Sota el títol de Quatre fets singulars descobrim un conjunt de relats biogràfics on l’escriptora ens narra un seguit de vivències que van transformar en profunditat el curs de la seva vida: les conseqüències acadèmiques de la lectura d’un llibre molt especial, la reconciliació amb l’espècie humana gràcies al gest altruista d’un cambrer d’un restaurant de platja, el perjudici causat involuntàriament amb un article de premsa que la bonhomia reconverteix en una gran amistat o la coneixença d’un personatge públic admirat bo i rebent la sorpresa que l’admiració és mútua. Històries molt personals que la ploma d’Eulàlia Solé fa que siguin d’interès col·lectiu perquè, un cop llegides, ens poden satisfer, ens poden emocionar i ens hi podem identificar.

El Dr. J. Sagrera Ferrándiz nos brinda en esta obra el resultado de treinta y cinco años de dedicación a la práctica y enseñanza del Quiromasaje. Es este un texto de consulta tanto para estudiantes como para profesionales del masaje en todas sus vertientes: terapéutica, estética, deportiva y relajante... “Podríamos definir cualquier técnica de masaje, y naturalmente el quiromasaje, en dos palabras: técnica y sensibilidad. El masaje es una comunicación entre dos personas basada en el contacto físico y energético, en el que aplicaremos una serie de maniobras secuenciadas a nivel de piel, fascias, músculos, etc., como estímulos específicos buscando la respuesta adecuada para encontrar tanto fines equilibradores como terapéuticos. Para aplicar correctamente el quiromasaje, debemos pasar por un aprendizaje que nos enseñe a emplear nuestro cuerpo, manos y respiración adecuadamente…” (De la introducción del libro)
· Cuarta edición corregida y aumentada (2008-2009) con más de 300 fotografías e ilustraciones de Amando Juan.

Sota el títol de El saber del cor trobem set narracions d’un extraordinari lirisme on l’autora ens presenta un seguit de relacions sentimentals duals entre personatges famosos i el seu entorn familiar o amical: la tibantor gèlida entre Cécile Éluard i la seva mare Gala Dalí; la néta menyspreada pel seu avi com és el cas de Marina Picasso; la muller dedicada en cos i ànima a l’absorbent marit representada per Anna Murià, esposa d’Agustí Bartra; l’estimació modèlica entre les dues germanes Zambrano, María i Araceli; l’artista incomprès i la seva dona fidel, William i Catherine Blake; la primera dona occidental que va poder veure la ciutat sagrada dels lames del Tibet, Alexandra David-Néel, i el seu fill adoptiu; i finalment la investigadora que es capbussa en el mite d’Andrés Petit o Quimbisa, religiós sincretista cubà. El saber del cor és una autèntica joia per als amants de la literatura amb fondària.

Dolors, Victoria y Alejandro son tres niños con toda la vida por delante a finales de enero de 1939. Tres supervivientes. Todo su futuro, su posible felicidad o su infortunio, se fragua en la ciudad sometida y dependerá inexorablemente de las decisiones que sus padres, pertenecientes al bando republicano, tomen mientras las tropas vencedoras entran en una Barcelona aterrorizada y cruelmente diezmada por la guerra. En 1939 no hay tregua para el derrotado, quizás no la habrá nunca. Dolors Carulla, Victoria Almirall y Alejandro Moral vivirán tres vidas distintas, tres destinos alejados que pugnarán por confluir setenta años después, en un lugar muy concreto, cuando todo, por fin, parece cobrar algún sentido.

Maríntim és un nou recull de poemes de Carles Duarte que l'autor ens presenta dividit en tres parts: una introductòria intitulada “L’Escala”, on el poeta dedica el vers a un seguit de geografies estimades de l’Empordà; una segona part central que dóna nom al llibre i que és tot un càntic als elements que conformen la relació estreta de l’home amb el mar que l’acull i li dóna raó de ser; i una tercera part que clou el llibre i sota el títol de “Poemes a Wataru” està composta per 12 tankes (amb el subtítol de “Vida”) i 10 haikús, anomenats “celestes”, de gran bellesa i concreció conceptuals.

Dolors, Victòria i Alexandre són tres nens amb tota la vida per davant a finals de gener de 1939. Tres supervivents. Tot el seu futur, la seva possible felicitat o el seu infortuni, es congria a la ciutat sotmesa i dependrà inexorablement de les decisions que els seus pares, pertanyents al bàndol republicà, prenguin mentre les tropes vencedores entren en una Barcelona terroritzada i cruelment delmada per la guerra. El 1939 no hi ha treva per al derrotat, potser no n’hi haurà mai. Dolors Carulla, Victòria Almirall i Alexandre Moral viuran tres vides diferents, tres destins allunyats que maldaran per confluir setanta anys després, en un lloc molt concret, quan tot, finalment, sembla tenir algun sentit.

L’explicació detallada dels profunds canvis socials, la gran puixança cultural i artística i els conflictes d’ordre laboral i polític que tenen lloc a Catalunya, i especialment a Barcelona, entre l’inici de la Primera Guerra mundial i el de la Guerra Civil espanyola és la fita que es proposa Banderes al vent! Són vint-i-dos anys apassionants que David H. Rosenthal retrata i comenta amb la profunditat i el rigor corresponents als seus amplis coneixements de la nostra cultura i la nostra història. El llibre ens parla de la Barcelona dels espies bèl·lics, dels anarquistes, de l’avantguarda artística, de la ciutat noctàmbula, de la relació de García Lorca amb la cultura catalana, de la foguerada de la Segona República, de les utopies en l’educació, del fenomen de l’esperanto i de l’ensorrament social i cultural provocat per l’esclat de la Guerra Civil.

Esplèndida sèrie de contes per a infants i preadolescents que consta de set relats, fruit de la ploma de Xavier Blanch, en què l’autor pren com a protagonistes els animals d’una masia per descriure curioses situacions que interessaran els joves lectors per la força de les històries narrades i per la diversitat dels personatges i les aventures en què es veuen immersos. La relació entre natura i persona, entre la terra i el conjunt d’éssers vius que habiten l’escenari dels contes, és tan forta i tan noble com els sentiments que inspiren aquests set relats. Les il·lustracions de Marc Vicens, que vigoritzen encara més els valors del text a través d’uns colors intensos i valents, completen un llibre indicadíssim per a atrapar nens i nenes en el món màgic de la lectura.
· Llibre per a nens i nenes de 8 a 12 anys.
· Els contes i les il·lustracions d’aquest llibre han guanyat respectivament el V Concurs de Contes Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2006, i el V Concurs d’Il·lustració Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2007.

Viajeras a La Habana es una mirada personal, íntima y a la par panorámica, de esta incomparable ciudad a través de las sensaciones y experiencias de cuatro extraordinarias mujeres españolas que la visitaron en momentos cruciales de su vida y de la historia de Cuba. El texto de Isabel Segura reconstruye literariamente y con fiel detalle los itinerarios de La Habana por los que la Infanta Eulalia de Borbón, María Zambrano, Zenobia Camprubí y María Teresa León deambularon y que dejaron plasmados en cartas, diarios, ensayos o memorias. Junto a la narración, las espléndidas imágenes que nos brindan las fotografías de Pilar Aymerich, realizadas de modo expreso para ilustrar el texto de este libro, no sólo rememoran los escenarios y las vivencias de estas cuatro grandes mujeres sino que nos ofrecen una visión única de La Habana eterna. Hay ciudades que dejan huella y La Habana dejó su huella en todas ellas.
· Con más de 100 fotografías a todo color de La Habana, obra de Pilar Aymerich
· La edición de este libro ha recibido una subvención del Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales)

(Del pròleg del llibre) “El cert és que el ritme de Madrid envelleix, i molt, perquè és un autèntic no parar, el dia a dia és frenètic. A més d’envellir, però, Madrid fa madurar. Sobretot perquè comproves en primera persona a què ens enfrontem. Qui tenim al davant. I aquest no és altre que un Estat de debò, que funciona i que sap què vol i què li convé. Un Estat amb un exèrcit de burocràcia i aristocràcia funcionarial que és a la primera línia de foc defensant-lo, acompanyat d’un potentíssim entramat comunicatiu que sap que, amb les qüestions de menjar, no s’hi juga...” (De l’epíleg del llibre) “Hem posat Espanya davant el mirall i s’ha vist que la diferència –que la diversitat– encara li molesta. Avui, 32 anys després del 20 de novembre de 1975, encara no hem vist aquella Espanya plural de la qual alguns havien parlat tant...” Crònica viscuda del Grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, 2004-2008