Estudio biográfico y artístico de las cuatro generaciones de una familia de artistas, los Vila, que, con origen en Sabadell, han sido protagonistas de la cultura durante los últimos 125 años de historia de este país. El libro configura un preciso retrato histórico y social a partir del creador de la saga, Joan Vila Cinca, pintor y fundador de la Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, quien, según Gabriel Jackson, “combinó el sentido del arte y la responsabilidad social enseñando dibujo a los obreros”. El hijo de Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat, espléndido pintor y retratista formado en el novecentismo, desarrolló una personalidad artística propia y una fecunda carrera pictórica. Su hijo, Joan Vila-Grau, sobresale en el arte del vitral —con obra en la Sagrada Familia de Barcelona—, es escultor, ceramista, pintor y fotógrafo, y representa la plenitud artística de la saga de los Vila, que ahora recibe el impulso de una nueva generación de creadores, los hermanos Antoni, Eusebi y Jordi Vila Delclòs, que cultivan la pintura al óleo, el diseño gráfico, el vitral y la ilustración.

Estudi biogràfic i artístic de les quatre generacions d’una família d’artistes, els Vila, que, amb l’origen a Sabadell, han estat protagonistes de la cultura durant els últims 125 anys d’història d’aquest país. El llibre configura un precís retrat històric i social que s’inicia amb el creador de la nissaga, Joan Vila Cinca, pintor i fundador de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, qui, segons Gabriel Jackson, “va combinar el sentit de l’art i la responsabilitat social ensenyant dibuix als obrers”. El fill de Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat, esplèndid pintor i retratista format en el noucentisme, va desenvolupar una personalitat artística pròpia i una fecunda carrera pictòrica. El seu fill, Joan Vila-Grau, excel·leix com a vitraller —amb obra a la Sagrada Família—, escultor, ceramista, pintor i fotògraf, i representa la plenitud artística de la nissaga dels Vila, que ara rep l’impuls d’una nova generació de creadors, els germans Antoni, Eusebi i Jordi Vila Delclòs, que conreen la pintura a l’oli, el disseny gràfic, el vitrall i la il·lustració.

Aquest originalíssim volum de contes per a infants i joves aplega set relats, nascuts de la ploma de Maria Carme Roca, en els quals el misteri, la intriga i fins i tot la por són molt presents i corprenen i captiven el jove lector. Els set colors de l’arc de Sant Martí serveixen de fons cromàtic a cadascun dels set relats del llibre, ja que la teoria que ens exposa el text és que la por és un sentiment que viu precisament darrere els set colors de l’arc. Les narracions ens traslladen tant a països remots, on van tenir lloc estranys successos encara no aclarits al cap dels anys, com a llocs familiars, actuals i propers, on la por també ens aguaita. Les magnífiques il·lustracions de Laura Baldrich, que acompanyen el text i el realcen, compleixen a la perfecció la funció d’augmentar les sensacions de misteri, intriga i fantasia que desprèn tot el llibre. Els contes i les il·lustracions d’aquest llibre han guanyat respectivament el Tercer Concurs de Contes Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2002, i el Tercer Concurs d’Il·lustració Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2003.

Jonás Balmaseda es un periodista reconocido que vuelve al diario madrileño La Gaceta tras participar en el ampuloso proyecto de La Gorgona, una revista cultural con más pretensiones que éxito. Desterrado al área de Local y al tiempo que su vida sentimental entra en barrena, se ve magnetizado por un suceso de lo más sórdido e inquietante que tendrá un desenlace inesperado.
Los roedores aborda el turbulento mundo de la prensa escrita, cuyo atractivo reclamo convive con una ferocidad generalmente oculta para el mero lector. Pero también se asoma a los rincones oscuros de la mente humana, donde lo inesperado y lo increíble acometen, y crea una atmósfera de desasosiego al poner en suspenso las seguridades sobre las que fundamentamos nuestras vidas.

Antoni Vila Arrufat se’ns mostra en aquest llibre com l’extraordinari pintor que fou i, alhora, com un ésser humà irrepetible, capaç d’assolir el sublim amb la seva manera de concebre l’art, que per a ell no era sinó un compromís absolut davant la vida. Amb paraules intenses i des d’una posició de privilegi, Eusebi Vila Delclòs ens acosta a la personalitat biogràfica de Vila Arrufat, des dels seus antecedents artístics i l’esperit trencador de la seva joventut fins al seu amor intens per la família, pels valors humans altruistes i per la bellesa representada a través de l’art, elements que culminen en el seu mestratge envers les generacions posteriors. El llibre recorre completament l’obra de Vila Arrufat, examinant-ne la pintura mural, els retaules, la pintura de cavallet, el dibuix, el gravat i les arts aplicades, i també es fa ressò de la crítica que, al llarg dels anys, ha opinat sobre l’obra d’Antoni Vila Arrufat. Vol aquest llibre augmentar la difusió de la figura humana i artística de Vila Arrufat i ser, a l’ensems, un suport on es pugui contemplar l’elevadíssima bellesa plàstica de l’obra d’aquest gran mestre de l’art català del segle XX. L'edició conté més de 150 il·lustracions a color i està prologada per Francesc Orenes.

En este libro, la poesía de Teresa Martín Taffarel nos propone un viaje, un recorrido por los sensibles senderos del alma, por caminos que revisitan el tiempo vivido, el amor soñado, los lugares amados. Estos caminos discurren entre palabras suaves, entre una dulce expresividad, aunque nunca faltada de valores profundos. Las imágenes poéticas de Teresa Martín se arman con la fuerza y el positivismo de sustantivos como “caricia, orilla, lluvia, albatros, abrazo, estrellas, estanque, espejos, océano…”. La autora nos acompaña, con su verso, por los trazos de un dibujo lírico ligeramente tortuoso y alguna vez transgresor, como todo camino vivido; a través de su poesía nos invita a dar un paseo guiados por su mano, sabia de literatura, por los meandros de ternura que ella ha sabido crear. Una única condición deberíamos exigirnos: recorrer este camino con lo justo, aceptar la propuesta de Teresa Martín y llevar este “mínimo equipaje” que nos permita viajar por su verso sin otro objetivo que no sea el hallazgo de la belleza a través de la palabra.
Ilustraciones: María de los Ángeles Diemand-Hartz y Carlos Hartz

Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada és un complet estudi biogràfic i, sobretot, artístic de l’obra d’aquest insigne arquitecte català. Contemplat gairebé sempre sota la gran ombra projectada pel genial Antoni Gaudí, Jujol ha estat sovint injustament tractat i, de vegades, fins i tot oblidat tant per la crítica com per la historiografia predominants. Vol, doncs, aquest llibre aportar, modestament però decidida, nova informació i, per damunt de tot, una nova mirada sobre l’obra de Josep M. Jujol, des de la seva gran qualitat com a dibuixant i ornamentista fins a la seva excel·lència com a arquitecte d’obra pública i privada, civil o religiosa. Altrament, el llibre no defuig l’estudi de la persona ni els difícils i turbulents moments històrics que Jujol va haver de viure i de superar. Com tothora sol passar amb les grans figures de l’art, persona i artista es fonen en un sol ésser que cal conèixer doblement per poder comprendre i jutjar la plenitud de la seva obra.

A finals del segle XIX i principis del XX, les bicicletes eren el mitjà de transport més modern que existia. L'automòbil encara no havia estat inventat, de manera que l'aparició d'aquella lleugera màquina de dues rodes per carrers i carreteres va esdevenir un fenòmen social. Era "el vehicle del futur", avançaven els més entusiastes, el vehicle definitiu. La bicicleta va ser abraçada per personalitats com els artistes Ramon Casas, Utrillo o Pere Romeu, i per empresaris i polítics com Claudi Rialp o Alejandro Lerroux. La vida a l'aire lliure, en contacte amb la natura, la possibilitat de desplaçar-se lliurement en un vehicle d'ús individual, sense dependre de diligències, trens o tartanes, va permetre a aquests homes descobrir el plaer del viatge. L'esport ciclista va tenir un auge extraordinari. Per tot Catalunya es van construir velòdroms i, imitant el que succeïa a França, el 1911 es va organitzar una cursa que emulava el ja aleshores famós Tour. La Volta Ciclista a Catalunya acabava de néixer, una cursa que ha perdurat fins als nostre dies, convertint-se en la tercera prova per etapes més antiga del calendari internacional. Aquest llibre narra, en la seva primera part, la història d'aquells pioners que, amb més coratge que coneixements, s'aventuraven a recórrer uns camins sempre polsegosos o enfangats a la recerca de noves experiències. La segona part del llibre és més personal. Es tracta de la crònica de la singular experiència viscuda per l'autor recorrent, 90 anys després i amb una bicicleta de curses d'època, el mateix itinerari de la primera Volta a Catalunya.

Cuando el profesor Salvatierra recibe la notificación para participar en un tribunal de oposición a una cátedra universitaria, piensa que le ha caído un trabajo suplementario en mal momento, ya que no va sobrado de tiempo. En las semanas sucesivas Salvatierra empieza a tener dificultades. La universidad investiga una denuncia contra él por acoso sexual y un inspector de policía le interroga sobre un delito grave. Otras personas relacionadas con la oposición, incluso algunos candidatos, pasan también por experiencias desagradables. Salvatierra y una alumna suya tratan de averiguar cuál es el motivo de estos extraños acontecimientos, algunos de los cuales acaecidos en sitios tan alejados como Boston y la isla indonesia de Bali. La Cátedra es una interesante novela de intriga, perfectamente ambientada en el mundo universitario, en la que se nos presentan episodios de ambición, corrupción y violencia, pero también de amor y ternura: un singular campo de batalla donde los contendientes suelen usar buenas maneras y tratamiento protocolario... aunque no siempre.