El primer QUADERN Blackie per a nenes i nens! Per divertir-se aprenent i exercitant la ment
EN AQUEST QUADERN Escaparàs de laberints Resoldràs enigmes Aprendràs curiositats increïbles sobre animals Posaràs a prova els teus coneixements de cinema, dibuixos animats i superherois Completaràs encreuats i anagrames Descobriràs coses sorprenents sobre natura i astronomia I sobretot...
T?ho passaràs genial!
INSTRUCCIONS D?ÚS: 1. Busca un raconet que t?agradi 2. Agafa el teu llapis preferit 3. Passa-t?ho pipa aprenent i desafiant el cervell

Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable.

El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor.

Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista d’aquest llibre ha quedat inesperadament a l’atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, l’exercici memorístic li revelarà molt més: en la contemplació dels records –lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estètica– hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió de l’arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’amor», com va dir-ne José Carlos Llop.

A mig camí entre la crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que s’encadenen a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes –publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per l’autora– perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare. Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L?Altra.

?La millor escriptora que ha donat el sud dels Estats Units?, Tennessee Williams Rellotge sense agulles és l?última novel·la de Carson McCullers, publicada l?any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra ?la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat? i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, ?una història de resposta i responsabilitat d?un home confrontat amb la seva humanitat?, en paraules de l?autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d?una obra tan breu com imprescindible d?una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX.

En aquest recull, un Cònan en plena joventut viurà cinc de les seves històries més trepidants. El nostre antiheroi s?enrolarà a La Tigressa, la nau de la pirata Belit. Junts, el Cimeri i la Reina de la Costa Negra, navegaran per mars i rius a la recerca de botins magnífics i vaixells per assaltar, enfrontant-se a tripulacions armades, però també a horrors sobrenaturals. A la resta de relats, Cònan, sempre lluny de les terres del nord, sobreviurà gràcies a la seva espasa i a la seva astúcia lluitant contra monstres ancestrals, estàtues que cobren vida, caníbals o cabdills tribals. Aquest cop, però, ho farà compartint el protagonisme de les aventures amb personatges femenins tan impactants com la cruel Salomé a «Naixerà una bruixa», l?estudiosa Líbia a «La vall de les dones perdudes», la valenta Olívia a «Ombres a la llum de la lluna» i la ballarina Zabibi a «Ombres sobre Zamboula». Cònan és el personatge més rellevant de l?escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d?altres personatges com Solomon Kane o Kull, el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Cònan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

?Qui soc? Cries d?animals? és una col·lecció per inspirar la curiositat per la fauna i la cura de la naturalesa des de les primeres edats. Amb textos senzills i científicament rigorosos acompanyats d?il·lustracions ben suggeridores, cada títol permet conèixer set cries d?un continent en forma d?endevinalla.
Als primers volums dedicats a Àfrica i Europa, s?afegeixen dos nous títols, ?Qui soc? Cries d?animals - Amèrica? i
?Qui soc? Cries d?animals - Austràlia?, que van completant aquesta proposta de referència per a escoles, biblioteques i famílies.

El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriu una carta “atroç” a Albert Roig i escriu el poema Dotze hores després de tornar orfe. Blai Bonet era orfe de pare des dels onze anys. Miquel Bauçà era orfe de mare des dels dotze anys, “Vaig néixer un 7 de febrer de l’any quaranta, i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe”. Després de la mort de Joan Petit, la seva dona, Margarita Fontserè, es mata. Joan Vinyoli li escriu El darrer solatge. El seu amic Gabriel Ferrater, fill d’un suïcida, també es mata, es posa una bossa de plàstic al cap, se l’anusa. J. V. Foix li escriu Tots hi serem al port amb la Desconeguda, li diu “Deies —no ho deies tot!—que aquella nit era un clam de ganivets damunt la gola nua, el crit d’un paper escrit”. Són els fills de la Guerra Civil. Ara Albert Roig els deixa parlar, els filma.

Ja és prou difícil ser adolescent a Londres durant els bombardejos, viure amb els pares, buscar el teu propi camí, enamorar-te i preguntar-te cada nit si aconseguiràs sobreviure a les bombes. Però encara és més difícil per a l?Anna, que continua etiquetada com ?l?enemiga estrangera?. Les bombes provenen d?Alemanya, un país que un dia va ser casa seva. Si Hitler envaeix la Gran Bretanya, quines possibilitats tindrà la seva família, que són refugiats, de sobreviure?