Resistiran la llengua i la cultura catalanes l’embat indeturable del veïnatge de l’espanyol i el temptador mercat global de l’anglès? Al cap de mil anys del seu naixement com a llengua i cultura, té futur el català o caurà víctima de la pressió demogràfica o de la selecció natural? Dir-li cultura catalana a tota cultura que es faci a Catalunya és enterrar-nos en vida? Aguantarà el català? Ens en sortirem? Tot i que quan un mal està molt estès sembla inútil buscar-ne culpables, Patrícia Gabancho ens n’assenyala uns quants i ens raona uns perquès posant la sinceritat i la paraula clara per davant d’hipòcrites correccions polítiques. El preu de ser catalans és un autèntic memorial de greuges ja en ple segle XXI, adreçat als perpetradors del retrocés del català, però sense oblidar aquelles suposades víctimes que, amb el seu silenci o el seu acatament mesell, han acabat sent tan culpables com el que més. Patrícia Gabancho, però, no només ens parla de culpabilitats i ens enumera crítiques o queixes, sinó que ens aporta unes vies de solució que tots i cadascun de nosaltres, i sobretot aquells col·locats estratègicament en la batalla per la subsistència del català, hauríem d’intentar aplicar. I ben de pressa. O serem els últims a parlar-ne. · Obra referenciada al Diccionari de la Literatura Catalana (dir. Àlex Broch) sota l'entrada de "Gabancho Ghielmetti, Patrícia".

El poemari Centre de brevetat de Feliu Formosa és un recull de 51 peces poètiques en què es rememoren personalitats, llocs o fets que han esdevingut emotius en les vivències del poeta fins al punt de voler-los traslladar al paper per atorgar-los el do de la permanència. Ja en forma de vers o en bloc de prosa poètica, Formosa ens evoca referents personals –Agustí Bartra, Anna Murià, Iannis Ritsos, Hart Crane, Wallace Stevens, Kafka, Hölderlin, Baudelaire, Shakespeare–, ens barreja geografies identificables, que ens remeten a la Girona urbana, la monumental Venècia o la fosca Viena de postguerra, amb indrets que ens descobreix perquè només pertanyen al record del poeta, com poden ser el carrer sense empedrar de la infància, el petit llac dessecat de la joventut o el racó de l’Ajuntament on, notant-se envellir, l’autor ha d’esperar abans de rebre un guardó. Formosa dedica alguns dels poemes del llibre a Josep Maria Casanovas, José Corredor-Matheos i Víctor Sunyol entre d’altres. En aquesta obra també farcida d’imatges, de color i de musicalitat, Formosa ens parla a través dels seus versos de Picasso, Klee, Miró o Kandinsky, i s’acomiada del lector amb una darrera peça, ‘L’últim quartet’, que dedica a Beethoven i on sublima l’art únic de la música.

Las estremecedoras experiencias de Mar Álvarez, fotógrafa de guerra formada en Canadá, nos empujan hasta el epicentro de conflictos como los de Camboya, Irán, Timor, el Líbano o los Balcanes. El horror bélico captado por su valiente retina y su hábil cámara fotográfica la llevarán a cuestionarse la razón de su propia existencia, condicionada también por el amor a dos hombres que conviven en su cuerpo y en su corazón, el enigmático periodista croata Nik Tesla y su propio padre, el gran fotógrafo antifranquista Juan Álvarez. Punto de fuga no es una novela sobre la guerra, sino sobre el combate contra el horror, sobre la intensa búsqueda de una fotografía aparentemente imposible: la del despertar de las conciencias, la de la sensatez humana, la de la paz.

¿Es posible asistir a un campo de fútbol de la mano de los grandes de la literatura? ¿Qué pensaba Albert Camus del fútbol? ¿O Gabriel García Márquez? ¿Y Miguel Hernández? Extremos fantasmas, pelotas que se enamoran de porteros, vasectomías por temor a engendrar hinchas de equipos rivales, córners de la muerte, partidos que desatan enfrentamientos bélicos, insólitas relaciones entre Napoleón y el fútbol… Los Nobel del Fútbol es una obra que reúne y comenta a autores universales para el placer de los aficionados del fútbol y de los amantes de la lectura, demostrando vínculos sorprendentes entre el deporte del balón y las letras.

Aquest magnífic recull de contes per a infants consta de set relats, fruit de la inventiva de Llorenç Puig, on a través d’una fantasia que sap atrapar els lectors més joves les narracions ens ofereixen tot un seguit de valors indispensables per a la infantesa, bo i aprofitant la tradició contista catalana, enaltint els nostres principals literats i bevent també en les fonts de la faula universal. Els contes narren les peripècies d’uns personatges entranyables que es van interrelacionant al llarg de tot el llibre i ens brinden un corpus de lectura gairebé novel·lístic. Les esplèndides il·lustracions d’Òscar Julve, que acompanyen el text i li donen imatge i color, acaben d’arrodonir una ambientació perfecta per al gaudi dels nens i nenes que llegeixin el llibre. Els contes i les il·lustracions d’aquest llibre han guanyat respectivament el IV Concurs de Contes Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2004, i el IV Concurs d’Il·lustració Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2005.

En un agreste lugar del litoral de Asturias, los Del Río, un tejedor de tapices y una concertista de arpa, disfrutan de una vida apacible, dedicada casi en exclusiva al desarrollo de sus quehaceres artísticos. Sin embargo, un terrible y macabro hallazgo los lanzará hacia un torrente de situaciones extremas y despertará en ellos la fuerza de unos sentimientos que nunca habrían creído poseer. El empuje del instinto maternal y el descubrimiento de una sexualidad oculta formarán parte también del gran secreto de sus vidas, un secreto que los conecta directamente con la mitología de la tierra y los árboles asturianos, con los habitantes reales e irreales de sus bosques y sus montañas, con la vida que lucha siempre por triunfar sobre la muerte.

El centurión Cayo Séptimo Marcelo no es un héroe romano al uso. No es valiente, no es generoso, ni siquiera es eficaz; más bien se nutre de la trampa, de excesivo vino e, indistintamente, de esclavos y esclavas jóvenes. Al servicio secreto del procurador de Judea, Poncio Pilato, Marcelo se sumerge en las cloacas políticas de Jerusalén para intentar descubrir a los asesinos de dos ciudadanos romanos, para controlar los movimientos de un molesto líder esenio llamado Jesús y para constatar la corrupción y el vicio delirantes que anidan en la corte de Herodes Antipas. El centurión Marcelo ignora, sin embargo, un secreto celosamente guardado en Antioquía, que ya costó la vida a varios de sus mentores y puede costarle también la suya.

Luis Salvatierra, catedrático de Física de una universidad de Madrid, recibe una invitación para participar en un congreso científico que se celebra en Rusia, donde dará a conocer los trabajos de su equipo en relación a un complejo material, el PTVD. Estos estudios posibilitan una reducción de costes en la transformación de ese material, hecho que perjudica claramente a dos grandes empresas, la alemana Neudorf Industrie y la estadounidense Dynamic Energy. Sospechosamente, turbios personajes vinculados al congreso ruso empiezan a poner en serias dificultades a Salvatierra y a su equipo de investigadores. Cristina Mata, exalumna de Salvatierra con la que mantiene una relación sentimental y que se encuentra estudiando en Florida, comenzará también a investigar por su cuenta. Una cadena de hechos violentos afecta gravemente a personas inocentes y a algunas que no lo son tanto. Todo apunta a que el congreso de Vorosova Gora va a ser de los que cuesta olvidar. El profesor Luis Salvatierra se estrenaba como protagonista en La cátedra, la primera novela de Javier Piqueras de Noriega. Ahora, en El congreso, el autor retoma las aventuras de este entrañable académico que se ve mezclado en complicadas tramas e intrigas dentro del mundo científico y universitario.

El 18 de novembre de 1905 se celebra al Frontó Comtal de Barcelona un sopar multitudinari que commemora el triomf de la Lliga Regionalista en les últimes eleccions. L’àpat es coneixerà com el «Banquet de la Victòria». El 23 de novembre, el setmanari catalanista i humorístic ¡Cu-Cut! parla del Banquet i publica un acudit que ironitza sobre els militars i la paraula «victòria». La nit del 25 de novembre, desenes d’oficials de l’exèrcit assalten i saquegen els locals de ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, diari vinculat ideològicament a la Lliga. El govern, lluny de castigar els assaltants, suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i prepara una llei segons la qual un delicte podrà ser jutjat per via militar si atempta contra «l’essència patriòtica de l’Estat». Aquesta dita «Llei de Jurisdiccions» farà que distintes tendències del catalanisme polític s’apleguin a «Solidaritat Catalana», una coalició que obtindrà importants victòries electorals. Vol aquest llibre rememorar aquell seguit d’esdeveniments en el seu centenari, i remarcar que el “Banquet de la Victòria” i els “Fets de ¡Cu-Cut!” són els desencadenants d’una absurda reacció militarista i, alhora, d’un fort moviment catalanista, únic per la seva capacitat congregadora i exemplar pel seu esforç unitari.

Per una d’aquestes subtils conjuntures, en els últims anys, pocs, hem viscut un interès col·lectiu per tornar a mirar cap al passat i ajustar comptes —comptes morals, per suposat— amb la Guerra Civil i el franquisme. És a dir, per establir fets i culpes, culpes no pas individualitzades en persones concretes, sinó encarnades en ideologies, moviments, bàndols. Fosses comunes, nens perduts del franquisme, presons de Franco, censura, postguerra, tot ha estat posat un altre cop sobre la taula, trencant així l’inclement pacte d’oblit que va imposar la transició democràtica dels anys 70. Posat sobre la taula sense odi i gairebé sense ressentiment: amb voluntat d’entendre un període històric i les persones que el van viure; i recuperar, de passada, la memòria dels que hi van morir. Aquesta és la intenció de les converses recollides en aquest llibre: sentir la veu dels que foren protagonistes d’aquells anys difícils, o bé, quan la seva absència és irremeiable, la veu dels seus biògrafs o estudiosos. Per aquest testimoni, vagi per endavant el nostre agraïment més profund. Converses amb: Josep Maria Ainaud · Paco Candel · Josep M. Castellet · Josep M. Espinàs · Salvador Giner · Romà Gubern · Albert Manent · Joaquim Molas · Josep Palau i Fabre · Lluís Permanyer · Agustí Pons · Miquel Porter Moix · Arnau Puig · Hilari Raguer · Carme Riera · Jordi Sarsanedas · Joan Triadú · Frederic-Pau Verrié · Francesc Vicens