En el episodio de el sacrificio de Isaac (Génesis, 91), Dios simplemente dice «¡Abrahán!» y Abrahán responde «Aquí me tienes». No sabemos nada sobre la voz de Dios, ni si es una voz interior que el patriarca escucha en su mente o si le llega timbaleando desde el cielo. Esta abstracción del mandato tiene causas y consecuencias, como todas las formas de dar y recibir órdenes que los seres humanos hemos concebido a lo largo de los siglos. A través del análisis de grandes obras de la literatura occidental, y mediante las herramientas de la crítica literaria, el escritor Borja Bagunyà analiza los vínculos entre la realidad y la conciencia, así como los mecanismos que el hombre ha creado para orientar su acción. La serie Asaltar la Biblia ofrece libros de ensayo sobre temas contemporáneos mediante la relectura de pasajes bíblicos célebres. Con un estilo fresco, con una mirada humanista y transversal, con la convicción de que los textos clásicos son herramientas valiosas para pensar los retos del presente.

De fer comunitat a descansar per ser més eficient a la feina, el sentit de «fer festa» ha canviat en funció de les necessitats socials de cada moment. Ara bé, hi ha un tret que s?ha mantingut al llarg dels segles: els festius serveixen per trencar la monotonia del temps ordinari. ¿Què diu de nosaltres, la necessitat d?ordenar el temps així? ¿Com forgen la nostra identitat, els rituals festius? ¿Quina relació guarden amb l?ocupació de l?espai públic? ¿I amb la significació dels àpats? La historiadora de l?art i especialista en patrimoni Maria Garganté s?ocupa d?aquest tercer manament, que a primer cop d?ull sembla el més hedonista i fàcil de seguir, però que està ple d?angles morts i que crea un món de relacions ambigües. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

¿es posible vivir sin creer en nada? ¿Qué significan palabras como espiritualidad, religión o no creyente? ¿Son equiparables todos los dioses? ¿Sería mejor un mundo sin ateos o sin religiones? ¿Hay espiritualidades ateas? ¿El budismo es una religión? ¿Es la indiferencia una perspectiva tan razonable como las demás? La patria, convertida en altar, ¿sustituye a los dioses? ¿Puede la ciencia dar sentido a la vida de las personas? Nunca como hoy habíamos vivido en un mundo con tantas posibilidades de optar entre diferentes creencias y, a la par, perdernos completamente en la confusión de términos, planteamientos y ofertas de sentido. Este libro quiere ser como un mapa a gran escala para orientarnos y ordenar la complejidad, un mapa donde se dibujan algunas de las creencias ateas, indiferentes, agnósticas, religiosas y espirituales más arraigadas, algunos de los caminos más transitados de la humanidad, remarcando sobre todo lo que es más propio de cada sendero, pero también los puntos de contacto entre las cosmovisiones más inconciliables. La obra incluye un f lorilegio ilustrativo de los rastros dejados por estas tradiciones espirituales y filosóficas, que a veces divergen y en ocasiones se entrecruzan y se enriquecen en la marcha a tientas de la humanidad desde la noche de los tiempos.

La filosofia, l?art i la literatura han representat l?ésser humà o, millor dit, l?home, com un ésser vertical, dret, erecte. Adriana Cavarero, una de les veus actuals més importants del pensament occidental feminista al costat de noms com els de Judith Butler o Martha Nussbaum, reflexiona en aquest llibre sobre les conseqüències i les relacions de poder que implica el discurs de la rectitud. Al llarg d?una sèrie de dotze capítols i una coda en què passa revista no només a diversos filòsofs sinó també a representacions artístiques
i literàries diverses, la filòsofa italiana qüestiona que la rectitud sigui la postura pròpia de l?ésser humà i defensa que aquesta mateixa postura n?ha tapat una altra que ens és molt més pròpia, la de la inclinació, que tradicionalment l?art i la filosofia han reservat
exclusivament a la dona. Cavarero planteja, doncs, la subjectivitat en termes d?inclinació i verticalitat. Mentre que en l?home recte i erecte s?hi amaga un jo tancat en si mateix, autoreferencial i autosuficient, en la inclinació se?n troba un d?altruista, obert a l?altre, sobre el qual s?aboca i no es tanca. En definitiva, es tracta d?una obra fonamental no tan sols per al pensament feminista modern sinó també per a la filosofia occidental contemporània.

A nossa geração cresceu entre as ruínas de antigas certezas. Nascemos enquanto caíam. Somos filhos do fragmento, mas o fragmento não nos inquieta porque a alternativa de grandes massas compactas não nos atrai nem nos convence. Produziram muitas vítimas para serem confiáveis.
Depois de um século de ideologias férreas que negavam o Invisível e de décadas de teologia sobre a morte de Deus, encontramo-nos perante um novo paradigma em que o ressurgimento do espiritual con- vergiu com a pluralidade cultural e religiosa. O desafio está em que este ressurgir integre os contributos das gerações precedentes, tanto as mais antigas que pertenceram à primeira inocência como das mais recentes que trouxeram uma atitude crítica em relação às religiões. Daqui que se possa esperar um tempo novo onde visões, que até agora tinham competido entre si, descubram que se necessitam mutuamente.
Alcançar esta síntese não é uma tarefa fácil, porque não se estabelece no mesmo plano que as suas an- tinomias, mas num âmbito de maior profundidade onde cada uma delas é convocada para lá de si mesma.

Des de la prehistòria, l?ésser humà ha sigut un creador de símbols, que constitueixen un pont cap als seus orígens, el cosmos i el destí. Les entrades d?aquest Diccionari dels símbols, seleccionades del vast repertori en setze volums de The encyclopedia of religion, dirigida per Mircea Eliade en col·laboració amb Ioan Petru Couliano i editada per destacats experts internacionals, subratllen l?emergència i la persistència d?aquesta creativitat. Durant segles, els símbols s?han viscut com a portadors d?un sentit capaç de trencar els horitzons dels límits humans per projectar-se més enllà. Així, resulta que fins i tot els objectes més habituals ?una clau, un teixit, un mirall, un joiell? o els gestos més banals ?menjar, dormir, oferir un regal, jugar? no són aspectes evidents de la nostra vida: en la història de la humanitat, de fet, s?han carregat d?una densitat que potser hem oblidat, però que testimonia fins a quin punt la recerca de sentit es troba impresa en les profunditats del desig humà.

La filosofía, el arte y la literatura han representado al ser humano o, mejor dicho, al hombre, como un ser vertical, derecho, erecto. Adriana Cavarero, una de las voces actuales más importantes del pensamiento occidental feminista junto a nombres como los de Judith Butler o Martha Nussbaum, reflexiona en este libro sobre las consecuencias y las relaciones de poder que implica el discurso de la rectitud. A lo largo de una serie de doce capítulos y una coda en que pasa revista no solamente a varios filósofos sino también a representaciones artísticas y literarias diversas, la filósofa italiana cuestiona que la rectitud sea la postura propia del ser humano y defiende que esta postura ha tapado otra que nos es mucho más propia, la de la inclinación, que tradicionalmente el arte y la filosofía han reservado exclusivamente a la mujer. Cavarero plantea, pues, la subjetividad en términos de inclinación y verticalidad. Mientras que en el hombre recto y erecto se esconde un yo cerrado en sí mismo, autorreferencial y autosuficiente, en la inclinación se encuentra uno altruista, abierto al otro, sobre el cual se vuelca y no se cierra. En definitiva, se trata de una obra fundamental no solo para el pensamiento feminista moderno sino también para la filosofía occidental contemporánea.

La propagació del missatge cristià és una de les campanyes de màrqueting més notables de la història de la humanitat. Si la voluntat de Jesús era eminentment comunicativa, i si els apòstols, posant per escrit el seu missatge, n?amplien l?abast receptiu ?el share mediàtic?, tot apunta que els recursos de la moderna ciència de la comunicació ens poden ajudar a posar llum a un dels episodis iniciàtics més espectaculars de la cultura occidental. Amb les eines de la semiòtica, de l?anàlisi del discurs i de la teoria del periodisme, Antoni Batista s?acosta als textos bíblics i ens convida a reflexionar, amb gosadia i dinamisme, sobre la relació entre els profetes i els evangelistes (el cos redaccional d?un gran mitjà de comunicació) i la veu que els esperona en la transmissió del missatge (Déu, l?Editor).
A través de la crònica, de l?assaig i del «periodisme de la vivència», el llibre s?endinsa en els evangelis i en proposa una interpretació innovadora, agosarada i suggeridora des de l?òptica de la teoria de la comunicació.

La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder. Les noves tecnologies digitals ¿no tenen alguna cosa de l?Anell de Poder de Tolkien, que sedueix i ?alhora? atrapa i fa que la persona sigui vigilada i explotada a distància? L?Anell de Poder de Tolkien té una inscripció oculta que només es veu en contacte amb el foc. Quan s?encén la digitalització del món, ¿què hi veiem: «seguretat, eficiència i progrés» o «control, vigilància i deshumanització»? A partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l?univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l?anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d?Agamben), Tècnica i totalitarisme analitza i confronta les propostes, cada vegada més influents, que redueixen els éssers humans a dades i algoritmes i que ens preparen per acceptar ingènuament una nova forma de totalisme tecnocràtic.
Tècnica i totalitarisme convida, alhora, a redescobrir el valor de l?existència, única i irrepetible, de cada ésser humà.

La obra de Lluís Duch es muy extensa y abarca ámbitos temáticos y disciplinarios muy diversos: la religión, la política, la ética, la pedagogía, la familia, la ciudad, la vida cotidiana, la comunicación, las transmisiones, la salud, el mito, el símbolo, el rito… En la conversación que hoy recuperamos, Lluís Duch repasa sus años de formación en Alemania, su doble dedicación a la vida monástica y a la vida intelectual, sus ideas sobre el homo religiosus, la condición ambigua y adverbial del ser humano, las «estructuras de acogida» que desa­rrolla en Religión y comunicación y las grandes intuiciones exploradas en Religión y política. Desaparecido Lluís Duch el 10 de noviembre del 2018, esta publicación pretende contribuir al conocimiento de una de las personalidades intelectuales más lúcidas y sugestivas de nuestros días.