En aquesta obra antològica de la poesia de Marta Pessarrodona, hi ha una selecció dels millors poemes que l’autora terrassenca ha publicat en llibres com Setembre 30, Vida privada, Memòria i, A favor meu, nostre, Berlín suite, Homenatge a Walter Benjamin, Eros més que Thànatos i L’amor a Barcelona. El llibre recull també poemes nous de Pessarrodona que anticipen dos llibres que es publicaran pròximament: Variacions i Animals i plantes. Marta Pessarrodona ens diu al pròleg del llibre: “Una vegada més, la meva ambició és publicar uns ‘Collected Poems’ i m’he d’arrecerar en l’antologia, com ho vaig fer el 1994, quan vaig publicar Tria de poemes. Aleshores vaig cometre un error que no penso repetir. Vaig incloure al volum un llibre nou, Eros més que Thànatos, amb el resultat que, excepte una persona poèticament molt desvetllada (Sam Abrams), ningú no se’n va adonar. Ara, doncs, aquest volum és el que pretén el títol […] Sóc molt conscient, i ho agraeixo, que hi ha noves generacions de lectors que potser volen llegir-me i no poden. Una sensació sempre molesta.”

Llorenç viu i treballa en un establiment on la cuina és el centre d’un món ple de sensacions i de conflictes. El gran somni de Llorenç és poder dur una bola de foc a la mà, tal com li va ensenyar en la seva infantesa un inquietant faquir anomenat Kibral. L’arribada del fotògraf francès Didier Chaumont a l’hostal-masia propietat de Rosa, lloc on treballa Llorenç, canvia el ritme monòton d’aquell racó gastronòmic, i més encara amb la presència de Michelle Yun, una seductora actriu a la qual Rosa detesta i per a qui elabora menges molt especials… Desig de foc és una novel·la que es fonamenta en les labors culinàries, en les seves aromes, les seves textures, els seus guisats i sabors, per a crear un univers narratiu carregat d’erotisme que barreja la il·lusió de la fantasia amb la pura lluita per l’espai físic i vital.
· Aquesta novel·la s’edita amb un receptari final comentat per Santi Santamaria.
· Obra referenciada al Diccionari de la Literatura Catalana (dir. Àlex Broch) sota l'entrada de "Cervera i Nogués, Jordi".

Lorenzo vive y trabaja en un establecimiento donde la cocina es el centro de un mundo repleto de sensaciones y de conflictos. El gran sueño de Lorenzo es poder llevar una bola de fuego en la mano, tal como le enseñó en su niñez un inquietante faquir llamado Kibral. La llegada del fotógrafo francés Didier Chaumont al hostal propiedad de Rosa, lugar donde trabaja Lorenzo, cambia el monótono ritmo de aquel rincón gastronómico, y más aún con la presencia de Michelle Yun, una seductora actriz a la que Rosa detesta y para quien elabora manjares muy especiales… Deseo de fuego es una novela que se fundamenta en las labores culinarias, en sus aromas, sus texturas, sus guisos y sabores, para crear un universo narrativo cargado de erotismo que mezcla la ilusión de la fantasía con la pura lucha por el espacio físico y vital.
· Esta novela está editada con un recetario final comentado por Santi Santamaría.

El virólogo español Ignacio Orbaizeta experimenta con hantavirus en el Mato Grosso brasileño por encargo de una peculiar fundación norteamericana. Dado que sus trabajos pueden conducir a la creación de una peligrosa arma biológica, distintos grupos terroristas deciden secuestrar al virólogo y conseguir el arma para sus propósitos destructores. En el intento se verán implicados comandos de ETA en Suramérica, agentes del FBI, matones sin patria, tribus amazónicas, yihadistas panislámicos y dirigentes del Mossad. Ello provocará un sinfín de situaciones límite para Orbaizeta y su familia que empujarán al científico a vivir un futuro completamente insospechado. «Amaroncachi» es lo que se identifica como un thriller literario con todas las de la ley.

Dos ancianas, Filomena y Paquita, que viven solas en Toledo, se ven envueltas en una complicada trama de contrabando y espionaje por culpa de una alfombra procedente de un remoto lugar del sur de Túnez. Grupos de delincuentes internacionales y agentes de seguridad infiltrados en sus organizaciones criminales crean unos episodios de intriga que también sirven de marco para relatar la incesante lucha de Filomena por defender su independencia frente a su familia, que pretende ingresarla en un asilo, y por lograr que su amiga Paquita no venda su piso y se marche a vivir con sus hijos. La tenacidad de una mujer por vivir intensamente sus últimos años, frente a los achaques de la vejez, la soledad y una sociedad que arrincona a sus miembros más débiles. Jalonada de toques de humor y de una cautivadora ternura, La suelta de los antílopes refleja las turbaciones y preocupaciones de la persona moderna, es decir, aquella que ya llegó a los setenta.

Una fuita de petroli al port de Tarragona provoca una marea negra que s’estén fins al cap de Salou. Enmig de les tasques de neteja apareix, ocult entre el rocam de la costa, el cadàver mutilat d’una dona jove. Mentrestant, en una ciutat del Gran Nord rus, enllà del Cercle Polar Àrtic, els pares d’Irina Grosnina fa mesos que han perdut el contacte amb la seva filla i recorren a un conegut amb un càrrec polític important al govern de Moscou. Al voltant de Tarragona, la recerca policíaca, en un entorn de prostitució de luxe, s’enrareix amb la implicació d’un magnat rus de les finances i d’un destacat polític local. Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, policia intuïtiu, solitari i malparlat, es veu forçat a treballar en el cas juntament amb un col·lega enviat per Moscou. Tot plegat es va complicant amb un seguit d’efectes col·laterals que acaben superant la capacitat de reacció dels protagonistes.
La taca negra descriu, sovint cruament, uns ambients de gran sordidesa en uns llocs excessivament propers perquè els puguem ignorar. La facilitat de moviments de màfies estrangeres relacionades amb l’explotació sexual i els reductes de depravació en què es belluguen certs personatges de la novel·la ens parlen d’una realitat que s’entesta a sortir a la llum a través d’aquesta obra de ficció, que culmina amb un final obert i sorprenent.

«La poesía de M. Dolors Millat es convincente, porque tiene la condición y el sabor de la verdadera poesía, entre otras cosas porque no está para consolarnos, sino para despertarnos. Es decir, como el poeta no escribe para los demás, ni siquiera para sí mismo, porque la poesía es un hecho gratuito, por necesario, sus palabras están para despojarnos de todo bagaje. Efectivamente, como leemos aquí; “Nos engaña la memoria / que embalsama el tiempo / para burlar a la muerte”. El instante, el instantáneo presente, es lo único que importa y el objetivo primero y último del poema. Apresar un instante, y luego otro, sabiendo que cada uno de ellos es único y que en él cabe lo que llamamos eternidad. Lo sabe muy bien esta poeta “Y este momento, pálido de silencio, / me lleva / hacia otro: presente, / el mismo / que perdura para siempre”.»
(Del prólogo del libro)
La edición de “Lunas de arena” contiene 66 poemas de M. Dolors Millat, 23 fotografías de Carme Esteve y un prólogo de José Corredor-Matheos.

Picasso arrived in Barcelona in 1895, just before the age of fourteen, and he lived there until 1904, when he moved to Paris. During this decisive period in his artistic life, the painter produced a series of landscapes of the Barcelona of his beginnings: The Landscapes of Picasso's Barcelona. Today, more than one hundred years after their creation, these landscapes by Picasso are an essential fragment of the historical, artistic and cultural mosaic of the Barcelona of the turn of the century. In these landscapes we can watch Picasso's development in the years that go from learning the painter's trade to his links with the Catalan artistic avant-garde and the formation of his first personal style: the Blue Period. We see how Picasso, in short, became one of the twentieth century's most outstanding artists. In this book, Picasso's works are accompanied by some very special photographs, pictures centred around Picasso: landscapes and scenes the same as or similar to the ones painted and drawn by the artist, photographed at more or less the same time Picasso was working, so that we get a close-up view of the Barcelona that inspired his painting. We shall let Picasso take us by the hand and lead us through his Barcelonas—some still exist, others have given way to progress; some are unusual, others everyday; some are at street level, others raised on high skylines... we shall take a walk full of surprises through past and present in The landscapes of Picasso's Barcelona.

Picasso arriba a Barcelona el 1895, a punt de fer catorze anys, i s’hi estableix fins el 1904, moment en què s’instal·la a París. En aquest període decisiu de la seva vida artística, el pintor crea una sèrie de paisatges de la seva Barcelona iniciàtica: Els paisatges de la Barcelona de Picasso. Aquests paisatges picassians són avui, més de cent anys després de la seva creació, un fragment imprescindible del mosaic històric, artístic i cultural de la Barcelona del tombant dels segles XIX i XX. En aquests paisatges contemplem l’evolució de Picasso en els anys en què passa de l’aprenentatge de l’ofici de pintor a la vinculació amb l’avantguarda artística catalana i a la creació del seu primer estil personal: l’època blava. Veiem com Picasso esdevé, en definitiva, un dels creadors més destacats del segle XX. En aquest llibre, les obres de Picasso van acompanyades d’unes fotografies força especials: són imatges d’interès picassià; paisatges i entorns iguals o semblants als que pinta i dibuixa l’artista, fotografiats en data idèntica o propera a la que treballa Picasso, fet que ens permet observar amb gran exactitud com era la Barcelona que va inspirar el seu pinzell. Passejarem, de la mà de Picasso, per les seves Barcelones: unes existents encara, altres desaparegudes al ritme del progrés; unes insòlites, altres quotidianes; unes a peu de carrer, altres enlairades en avançats skylines... farem, doncs, una sorprenent passejada pel passat i el present amb Els paisatges de la Barcelona de Picasso.

Picasso llega a Barcelona en 1895, a punto de cumplir catorce años, y se establece en la ciudad hasta 1904, momento en que se instala en París. En este período decisivo de su vida artística, el pintor crea una serie de paisajes de su Barcelona iniciática: Los paisajes de la Barcelona de Picasso. Estos paisajes picassianos constituyen hoy, más de cien años después de su creación, un fragmento imprescindible del mosaico histórico, artístico y cultural de la Barcelona del final del siglo XIX e inicios del XX. En estos paisajes contemplamos la evolución de Picasso en los años en que pasa del aprendizaje del oficio de pintor a la vinculación con la vanguardia artística catalana y a la creación de su primer estilo personal: la época azul. Vemos como Picasso se convierte, en definitiva, en uno de los creadores más destacados del siglo XX. En este libro, las obras de Picasso van acompañadas de unas fotografías muy especiales: son imágenes de interés picassiano; paisajes y entornos iguales o similares a los que pinta y dibuja el artista, fotografiados en fecha idéntica o cercana a la que trabaja Picasso, lo que nos permite observar con gran exactitud cómo era la Barcelona que inspiró su pincel. Pasearemos, de la mano de Picasso, por sus Barcelonas: unas aún existentes, otras desaparecidas al ritmo del progreso; unas insólitas, otras cotidianas; unas a pie de calle, otras elevadas en avanzados skylines... Daremos, pues, un sorprendente paseo por el pasado y el presente con Los paisajes de la Barcelona de Picasso.