La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món. L’una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l’esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L’altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se “en carn i os” a la sensibilitat. […] Entre aquests casos de consciència indirecta, l’objecte es re-presenta a la sensibilitat mitjançant una imatge.» Així s’obre La imaginació simbòlica, el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d’exclusió a què el pensament cientista occidental l’ha sotmès. L’obra es detura, també, en l’ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix —l’un, concret, propi; l’altre, al·lusiu, figurat—, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els «règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els quals s’endrecen les imatges. L’essència dialèctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intel·lectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparença tan dissemblants com la física de partícules, la neuro­ciència o l’espiritualitat.

«Honraràs pare i mare» és un dels grans pilars de la nostra cultura. Segons la psicòloga i escriptora Leticia Asenjo, tots tenim el quart manament tan interioritzat que no podem fer un judici acurat del tracte que vam rebre com a fills, fet que ens porta a repetir patrons quan som pares. Partint de les tesis d?Erich Fromm sobre la llibertat, Asenjo traça un camí cap a la plena autonomia dels adults que implicaria matar simbòlicament els nostres pares. Del sacrifici d?Isaac a la Carta al pare de Franz Kafka, l?autora s?endinsa al cor d?un manament profundament lligat als mandats de gènere i a l?evolució dels drets de la infància. I ho té molt clar: de la capacitat de posar-nos en el lloc dels nens i imaginar-ne el futur en depèn la nostra supervivència com a espècie. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Aquest volum no pretén ser un tractat sobre el buddhisme històric ni sobre les seves escoles, sinó que se centra en el missatge principal del Buddha. S’hi inclou El silenci del Buddha, un dels llibres més celebrats de Raimon Panikkar; en aquesta obra, l’autor indaga sobre l’a-teisme religiós tot posant en relació el missatge del Buddha amb la situació de l’home modern, en diàleg, també, amb l’hinduisme i el cristianisme. Es tracta d’un llibre que s’inscriu en sentit ampli en les teologies de l’alliberament, atès que, fet i fet, l’alliberament va ser la preopucació central del Buddha.

Según cuenta el segundo relato de la Creación, Dios creó al hombre y luego añadió la vegetación, las bestias y la mujer. Este Hombre solo, el hijo consentido del Creador, cree que todo le pertenece: los bosques, los animales, las mujeres. Para establecer su dominio, se ha valido de todos los mitos posibles. La veterinaria y escritora Pilar Codony repasa el papel de la tradición judeocristiana y de la Modernidad en este dominio masculino del mundo. Con su testimonio y con ayuda de la literatura, nos muestra la rebelión de la naturaleza y nos lo dice de forma muy clara: solo escuchándola profundamente encontraremos otras formas de relacionarnos que hagan posible la vida a largo plazo. La serie Asaltar la Biblia ofrece libros de ensayo sobre temas contemporáneos mediante la relectura de pasajes bíblicos célebres. Con un estilo fresco, con una mirada humanista y transversal, con la convicción de que los textos clásicos son herramientas valiosas para pensar los retos del presente.

¿Déu, avui, encara? ¿Té sentit? ¿És necessari? ¿Per què reobrir un debat que la Modernitat sembla haver clausurat? ¿Quin és el camí que avui pot atansar els homes al fonament misteriós de la realitat que alguns anomenen Déu? ¿És possible experimentar Déu?
Xavier Melloni respon aquestes preguntes des de la perspectiva de qui entén que les religions estan cridades a avançar juntes, per la via del silenci i el diàleg, vers una nova espiritualitat més enllà dels estrets límits de cada confessió. Josep Cobo, el pensament del qual té com a interlocutor bàsic l?ateisme modern, refusa posar el cristianisme dins el que ell anomenaria el gran magma de la nova trans-religió.
Aquesta «confrontació» entre Melloni i Cobo s?estructura en dues parts. A la primera s?aborda la revelació, la cristologia, el mal i la vida en l?esperit. A la segona, es parla del silenci, la paraula i l?acció.

Les coses s?erosionen, els amics es moren, el desig s?acaba.» El filòsof Jordi Graupera parteix d?aquesta experiència del caos i la destrucció primigenis per explicar com la ment humana busca patrons permanents i previsibles. Aquesta procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d?expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l?ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d?unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l?origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d?aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Introducció a la teologia feminista, un concepte nascut a finals del segle XX però amb arrels antigues, des que existeix la confrontació entre el «discurs públic sobre les dones» i «l’experiència de Déu de cada dona». L’obra situa la teologia feminista en el marc de les teologies crítiques o de l’alliberament, i recupera una sèrie de pensadores i teòlogues que, des del naixement de la modernitat, han criticat l’exclusió de la dona de moltes funcions eclesials i han defensat el seu accés a l’ensenyament superior.