el sentiment de gelosia que suscita en el protagonista la sospita que l?Albertine manté relacions amoroses amb altres noies, per la qual cosa, i gairebé com si es tractés d?una enquesta judicial, la sotmet a un seguit d?interrogatoris a partir dels quals el narrador reflexiona a l?entorn de l?enamorament, la gelosia i el desig d?exclusivitat. Mantenint en l?ambigüitat el lector (que no sap si la noia menteix o si tot es deu a la fabulació del seu interrogador), l?Albertine comprèn que, per mantenir els avantatges de la seva situació de mantinguda i alhora poder disposar a la seva llibertat, ha de saber dosificar les mentides i les mitges veritats.

Quan el narrador comença a sospitar que la seva estimada Albertine manté una aventura amorosa secreta (potser lésbica?), se l?emporta cap a París, a fi de mantenir-la allunyada de les temptacions de l?ambient dissipat de Balbec, una població de la costa. En aquest volum de la cèlebre «A la recerca del temps perdut», Proust continua analitzant l?ànima dels seus personatges, i en particular s?atura a reflexionar sobre l?amor obsessiu i l?origen del sofriment.

Quan el narrador comença a sospitar que la seva estimada Albertine manté una aventura amorosa secreta, se l?emporta cap a París, a fi de mantenir-la allunyada de les temptacions de l?ambient dissipat de Balbec, una població de la costa. En aquest volum de la cèlebre A la recerca del temps perdut, Proust continua analitzant l?ànima dels seus personatges, i en particular s?atura a reflexionar sobre l?amor obsessiu i l?origen del sofriment.

A Balbec, el protagonista és convidat a una vetllada a la qual assisteix el baró de Charlus, que acudeix a la cita amb el seu protegit, Morel, un virtuós del violí de procedència humil, amb qui el baró ha establert una relació en què conflueixen dues forces: l’ambició d’en Morel i l’ànsia d’en Charlus per seduir el violinista.
D’altra banda, les sospites del protagonista sobre l’orientació sexual de l’Albertine arriben al paroxisme quan s’assabenta, en una conversa casual, que és amiga íntima de la senyoreta de Vinteuil, l’homosexualitat de la qual és un secret de domini públic. Això accentua en gran manera la gelosia de Marcel, que tenia la intenció de demanar-la en matrimoni als seus pares.

A Sodoma i Gomorra Proust reprèn temes que tot just havia insinuat al final del volum anterior, principalment amb relació a la naturalesa dels interessos del baró de Charlus, que manté una relació inequívoca de primer amb en Jupien, que regenta una botiga de confecció per a senyors, i després amb en Morel, un jove violinista que voldrà aprofitar-se de la protecció del baró per ascendir en l’escala social. Confrontat a l’evidència, el protagonista de la Recerca s’adona que l’homosexualitat, tant la masculina (Sodoma) com la femenina (Gomorra) , és una pràctica molt més estesa del que havia suposat en l’alta societat parisenca.

EDICIÓN ESPECIAL CONMEMORATIVA DEL 50 ANIVERSARIO DE ALIANZA EDITORIAL
En 1966 y en la primorosa versión del poeta Pedro Salinas, Alianza Editorial fue la primera editorial española que acometió el desafío de ofrecer al lector la traducción de “En busca del tiempo perdido”, una de las más grandes creaciones literarias de todas las épocas, en la que la trasposición en el relato de la vida de Marcel Proust (1871-1922), así como de personajes y ambientes sociales de su tiempo, dio forma a un nuevo camino en el campo de la novela. “Por el camino de Swann” es el primer volumen de la serie.

La segona part d’El cantó de Guermantes comença allà on havia acabat la primera: l’àvia del narrador està cada vegada més malalta i, per a desesperació del protagonista, els metges es revelen del tot impotents davant el seu ràpid declivi. El relat de seva mort —sens dubte, un dels fragments més emocionants i brillants de tota l’obra de Proust— significa, de fet, el pas a l’edat adulta del protagonista, que serà objecte de nombroses mostres de condol, de vegades ridícules i sorprenents, mostra d’una profunda hipocresia. Setmanes més tard, el narrador rep una visita de l’Albertine, la jove a la qual va conèixer en A l’ombra de les noies en flor, i hi inicia una relació tímida, que es revelarà amb tota la seva força en el següent volum, Sodoma i Gomorra.