Aquest llibre pretén ser una eina que permeti orientar-se amb rigor i profunditat en alguns els aspectes més controvertits relacionats amb l’islam i amb la seva inserció en el món contemporani. L’obra estableix amb claredat la terminologia apropiada per parlar de l’islam, de manera que conceptes com gihad o xaria es presenten amb una precisió que contrasta amb ’ús que se’n fa habitualment als mitjans de comunicació. Altres temes de l’obra són la fal•làcia de la condemna a mort per adulteri; les hurís en el paradís islàmic; veritats i mentides sobre la dona a l’islam; l’islam com a arma contra la violència de gènere; la sexualitat, el dret a escollir el marit, el dot i la maternitat; reflexions al voltant d’Europa i el Mediterrani islàmic, i el concepte de civilització islamo-cristiana.

El libro parte de una pregunta que el hijo le hace a su madre: «¿Dónde se esconden las estrellas cuando se hace de día?», y de la propuesta de ella de preguntarlo al silencio. «Silencia», la canción del silencio, les desvelará diferentes situaciones en las que se esconden estas estrellas.
· Con una prosa poética y delicada, a la manera de los haikús, Nina da Lua hace un recorrido por el dolor, la separación, la amistad, las heridas, las jaulas, los sueños y la esperanza..., por todas aquellas situaciones «silenciosas» donde se esconden las estrellas.
Este libro constituye una buena introducción al mundo poético y simbólico e invita a pequeños y mayores a contemplar la vida y abrirse al silencio.

Era el dia d'Anar i Venir.
Tothom anava o venia d'algun lloc.
Durant milers d'anys els éssers humans havien sigut nòmades.
Havien seguit els ritmes de la terra, el pas del sol i la dansa del temps.
Havien après a interpretar les herbes i a olorar l'arribada de la pluja.
Havien viatjat per tots els racons del món, navegat pels rius i dormit als turons.
Ara, però, tenien cases, i durant la major part de l'any amb prou feines es movien.
Ja no miraven gaire el cel i, per molts, el mar i les estrelles eren molt, molt lluny.
Es deia que s'havien assentat i que mai més no serien r o d a m o n s.
Però, en el fons dels seus cors, molt endins, sabien que el canvi és sempre present,
i que el que sembla quiet només ho és per un instant...

«¿Pots fer moltes coses alhora?» Així comença un fantàstic viatge als inicis del ioga, a les motivacions que van portar aquells homes de l'Índia a mirar de fer una sola cosa, la més senzilla, la més natural, una sola cosa i res més. Un llibre introductori al ioga que el presenta d’una manera molt propera i entenedora. La «Guia de lectura» constitueix un important complement pràctic per qui vulgui endinsar-se en la
pràctica del ioga per mitjà d’unes postures fàcils i expressives.

El llibre parteix d’una pregunta que el fill fa a la mare: «¿On s’amaguen els estels quan es fa de dia?», i de la proposta d’ella de preguntar-ho al silenci. «Silencia», la cançó del silenci, els desvelarà diferents situacions en què s’amaguen aquests estels. Amb una prosa poètica i delicada, a la manera dels haikús, Nina da Lua fa un recorregut pel dolor, la separació, l’amistat, les ferides, les gàbies, els somnis, ’esperança…, per totes aquelles situacions «silencioses» on s’amaguen els estels.
La «Guia de lectura» ajuda a aprofundir els conceptes introduïts en el text i proposa un joc en forma d’endevinalles que, unint punts, permet traçar una grua, la protagonista del conte. Aquest llibre constitueix una bona introducció al món poètic i simbòlic i convida petits i grans a contemplar la vida i obrir-se al silenci.

Marià Corbí se propone dar una fundamentación laica, sin creencias ni religiones, a lo que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y que él prefiere denominar sabiduría o cualidad humana profunda, ya que hablar de espiritualidad presupone una antropología basada en la contraposición entre cuerpo y espíritu.
El punto de partida de Corbí no es ni creyente ni religioso, sino antropológico, cultural y social. Su preocupación central es cómo concebir y favorecer hoy el cultivo de la sabiduría en un presente en el que las formas tradicionales de vivir las dimensiones hondas de la existencia han quedado desplazadas, así como las palabras que servían para hablar de esta posibilidad.
Las tradiciones religiosas son portadoras de un legado de sabiduría a preservar, de la misma forma que las copas son portadoras de vino. Lo importante es que unas copas obsoletas no nos dejen sin acceso al vino. Iniciarse en la vida espiritual es aprender a discernir entre el vino y la copa.

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra.
Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.
Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessà-
ria, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.

El cuerpo que somos es la gramática de Dios, su lengua materna. Por eso, la mística de los sentidos o del instante es una espiritualidad que concibe los sentidos como camino que conduce y puerta que se abre al encuentro de Dios.
El punto místico de intersección de la historia divina con la historia humana es el instante. No un instante idealizado o abstracto, sino este instante concreto. El instante es el único contacto entre las infinitas posibilidades del amor divino y la experiencia mudable y progresiva de lo humano en nosotros. La mística del instante nos reenvía, sí, al interior de una mística auténtica, nos enseña a hacernos realmente presentes: a ver en cada fragmento el infinito, a oír el oleaje de la eternidad en cada sonido, a tocar lo impalpable con los gestos más simples, a saborear el espléndido banquete de lo frugal y escaso, a embriagarnos con el perfume de la flor siempre nueva del instante.

El cos que som és una gramàtica de Déu, n’és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l’instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu.
El punt místic d’intersecció de la història divina amb la història humana és l’instant. No un instant idealitzat o abstracte, sinó aquest instant concret. L’instant és l’únic contacte entre les possibilitats infinites de l’amor diví i l’experiència mutable i progressiva de l’humà en nosaltres. La mística de l’instant ens reenvia, així, a l’interior d’una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nos realment presents: a veure en cada fragment l’infinit, a sentir la remor de l’eternitat en cada so, a tocar l’impalpable amb els gestos més simples, a assaborir l’esplèndid banquet del que és frugal i escàs, a embriagar-nos amb l’olor de la flor sempre nova de l’instant.