¿Com podem introduir els nens en la filosofia del taoisme?
A través de fragments seleccionats del Llibre del Tao que parlen sobre rius, cases, gots o arbres, descobriran que el savi no sempre és el més fort i poderós, sinó un barquer que sap aprofitar els corrents del riu, algú tou i flexible com un bambú, que fa sense fer i ensenya sense voler, que avança sense seguir camins ni petjades i no es perd mai.

A través de nueve episodios centrados en disciplinas orientales como el origami, la caligrafía, el taichí , la meditación, la jardinería, la limpieza, el juego, el silencio o el tiro con arco, el libro recorre cinco años de aprendizajes en un dojo, una escuela de inspiración japonesa que tiene como a objetivo el crecimiento interior de los alumnos, a quien preparan para encarar la vida como una continuación de su crecimiento y del aprendizaje. La historia transcurre a través de la mirada de Haru, la profesora.
El libro está basado en la protagonista de la novela Haru, de la misma autora, que toma ahora el personaje para extraer la esencia de los enseñamientos y hacer con ellos un cuento infantil, después de que el libro original haya tenido una gran acogida entre los lectores catalanes. El ilustrador tiene un conocimiento profundo de la cultura japonesa y plasma con una gran fidelidad cada una de las escenas.

A través de nou episodis centrats en disciplines orientals com l?origami, la cal·ligrafia, el taitxí , la meditació, la jardineria, la neteja, el joc, el silenci o el tir amb arc, el llibre recorre cinc anys d?aprenentatges en un dojo, una escola d?inspiració japonesa que té com a objectiu el creixement interior dels alumnes, a qui preparen per encarar la vida com una continuació del seu creixement i de l?aprenentatge. LA història transcorre a través de la mirada de Haru, la professora.
El llibre està basat en la protagonista de la novel·la Haru, de la mateixa autora, que pren ara el personatge per extreure?n l?essència dels ensenyaments i fer-ne un conte infantil, després que el llibre original hagi

Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l’aquí i l’ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u. José Tolentino ens convida a explorar la lentitud, l’agraïment, el perdó, l’espera, l’art de cuidar i habitar, la perseverança, la compassió, l’alegria, el desig i l’art de no saber. L’autor expressa el seu anhel respecte al futur de la humanitat: que habitem, contemplem i ens meravellem de cadascun dels nostres actes.

Fa molts i molts anys van néixer al sud-est asiàtic uns animals peculiars amb poders màgics. Expliquen que per allà on passaven transformaven les ombres en llum perquè encomanaven l'alegria i la bondat dels seus cors a tots els éssers vius. Els jatakes narren les històries d'aquests animals exemplars. Formen part de la col·lecció d'obres que preserven els principis del budisme més primitiu i que han passat de mestres a deixebles al llarg dels anys. No pretenen alliçonar, sinó inspirar una conducta conscient i ètica.

El libro explica que, además de los cinco sentidos, debemos de tener otro que no se ve ni se oye, no se huele ni tiene gusto, y que tampoco se puede tocar: ¡el sexto sentido! Es aquel que nos hace ver lo que no se ve a simple vista. Es aquel que nos ayuda a sentir con todo el cuerpo lo que ocurre en nuestro interior.

El llibre explica que, a més dels cinc sentits, en devem tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni té gust, i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit! És aquell que ens fa veure el que no es veu a primera vista. És aquell que ens ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins nostre.

Para além dos cinco sentidos, devo ter outro que não se vê nem se sente, não tem cheiro nem sabor e que também não se pode tocar:
o sexto sentido!
É aquele que me faz ver o que não se vê à primeira vista. É aquele que me ajuda a sentir com todo o corpo o que tem lugar dentro de mim.

En el transcurso de estos últimos sesenta o setenta años se ha producido un giro copernicano en el seno de nuestras culturas: el Dios «oficial» dado por supuesto se ha convertido en un Dios extraño, ajeno, distante y, para muchos, incluso inexistente, como si se tratase del deus otiosus de algunas tradiciones africanas.
¿Significa eso que Dios ha dejado de tener presencia y eficacia en la vida privada y pública de las personas al margen de las cualificaciones que, a menudo, como gigantescas losas insoportables, se han cargado sobre Él, y que ya no suscita el interés de las sociedades del siglo XXI?
Lluís Duch se enfrenta en este libro al exilio de Dios de nuestras sociedades contemporáneas consciente del egocentrismo o la ingenuidad que supone el hecho de creer que Dios solo se hace presente, actúa y se muestra como salvador con el concurso de los explícitos legal y culturalmente sancionados de nuestra religión y de nuestros códigos.