Una de les manifestacions més belles de l?Esperit és la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l?Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. En l?edició que en presentem, el llibre ve acompanyat pels textos relacionats amb l?espectacle «Panikkar, poeta i fangador», de Lídia Pujol, inspirat en l?obra de Panikkar. A «Panikkar, poeta i fangador», Lídia Pujol mira d?establir un lligam entre un Orient que identifiquem amb l?espiritualitat, l?orien­tació i la transcendència, i un Occident que relacionem amb la matèria, la funció i el límit.

Prendre?s seriosament la religió ?se sigui o no religiós? és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió ?com totes les més grans experiències humanes? és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l?eterna i difícil besllum de Déu.
Ramon M. Nogués exposa ?amb claredat, agilitat i saviesa? temes tan diversos com ara el paper del cervell en l?experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l?estatut cien­tífic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona i la institucionalització del sagrat.

Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d?una única passió: viure. L?impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre. La respiració, la gana i la set, l?amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària són els àmbits en què l?autor desplega la seva particular antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens condueix fora de nosaltres mateixos vers un bé sempre més gran que aspira a la unió amb l?Ésser total. El desig essencial no apunta a l?eliminació o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.

El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d?heretgia per una pintura del sant sopar. L?acusació, que assenyalava la introducció d?elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l?astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l?època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l?Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s?hi representava. En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l?enfrontament entre l?artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l?hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l?Església, a més d?un canvi substancial en l?àmbit de la interpretació artística.

Una de les manifestacions més belles de l?Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l?Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia és un compendi de la revelació vèdica, entesa com el desvelament de les profunditats que continuen ressonant en el cor de l?home modern, per tal que pugui adquirir més consciència del propi patrimoni humà, de les fonts del seu ésser personal, i que pugui servir com a litúrgia còsmica més enllà de fronteres artificials. A partir d?una selecció d?himnes vèdics, aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. L?obra és una selecció de L?experiència vèdica (Fragmenta, 2014), la magna antologia dels Veda a la qual Panikkar va consagrar deu anys de la seva vida.

El cristianisme és un nom amb un significat ben concret. Aquest significat és el «concepte» de cristianisme. Molts s’aturen aquí i no arriben a penetrar en el concepte fins a assolir el cor mateix de la cosa. Se’ls escapa aquella realitat viva i misteriosa que hi ha sota el concepte mateix. Identifiquen el cristianisme amb una doctrina, un credo, unes formulacions dogmàtiques. I, evidentment, el cristianisme té una doctrina (que no és ni acabada, ni estàtica, ni petrificada d’una vegada per totes), però és molt més que això: molt més que un concepte, una essència o una sèrie de fórmules o dogmes.

Aproximació a les tres grans figures que, en la contemporaneïtat, han qüestionat amb més força la religió i la concepció antrolopògica heretades. Els contrapunts estan centrats cadascun en una d’aquestes tres figures.

Pendiente. Se añadirá próximamente.

Tao é uma compilação de fragmentos ? os mais visuais, concretos e compreensíveis ? do Livro do Tao (ou Tao te King, Daodejing), o livro central do taoismo e do pensamento chinês. As frases curtas e cheias de sabedoria do Tao combinam perfeitamente com as ilustrações metafóricas e naifs, com uma gama de cores reduzida aos azuis, vermelhos e cinzentos. Tao apresenta muitas imagens da natureza que revelam qualidades que convém seguir: a água (suave e forte ao mesmo tempo) ou o bambu (flexível e cheio de vida)... mas também dá valor às partes vazias das coisas (as portas das casas, os copos), ao que não tem forma nem serve para nada. A imersão das crianças no pensamento taoista (ajudada pelo «Guia de leitura») permite um confronto com valores que não costumam estar muito presentes na sociedade atual: a simplicidade, deixar que as coisas sigam o seu caminho, a discrição, a intuição, a harmonia com a natureza, a flexibilidade de pensamento...

¿Cómo podemos introducir a los niños en la filosofía del taoísmo?
A través de fragmentos seleccionados del Libro del Tao que hablan sobre ríos, casas, vasos o árboles, descubrirán que el sabio no siempre es el más fuerte y poderoso, sino un barquero que sabe aprovechar las corrientes del río, alguien blando y flexible como un bambú, que hace sin hacer y enseña sin querer, que avanza sin seguir caminos ni huellas y no se pierde nunca